Amenaçats per la llei
Fruit de la promesa a la UE d'aprimar l'administració i reduir despesa, el govern de l'Estat aprova una reforma local que buida de competències els ajuntaments
Els ajuntaments estan en alerta. El govern de l'Estat ha aprovat aquest mes de desembre l'anomenada Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) i la seva aplicació pot deixar molts municipis lligats de peus i mans per dur a terme determinats serveis bàsics als ciutadans, passant aquests a dependre de les diputacions provincials. Així ho han vist les dues entitats municipalistes catalanes –la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM)–, les quals han engegat els mecanismes per presentar un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que vulnera el principi d'autonomia municipal, entre d'altres. Perquè el recurs sigui pres en consideració, es necessita que es presentin en el plet una setena part dels ajuntaments de l'Estat (en total 1.160) i que agrupin almenys una sisena part de la població de l'Estat (els municipis signants han de sumar un mínim de 7,7 milions de persones).
També el govern català presentarà recurs davant del Tribunal Constitucional, per considerar que, a més de vulnerar l'autonomia local, la llei tampoc no respecta les competències exclusives de la Generalitat en matèria d'administració local. El departament de Governació ja ha tramès un informe al gabinet jurídic de la Generalitat i és imminent la presentació del recurs. Durant un debat organitzat el 21 de gener per El Punt Avui i Alcaldes.eu, el secretari de Cooperació i Coordinació d'Administracions Locals de la Generalitat, Joan Cañada, va qualificar la llei estatal com a “atac demolidor” a l'autonomia local i un moviment recentralitzador que traurà competències als municipis i autonomies i els entregarà a les diputacions provincials, sobre les quals l'Estat hi té un control més directe ja que en depenen financerament.
Fins i tot els sindicats s'han aixecat contra la nova llei d'administració local. Els sindicats CCOO i UGT han engegat una campanya arreu de Catalunya en contra de la reforma estatal, ja que hi veuen una retallada important en el finançament dels serveis públics que presten als ciutadans. Només el PP defensa la norma, i això després d'un gran debat intern, ja que per pressions d'alcaldes i comunitats d'aquest partit arreu de l'Estat s'han introduït canvis durant la seva tramitació al llarg del 2013, per tal de suavitzar-ne alguns dels extrems més polèmics.
Una llei per fer contenta la UE
La nova llei porta escrit en el seu llarg títol –Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local– l'objectiu per al qual va ser creada: generar un estalvi important en l'administració pública. És un dels compromisos de reformes estructurals als quals va arribar el govern espanyol amb les autoritats europees a canvi d'evitar el rescat directe de l'economia espanyola. Quan es va posar en marxa el procés per redactar-la, el govern de Mariano Rajoy va arribar a xifrar en 8.000 milions d'euros l'estalvi que podria generar. Aquesta xifra, després de les successives reformes del text inicial, ha desaparegut de les justificacions del ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques a l'hora de presentar la llei, però sí que s'hi manté la filosofia que l'inspira. “Es va voler donar una resposta ràpida als requeriments de Brussel·les i el govern va optar per reformar l'esglaó institucional més dèbil, el local, perquè és el més senzill i el que menys resistència presenta”, explica el catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid Francisco Velasco. Segons aquest expert, vocal del Tribunal Constitucional entre els anys 1998 i 2001, el govern espanyol va descartar reformar estructures de l'administració menys eficients i generadores de molt més deute, com la mateixa administració de l'Estat o les comunitats autònomes, perquè el Partit Popular s'hauria trobat amb una gran contestació dels seus propis dirigents. “Els partits polítics a l'Estat espanyol tenen una estructura que dóna molt poder a les cúpules autonòmiques, mentre que els dirigents locals i municipals no hi tenen tant a dir”, sosté Velasco.
