La imatge de la casa reial

Difícil és treure l'aigua clara de l'afer Urdangarin. Hi haurà una sentència ferma i voluntat de fer creure que “la justícia és igual per a tothom”. Fet que s'allunya de la realitat. La infanta és un personatge públic i dissortadament fa dies que ha estat jutjada. Uns l'han culpat que ho sabia tot. D'altres creuen que anava enganyada pel seu marit. No sé què és pitjor. Em decanto per la presumpció d'innocència.

Després de la declaració de la infanta com a imputada als jutjats de Palma, l'afer continua obert. Fa mala olor i si no s'accelera el procés augmentarà la mala imatge de la casa reial. Heus aquí que tot plegat va adreçat que Urdangarin i el seu soci siguin els màxims responsables i que acabin passant uns dies entre barrots. Fins i tot la infanta, dient que no sap res, ho va donar a entendre. Quan una llicenciada en ciències polítiques i màster en relacions internacionals per la Universitat de Nova York pot arribar a ignorar la titularitat del seu propi domicili, no interessar-se pels negocis del seu marit, signar sense llegir el paper, desconèixer les activitats de la societat matrimonial on participava en un 50 per cent, no haver preguntat per l'origen del diner per pagar les despeses de la casa i les personals, etc. És a dir, estava en plena confiança i l'enganyaven?

Prefereixo no creure que la infanta no sabia res. No era una ignorant i no estava en el seu seny. Crec que els seus advocats són llestos.

Roca Junyent passarà a la història política com un hàbil negociador. En aquest sentit va deixar un bon record. Els seus adversaris polítics el preferien d'amic que no pas d'enemic. “Un malparit”, deia un bon company seu de partit. Com a advocat segueix el mateix camí. Defensarà la seva clienta amb habilitat. Ho guanyarà. Més difícil li serà netejar la imatge que tot plegat ha causat a la casa reial.