[D]
3
Política
Girona - 9 març 2014 0.00 h

“Vetllem perquè l'Estat no abandoni Girona”

L'alcalde gironí confia que l'ens estatal acabi el parc Central a l'estiu, com s'ha compromès a fer

Revela la voluntat de tornar a aspirar a la candidatura de patrimoni de la humanitat

Hem afrontat amb determinació i rotunditat la problemàtica de l'oci nocturn a la ciutat
- Girona
La proposta dels Quatre rius em sembla immillorable. Creu que podran superar les reticències i tirar endavant aquest projecte abans del 2020?
Aquest és un projecte de programa electoral i de govern, i tampoc no hem detectat reticències de l'oposició. Ara cal treballar amb la creació del pla director estratègic fluvial de Girona, que permetrà poder encetar el veritable debat del futur de la ciutat, en el qual els ciutadans, més que els polítics, tenen molt a dir. Tenim el deure de no girar l'esquena als nostres rius.
El barri de Sant Narcís fa molts anys que està afectat per les obres del TAV. Hi ha algun pla per al barri? I quan tindrem parc Central?
Ara s'ha iniciat la redacció del pla especial de Sant Narcís, que no només incorporarà l'anàlisi urbanística, sinó també una memòria social, econòmica i comercial del barri. Ha de servir com a pla per desenvolupar accions encaminades a la reactivació de la zona. Adif es va comprometre a finalitzar els treballs de reposició l'estiu que ve. Esperem que compleixi els compromisos i vetllem perquè ho faci, i el govern espanyol no deixi Girona abandonada.
L'Estat ha deixat penjada Girona i el viaducte del tren no desapareixerà. Què s'hi pot fer?
Cal treballar en el desenvolupament de l'estudi que l'Institut Cerdà ha elaborat sobre la zona per poder determinar quines seran les actuacions de ciutat per a la zona afectada per l'obra i per sota del viaducte. És evident que ara que ja sabem que el viaducte romandrà, hem d'exigir compromisos de l'Estat perquè el mantingui adequadament, perquè redueixi l'impacte acústic i ambiental, i perquè l'integri millor a la ciutat.
Han tret 800 places d'aparcament gratuït del centre de la ciutat per fer zones verdes o blaves. Com resoldran el problema de pàrquing?
Hem creat aparcaments gratuïts a la zona Hipercor, a Fontajau (amb estació de Girocleta de nova creació just al costat) i a Montfalgars. En farem més. Se n'han recuperat d'altres que estaven afectades per obres. D'altra banda, la implantació de dues zones verdes a la ciutat permet oferir estacionament als residents als barris en qüestió i millorar així la qualitat de vida i, a la vegada, oferir un pàrquing de baixa durada per així dinamitzar l'activitat comercial, l'oci i cultural.
Hi ha algun pla sòlid per fer una zona d'oci nocturn en un espai exterior per substituir el buit que ha generat la desaparició de les veles de la Devesa?
Les veles de la Devesa es van posar en marxa en un moment en què l'oferta d'oci de la ciutat de Girona era poc significativa i calia un impuls des de l'àmbit públic. Passats 20 anys, les causes que fonamentaven aquesta intervenció i el model que van generar han quedat superats. Avui existeix una oferta important a la ciutat, i fins i tot hi ha sectors que opinen que és excessiva. D'alternatives, n'hi ha, moltes i de qualitat.
Els veïns de diversos barris reclamem el dret al descans. Té el lideratge per afrontar aquest greu problema que tenim?
L'Ajuntament ha afrontat amb determinació i rotunditat la problemàtica d'oci nocturn, per la qual cosa s'ha portat a terme una bateria d'accions dins del marc del Pacte per la convivència nocturna al llarg dels darrers dos anys amb l'objectiu de pal·liar la problemàtica. Hem posat ordre i marcs reglamentaris clars allà on no n'hi havia, i hem actuat garantint l'equitat en el tracte. Hem promogut els conciliadors nocturns, i hem implicat el sector en les solucions que cal aportar. Partíem de molt avall i ja hem recorregut un tram del camí, però encara ens en queda de pendent.
Des de l'Ajuntament, quin projecte de comerç i grans superfícies es té per a la ciutat i en quin termini? Cada cop hi ha més gent de fora que no vol venir a comprar a Girona.
El comerç de Girona i el seu entorn ha anat canviant. Els hàbits dels consumidors i les ofertes de què disposen en són un reflex. Tanmateix, Girona, a més d'acollir les compres dels gironins, exerceix també una important atracció comercial sobre els habitants dels municipis propers. Hem impulsat accions de promoció del comerç de proximitat per dinamitzar els nostres eixos comercials, especialment en les temporades fortes. També hem impulsat l'“aparca i compra” que era una vella reivindicació del comerç. I hem d'anar a més en aquesta fórmula per ser competitius en un entorn comercialment molt agressiu i canviant.
L'Ajuntament de Girona ha demanat mai a la Unesco la declaració de ciutat patrimoni de la humanitat? I, si no ho ha fet mai, està previst fer-ho?
L'any 1988 l'Ajuntament ja va iniciar els treballs per presentar la candidatura per declarar el Barri Vell i Mercadal patrimoni de la humanitat de la Unesco. La candidatura no va prosperar en la seva fase inicial i es va desestimar. L'actual govern ha encarregat als serveis tècnics de l'àrea de Cultura i als responsables del Museu d'Història de Girona que avaluïn la possibilitat de recuperar la candidatura reformulant el projecte.
S'han previst ajudes a la propietat dels immobles per fer edificis més eficients?
Estem estudiant diverses opcions que siguin un estímul per a la millora de l'eficiència energètica dels edificis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides