Més que una samarreta

Si hi ha una samarreta que, sense tenir un origen ben bé reivindicatiu, fins i tot amb una clara vocació comercial multinacional, ha esdevingut una icona de foment del procés sobiranista, o com a mínim de gran projecció mundial del fet nacional català, aquesta és sens dubte la del segon equipament del Barça.

Ja fa temps que les samarretes del Barça modifiquen el disseny cada any com a estratègia comercial, ja que la venda d'aquesta peça de l'equipament s'ha convertit en una font d'ingressos molt substancial per al club. Aquesta temporada es va voler fer una picada d'ullet al país, donada la situació que viu Catalunya amb el procés sobiranista i especialment pel fet de la commemoració del Tricentenari de la derrota del 1714. Raó per la qual el Barça va acordar amb Nike que la segona
samarreta que s'utilitza com a visitant en alguns partits fos amb les quatre barres de la senyera.

Però el projecte ha anat molt més enllà del simbolisme i s'ha convertit en un veritable fenomen que ha sorprès la marca i el mateix club per l'elevat nombre de vendes tant a Catalunya com a l'estranger. I, per suposat, s'ha fet un lloc destacat a la graderia del Camp Nou, especialment en partits significats com ara el passat clàssic contra el Madrid.

El simbolisme de la samarreta es va traduir en una solemne presentació oficial del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, al Palau de la Generalitat, amb el president Mas. Rosell va manifestar l'encert de la mesura i el consens del barcelonisme, tot assegurant que al Barça “qualsevol decisió que es pren provoca debat, i encara més sobre les noves samarretes, però aquest cop no s'ha generat en contra, sinó a favor”.

La nova samarreta es va estrenar en l'amistós contra el Bayern, que entrena Pep Guardiola, i en competició oficial la casualitat va voler que fos a Madrid, al Vicente Calderón, en el partit de supercopa contra l'Atlético. Aquell 21 d'agost ja es van poder veure molts seguidors culers pels carrers de la capital espanyola amb la samarreta de la senyera.

Si bé és cert que el Barça no és el primer equip, ni de bon tros, que llueix els colors de la senyera a la samarreta –el Sant Andreu i el Manlleu són els més històrics, però també forma o ha format part del segon uniforme del Lleida o el Girona, entre d'altres–, resulta obvi que és el que li ha donat una dimensió més massiva i internacional. De fet, segons fonts de l'empresa Nike, la samarreta de la senyera del Barça és
la més venuda de la història, no només del club català, sinó de qualsevol club esportiu del món.

Nike ha apostat, a més, per un disseny innovador respecte al de temporades anteriors. A més dels colors nacionals, el segon equipament té un coll rodó amb un ribet vermell i representa una extensió del disseny del primer equipament, però en vermell i groc amb les tradicionals ratlles al cos i el degradat a les mànigues. A la part posterior del coll també hi ha escrit el lema “Més que un club”, mentre que els pantalons del segon equipament són de color groc, igual que els mitjons,
que incorporen una fina ratlla vermella a la part superior.

La satisfacció respecte a la nova samarreta és màxima i si s'ha de trobar un únic inconvenient és la malastrugança que l'ha acompanyada en gairebé tots els partits que l'equip ha disputat amb la quadribarrada. Es va estrenar amb l'empat a la supercopa al Vicente Calderón contra l'Atlético de Madrid, tot i que el trofeu finalment va quedar a les mans blaugrana. Va protagonitzar el primer empat de la lliga contra l'Osasuna i en la Champions contra el Milan. I també va ser la samarreta lluïda en la dura primera i única derrota en la lliga contra l'Athletic a San Mamés. Una poca fortuna esportiva que va començar a canviar diumenge amb la remuntada golejadora a Getafe vestits amb una samarreta quadribarrada que, com va dir el president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha convertit en “un dels grans ambaixadors del nostre país en aquests moments en què hem de ser coneguts, reconeguts, respectats i valorats”.