“Estic d'acord a manllevar marques, però amb un ús autoritzat”

Ningú nega que la marca Barcelona ven i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, no n'és l'excepció: “No em sento gens incòmode amb aquesta marca i seria absurd que no ho aprofitéssim”, va sentenciar ahir tan bon punt va començar el debat. Això, però, no vol dir que Ballesteros beneeixi el fet que importants inversions turístiques a la Costa Daurada s'apropiïn de la marca com ha fet BCN World.

Sense citar-los explícitament Ballesteros va ser clar: “Ja estic d'acord a manllevar les marques, però aquestes han de ser utilitzades per aquells que en fan un ús autoritzat i no per aquells que volen aprofitar-se'n.” Així, l'alcalde tarragoní responia a la invitació que minuts abans havia fet el seu homòleg barceloní. Xavier Trias, sabedor del poder de la marca però conscient, també, del rebuig que ha suscitat entre alguns el nom de BCN World, va voler deixar clar que ell està d'acord a cedir la marca: “Si Tarragona m'ho demana i la gent del territori hi està d'acord”, va afirmar. I, defugint tota polèmica, Trias va concloure: “Si Barcelona es vol aprofitar el territori s'equivoca, si està al servei del territori, no.”

Dit amb altres paraules, però amb el mateix to conciliador, Ballesteros ho resumia reivindicant la seva pròpia essència: “Tarragona té marca pròpia i amb les marques de país no competeixes, es comparteixen.”

Més enllà de defensar un o altre segell, el que Ballesteros volia deixar clar és que el futur de Tarragona implica un plantejament sostenible, i això vol dir ser una ciutat intel·ligent. “Ser smart no és una opció. O ets smart o no seràs”, va sentenciar. Era el preludi per exposar un model de ciutat que té el ciutadà i tot allò que li preocupa com a eix central. A Tarragona el projecte de fer una ciutat sostenible va lligat a l'organització dels Jocs del Mediterrani del 2017 i al pla estratègic 2022. Traduït, i agafant el mateix referent que va fer servir l'alcalde, es tracta de fer el que ja van fer un dia els romans, aprofitant el bon clima, la bona situació de la ciutat i les oportunitats que té per dotar de contingut un “objectiu estratègic de qualitat de vida”. “Viure bé en una ciutat amable, amb una oferta potent en tots els àmbits, còmoda i amb dimensió de metròpoli per quan convé”, resumia Ballesteros. El model de ciutat intel·ligent que defensa Tarragona té cinc àmbits concrets d'actuació (energia, aigua, mobilitat, esports i salut, i cultura i educació), tots sota un mateix paraigua que els engloba: “La transformació en la forma de relacionar-nos amb el ciutadà, que passa a ser el centre de tot.” Amb un discurs clar i ordenat, Ballesteros va insistir, fins a deixar-ho clar del tot, que en el seu model el futur implica sí o sí donar poder al ciutadà, aportant “solucions intel·ligents en tots els àmbits de la seva vida”.

De fet, Ballesteros li atorga tant de poder que, en part, deixa a les seves mans la recuperació d'una part del prestigi que els polítics han perdut. I és que la fórmula que recepten des de Tarragona implica involucrar-los en la presa de decisions a través de l'administració electrònica i convidar-los en l'elecció directa dels alcaldes. En aquesta línia, Ballesteros va reclamar un esforç de transparència administrativa en tots els àmbits i la necessitat que totes les institucions recuperin credibilitat.