En qualsevol cas, la primera gran reforma institucional de l'Estat afecta els municipis i és en aquesta llei on s'aplica, per primer cop, la reforma puntual de la Constitució que el PP i el PSOE van pactar pressionats pels líders europeus l'estiu del 2011 a canvi d'evitar el rescat formal de l'Estat espanyol. Els dos partits espanyols van incloure llavors a l'article 135 de la Constitució espanyola l'estabilitat pressupostària i l'absència de dèficit com a principi rector per a totes les administracions públiques de l'Estat. La llei de reforma de l'administració local aprovada aquest mes de desembre al Congrés és la primera aplicació pràctica d'aquesta nova doctrina constitucional i carrega sobre els governs locals un principi que encara no ha fet seu la mateixa administració de l'Estat. La llei acabarà amb tota probabilitat recorreguda davant del Tribunal Constitucional, on els seus membres hauran de valorar quin principi constitucional preval: el de l'autonomia local, que segons experts com Francisco Velasco o el catedràtic de dret administratiu de la UB Aldredo Galán és clarament vulnerat a la llei, o el nou precepte constitucional d'estabilitat pressupostària. “El Tribunal Constitucional haurà de valorar per primer cop quin article té més pes sobre els altres”, explica Galán, que tot i així també veu motius d'inconstitucionalitat per vulnerar la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, encara més en el cas de Catalunya, on l'Estatut reconeix les competències exclusives de Catalunya en matèria de règim local, així com el principi de lliure competència entre serveis públics i privats, ja que la norma prioritza els serveis privats.
Però a part dels principis teòrics que la regeixen, què hi diu exactament, la llei? Bàsicament, fa una llista de les competències bàsiques que han de complir els municipis, evita que n'assumeixin les que no són pròpies i promou que siguin les diputacions les que gestionin les competències dels ajuntaments, ja sigui perquè aquests es trobin en una situació financera delicada (amb un pla econòmic i financer en marxa), o perquè són de dimensions petites i mitjanes i la llei dóna per fet que serà més econòmica una gestió en mans d'una administració superior.
Així, els municipis de menys de 20.000 habitants poden veure com les diputacions assumeixen la coordinació dels seus serveis. Inicialment el govern espanyol s'havia arribat a plantejar la supressió dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants, però finalment ha optat per una limitació clara de quines són les seves funcions i per obrir la porta que les diputacions els gestionin. En l'avantprojecte la gestió per part de les diputacions era directa, però el redactat final obre la porta que això sigui pactat amb els ajuntaments i que aquests puguin conservar la gestió dels seus serveis, sempre que demostrin que la seva gestió és més barata i eficient que la que proposi la Diputació. En qualsevol cas, el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques haurà de donar el vistiplau a aquesta gestió, i cada 1 de novembre de cada any tots els ajuntaments hauran d'enviar al ministeri el detall de tots els serveis que gestionen i a quin cost el realitzen.
Competències impròpies
La delimitació de competències que fa la llei marca una frontera molt clara entre les competències i serveis que són d'obligació dels municipis i les que no ho són, i assenyala que en cap cas no es poden donar duplicitats d'un mateix servei. Perquè un ajuntament pugui exercir una competència que no li és pròpia (per exemple, l'atenció a persones en situació de risc social en municipis de menys de 20.000 habitants), la delegació ha d'anar acompanyada d'un informe econòmic i financer aprovat pel ministeri, s'han d'establir mecanismes de control per part de l'administració que li delega la competència (en el cas dels serveis socials seria la Generalitat), i la durada de la delegació ha de ser d'un mínim de cinc anys. En cap cas l'assumpció per part d'un ajuntament d'aquest servei no ha de significar més despesa del que significaria la seva gestió per part de la Generalitat.
Això afecta serveis que ara donen els municipis en matèries com la sanitat, l'educació, el comerç i els serveis socials. Molts ajuntaments presten serveis d'inspecció sanitària i de comerços que segons la nova llei ja no podran fer si no és per delegació expressa i econòmicament viable per part de l'administració superior. Els ajuntaments també participen ara activament en els serveis educatius a través dels consells escolars i col·laborant en programes educatius i el manteniment de centres, però aplicant estrictament la nova llei, en matèria educativa els ajuntaments s'hauran de limitar a cedir solars a l'administració competent perquè s'hi pugin construir equipaments escolars.
A més, els ajuntaments que no compleixin els criteris econòmics de sostenibilitat financera, es veuran castigats amb la retirada de la gestió dels seus serveis obligatoris, que passaran a ser coordinats per les diputacions. Aquells ajuntaments que presentin desviació dels objectius de dèficit s'hauran de sotmetre a un pla econòmic i financer de viabilitat que contemplarà, també, la pèrdua automàtica d'aquelles competències impròpies que tinguin assumides en aquell moment, hauran de desmantellar les entitats d'àmbit territorial al municipi (com les entitats municipals descentralitzades o els districtes) que no siguin econòmicament viables per si mateixes, i no podran crear noves societats ni empreses municipals ni fer aportacions patrimonials ni de capital a les ja existents. En definitiva, el municipi obligat a fer un pla econòmic i financer veurà pràcticament aturada la seva activitat i serveis ciutadans per concentrar-se gairebé en exclusiva al retorn del deute i la superació de la situació de dèficit.
La llei també pretén limitar el nombre de càrrecs polítics amb sou i els càrrecs eventuals, tot i que és el rang d'administració amb menys despesa en aquest àmbit. Segons el nombre d'habitants, els municipis podran disposar de càrrecs polítics (alcaldes i regidors) amb dedicació exclusiva i determinats càrrecs eventuals, i preveu fomentar la fusió voluntària de municipis per tal de reduir despeses.
Per últim, la llei també preveu de forma expressa la incentivació de la prestació de serveis per part d'empreses privades, amb l'argument que aquestes empreses poden oferir aquests serveis de forma més barata. Seran les diputacions les que hauran de coordinar la prestació d'aquests serveis, deixant-ne la gestió en mans privades quan això sigui més eficient. A la pràctica, l'estructura de les diputacions (excepte la de Barcelona, la més gran en capacitat i amb major finançament) no permet l'assumpció directa dels serveis que la llei li encarrega, de manera que hauran de recórrer a la contractació de serveis privats.
A més, una entrevista a Judith Gifreu, directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba, i l'anàlisi específica de les conseqüències de la llei als municipis de Lleida, Blanes, Calella, la Canonja, Esterri d'Àneu i Sant Julià de Ramis, i l'opinió d'una quinzena d'alcaldes. en l'edició en paper de la revista Presència i al diari en pdf, a la mateixa web.
Xoc entre la llei local catalana i l'espanyola
La nova llei estatal suposa un nou conflicte entre l'Estat i la Generalitat. L'Estatut del 2006 reconeix com a matèria exclusiva de la Generalitat l'organització local, però la nova llei estatal obvia aquesta situació. El que sí fa la llei és reconèixer, en les seves disposicions addicionals, les excepcions competencials del País Basc, Navarra, Aragó, Ceuta i Melilla. Però no la de Catalunya. De fet, Generalitat i govern espanyol negociaven fins que, dues hores després d'anunciar-se la data i la pregunta sobiranista, una trucada del ministeri va anunciar la fi del diàleg sobre aquesta llei. Ara la Generalitat pretén aprovar aquest any la seva pròpia llei de règim local, en tràmit des de fa dos anys.
Les diputacions hi estan en contra
La nova llei estatal reforça el paper de les diputacions, però aquestes no l'han rebut amb entusiasme. Ben al contrari. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, creu que significa “una recentralització de serveis que no genera cap estalvi ni millor servei als ciutadans”. Reñé preveu que les diputacions catalanes estaran al costat dels ajuntaments i que són aquests, com a administració més propera, els qui millor poden interpretar i servir les necessitats dels seus habitants. Segons Reñé, les diputacions continuaran treballant a mancomunar serveis, sempre que siguin els municipis els qui ho demanin i amb un criteri de millor servei al ciutadà.
