Ortiz ‘connection'

Cinc anys porten repetint-nos insistentment que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Un lustre aplicant l'estratègia goebbeliana de mentir fins l'extenuació per transformar la fal·làcia en una veritat irrefutable. Una estratègia que els experts anomenen 'doctrina del shock', per a que la por s'encarregue de paralitzar les nostres resistències.

Ara, ens expliquen, “hem aterrat en la realitat”. Un món on no tenim dret a l'habitatge, on la sanitat pública s'ha convertit en arqueologia social, el treball en una obra de caritat dels grans empresaris i l'educació en un privilegi a l'abast dels qui se la poden pagar. I, per si de cas, per si la medicina aplicada no fa efecte, el govern prepara una llei antimanifestacions per multar-nos amb 30.000 euros (sí, 5 milions de pessetes) si se'ns ocorre protestar davant qualsevol governant. Primer la por i ara l'amenaça.

On han anat a parar els nostres drets? Per què de la nit al matí no hi ha diners per a les necessitats bàsiques? L'estafa, que ells anomenen crisi, s'ha endut per davant els nostres impostos i... els dels nostres fills i néts (per la via del deute il·legítim). Diners que no han desaparegut, clar que no, senzillament han canviat de butxaca, de les nostres a les dels més rics, als comptes dels qui mai no en tenen prou.

Calaixos plens de milions d'euros que no tributen. Segons els suïssos, que d'açò en saben, els milionaris a Espanya han augmentat el darrer any en un 13% i ja en són més de 400.000 (segons informa Credit Suisse). Clar que, per aconseguir aquest rècord, l'atur ha hagut d'arribar, segons l'EPA, a quasi sis milions de drames.

Els qui han saquejat les arques públiques tenen noms i cognoms. Cada ciutat, cada autonomia ha tingut la seua creu. Per cenyir-nos als sentenciats podríem parlar d'Hernández Mateo a Torrevella o Carlos Fabra a Castelló. Però m'interessa aterrar a Alcoi, on un nom es repeteix com si fos una maledicció bíblica.

Si volem saber per què no hi ha diners per arreglar els carrers, per rehabilitar façanes, per cobrir necessitats bàsiques dels serveis socials,... hem de mirar cap a Enrique Ortiz. Ja vaig explicar com va obtenir 13,1 milions a les obres del Teatre Calderón quan el projecte estava pressupostat en 1,6. Ara, reclama a l'Ajuntament 3,4 milions per les obres d'un bulevard / autopista que mai no faran, un projecte pel qual el PP de Rafa Miró, Sedano i Pastor volien regalar-li 27 milions d'euros! Però ací no acaba la cosa, la història també passa per ‘La Rosaleda' on el desficaci ens suposarà vora un milió d'euros més del que ja ens ha costat.

Recuperarem algun dia, almenys, una part del saqueig? Pagaran els tècnics i els polítics del PP que foren còmplices?

(*) Diego Luis Fernández Vilaplana és el Coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi