Avi

Esti­mat avi: dis­culpa que et molesti de la teva eterna i celes­tial acti­vi­tat, però és que aquí, a la terra, a la teva esti­mada terra, l'hem feta grossa. No, el Barça no ha tor­nat a gua­nyar la copa d'Europa. Ara ha pas­sat una cosa dife­rent de la que em va moti­var l'última carta. Seu i escolta, i vigila no et cai­gui l'escu­ra­dents que sem­pre por­tes a la boca. Resulta que, per pri­mera vegada a la història, Cata­lu­nya votarà si vol con­ti­nuar for­mant part d'Espa­nya. Sí, quan vas morir et pen­sa­ves que no ho veuríem mai, però mira, aquí ens tens. Tam­poc hau­ries dit mai que el Guar­di­ola por­ta­ria el Barça d'Ate­nes a Ítaca i mira com van anar les coses. Ei, no tin­guis por, que ja ens conei­xem. Ja sé que la pri­mera cosa que et ve al cap és la Guerra, com tu li'n deies, sense el cognom de Civil. No fa pinta que sur­tin els tancs, això ja no es porta. Ara en diuen FLA i, en lloc de llançar bom­bes, tan­quen l'aixeta dels diners. Encara més, vull dir. Es dóna el cas que els que no volen la inde­pendència, en comp­tes de fer cam­pa­nya pel no a la inde­pendència, la fan pel no a la con­sulta. Ja veus, el tarannà demòcrata de tota la vida. En fi, no et vull moles­tar més, només vull dir-te que t'enyoro molt i que m'agra­da­ria que fos­sis aquí el 9 de novem­bre. Dóna records als teus admi­rats Macià i Com­panys, digue'ls que es dei­xin de bara­llar, que aquí els seus besnéts polítics han après la lliçó i han anat tots a l'una. Ja que hi ets, envia records al Car­rasco i For­mi­guera, al Trias Far­gas, al Pere Esteve, al Solé Tura i al Guti. I quan se'ls passi l'enra­bi­ada, al Pallach i al Lluch. El dia 9 de novem­bre ens en recor­da­rem, de tots ells, i jo de tu. Però –i no te m'ofen­guis- si no t'importa votaré pen­sant en els meus fills. Tu em vas ense­nyar que pro­curés sem­pre el millor per a ells. I amb una mà al cor, però l'altra a la mà, això és el que faré.