Política

Ontinyent portarà al Constitucional la reforma del Govern que ataca l'autonomia municipal

El plenari aprova prendre mesures per defendre l'autonomia local front una llei que redueix o elimina competències als municipis

El vot favorable dels regidors Socialistes, de Compromís i d'EU permetrà l'Ajuntament d'Ontinyent sumar-se al procés encetat davant el Tribunal Constitucional contra la reforma de les administracions locals imposada pel Govern de Rajoy.

El PP d'Ontinyent no va recolzar un recurs judicial contra una llei “que retalla les competències als municipis per passar-les a mans de les comunitats autònomes i les diputacions i no aclareix el finançament del serveis municipals”, apunten des del Govern d'Ontinyent.

La moció era defensada pel regidor de Personal, Joan Sanchis, el qual definia com a “un engendro legislatiu que multiplicarà la despesa pública per passar els serveis locals a mans privades, per assegurar el lucre de les empreses i les pujades tributàries a les famílies en el pitjor moment”, explicava.

El també regidor socialista incidia en que “és fals que la majoria dels ajuntaments estiguen gestionats irracionalment i molt menys que siguen insostenibles, com pareix apuntar la llei, ja que les dades oficials diuen que sols els 4% del deute espanyol correspon als ajuntaments. I si alguns ajuntaments són insostenibles és perquè les administracions superiors, en especial l'autonòmica, han incomplit les seues obligacions”.

Des de Compromís, Joan Gilabert assenyalava que “la reforma local ens va a fer retrocedir molts anys enrere” i que “no s'entén que es potencie les diputacions en detriment dels municipis si no és per privatitzar camufladament els serveis”, advertint que “ens preocupa molt el que passarà a partir de 2015 amb els nostres serveis no sols a la ciutat, sinó a tota la comarca”.

Des d'EUPV, Manuel Ruiz denunciava que la llei, que ja està en aplicació “vulnera drets fonamentals dels ajuntaments, als que els buida de continguts, i per això estem intentant parar-la”. El portaveu d'Esquerra Unida recordava que molts ajuntaments governats pel propi Partit Popular s'han pronunciat contra esta llei, mentre que a Ontinyent el portaveu del PP havia dit en un plenari anterior que la llei “era millorable, es milloraria i no anava a vulnerar l'autonomia local” com finalment s'ha fet.

Per la seua banda, des del PP d'Ontinyent, el seu portaveu, Filiberto Tortosa, assegurava per la seua part que la nova llei “simplifica l'estructura de l'administració local, no va en contra de cap autonomia local ni de la vida democràtica dels ciutadans” i afegia que “no es parla en cap de cas de privatizació” al text escrit de la llei.

El tipus de recurs que es planteja al Tribunal Constitucional i que va a recolzar-se des d'Ontinyent necessita al seu conjunt d'un setè dels ajuntaments de l'Estat,  el que equival a 1160 Ajuntaments que representen més de 7 milions i mig d'espanyols. Esta és una de les tres vies possibles per recórrer la reforma, juntament amb la presentació de recursos per parts de les comunitats autònomes i també la presentació d'un recurs subscrit per 50 diputats o 50 senadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.