Verd contra el Castor
La crisi sísmica a la costa de l'Ebre provoca un rebuig unànime al magatzem de gas submarí a les dues bandes del Sénia
L'Estat manté que no es reprendrà l'activitat sense que hi hagi totals garanties de seguretat
La crisi sísmica a la costa de l'Ebre desencadenada l'octubre passat va fer tornar a sortir al carrer les samarretes i pancartes verdes amb el logo “No ho volem!” i el fumeral d'una fàbrica per manifestar el rebuig al magatzem de gas submarí Castor. Des del 2007, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia s'ha oposat a aquest projecte, en principi un moviment amb molts seguidors a Alcanar (tant la planta terrestre com la marina hi són a la vora), però pocs a la resta de l'Ebre i el Baix Maestrat. La situació ha canviat amb l'onada de terratrèmols i ara les veus que reclamen el desmantellament de la planta són unànimes.
L'impacte del projecte Castor sobre el medi ambient va ser un dels primers motius que van portar la Plataforma a rebutjar el projecte, i d'aquí que elegissin el color verd per a la seua samarreta, un color que ara fan servir altres moviments com per exemple la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. “A les primeres assemblees que vam convocar va participar-hi molta gent i vam crear grups de treball, un dels quals sobre marxandatge, que és el que va triar el color verd, mentre que per al logo vam convocar un concurs local”, recorda el portaveu de la plataforma, Joan Ferrando. I la proposta guanyadora és la que llueix el moviment social a la samarreta. “Vam registrar el logo”, recorda Ferrando.
Després d'anys intentant aturar el projecte sense èxit, quan aquest ja estava en fase de proves, concretament amb la injecció del gas matalàs al magatzem, va ser el mateix Ministeri d'Indústria el que va ordenar la paralització temporal de l'activitat. Segons l'Instituto Geográfico Nacional, des del setembre passat s'han registrat més de 600 petits sismes a la costa de l'Ebre, la major part dels quals van ser entre final de setembre i principi d'octubre. El més potent va superar els 4 graus a l'escala de Richter i va ser clarament perceptible per a la població del Montsià i el Baix Maestrat; fins i tot, es va percebre en
zones més allunyades.
Relació causa-efecte
L'empresa promotora del Castor, Escal UGS, de la qual la constructora ACS de Florentino Pérez n'és la principal accionista, ha admès la vinculació entre els microsismes i la injecció de gas, però descarta que els terratrèmols de major intensitat tinguin res a veure amb la seua activitat. En canvi, tant els ajuntaments com la Generalitat i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia no dubten que hi ha una relació directa entre la injecció de gas al magatzem submarí i el moviment de l'escorça terrestre. Mentrestant, el ministeri examina els informes realitzats pels experts, que han de determinar si el Castor pot posar-se en funcionament o
s'ha de desmantellar.
“El magatzem de gas no és necessari i és un perill, nosaltres ja ho vam avisar fa anys, vam alertar del risc sísmic però no ens van escoltar”, lamenta el portaveu de la plataforma. De fet, la declaració d'impacte ambiental del projecte Castor no inclou l'estudi del risc sísmic. Per la seua banda, el ministre d'Indústria, José María Soria, ha deixat clar que, si no hi ha garanties totals que la injecció de gas no desencadenarà més sismes, no s'autoritzarà la represa de l'activitat. I si és així, tot i que l'empresa constructora hagi estat negligent, l'Estat haurà d'indemnitzar la concessionària del Castor, que ha invertit 1.300 milions d'euros al magatzem, quantitat molt superior a la prevista inicialment, per la qual cosa l'Estat ha encarregat una auditoria de costos.
La paralització dels sismes ha aturat també la intensitat de les accions de protesta convocades per la plataforma per reclamar el desmantellament. Casserolades, concentracions, una multitudinària manifestació a les Cases d'Alcanar i una cadena humana al voltant de la planta terrestre han unit els veïns de les dues bandes del riu Sénia. Ara estan a l'expectativa de la resolució del ministeri i pendents de la publicació del llibre del
periodista ebrenc Jordi Marsal, Castor, la bombolla sísmica.
