Juli Fernández es mostra disposat a col·laborar amb la consulta i cedir el padró
L'alcalde de Palafrugell i líder del PSC de Girona posa com a condicions que sigui “legal i acordada” amb l'Estat
El 90% dels ajuntaments que han respost a la carta de la vicepresidenta Joana Ortega s'avenen a ajudar en l'organització, segons Catalunya Ràdio
El primer secretari dels socialistes gironins i alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, està disposat a col·laborar perquè la consulta sigui un fet i a cedir el padró. Això sí, posa dues condicions: que la consulta sigui “legal” i “acordada” amb l'Estat. Així ho ha fet saber a la vicepresidenta del govern Joana Ortega, en resposta a la carta en què aquesta preguntava als alcaldes catalans fins a on arribaria la “col·laboració i compromís” dels consistoris en l'organització del plebiscit “en els termes legalment establerts”, informa l'ACN.
Fernández assegura en el seu escrit de resposta que, si es donen els dos condicionants anteriors, aleshores la seva col·laboració en el referèndum en tant que alcalde no tan sols dependrà de la seva “voluntarietat” sinó que serà “del tot obligatòria”. A la carta el primer secretari del PSC també reitera que és “absolutament necessari” que el dret a decidir es converteixi en consulta.
“Pel que fa a la meva col·laboració, fer-li avinent que només és possible en tant que la consulta sigui negociada”, recull la carta de Fernández. I afegeix: “Si finalment es produeix emmarcada en la legalitat, aleshores la meva col·laboració no tan sols dependrà de la meva voluntarietat, sinó que esdevindrà ja del tot obligatòria”.
El primer secretari del PSC també subratlla que no és tant la seva “opinió i desitjos personals” allò que ha de prevaldre en el seu posicionament institucional, “sinó les possibilitats fefaents que la consulta pugui tenir lloc de forma legal i acordada”.
A favor de la consulta, però amb matisos
En aquest punt, Fernández–com ja ha fet altres vegades– es torna a posicionar a favor d'un referèndum vinculant per al poble català. Ara bé, sempre i quan no es faci tirant pel dret.
“Pel que fa al meu compromís, val a dir que tinc el total convenciment que és absolutament necessari per al nostre país que el dret a decidir es pugui formalitzar en una consulta a la ciutadania”, recull l'escrit. “I que en tant que vull que aquesta tingui validesa formal, entenc que només pot esdevenir-se de forma legal i negociada”, insisteix en la carta dirigida a la vicepresidenta.
L'alcalde i primer secretari el PSC acaba l'escrit amb una oferta a la Generalitat: “D'altra banda, vull mostrar la meva disposició, i la de la institució que represento, a treballar plegats amb el seu govern a trobar l'acord i el marc on el dret a decidir pugui tenir lloc amb la formalitat i legalitat necessària per a la seva validesa i reconeixement”.
El 90% dels ajuntaments col·laborarà en l'organització
El 90% dels ajuntaments catalans que han respost a la crida del govern ha manifestat la seva disposició a ajuda en l'organització de la consulta,segons una informació difosa aquesta tarda per Catalunya Ràdio.
Segons les dades que cita l'emissora, 286 dels 947 municipis catalans (el 30% del total) ja han contestat a la carta enviada per la vicepresidenta Joana Ortega en què els preguntava quina serà la seva implicació en la consulta.
D'aquests, 262 (el 91%) han dit que hi col·laboraran, 7 (2%) han respost que no i els 17 restants (5%) encara tenen dubtes.
La majoria dels consistoris que es declaren disposats a ajudar en l'organització del referèndum estan governats per CiU (165) o ERC (51), encara que també n'hi ha d'encapçalats pel PSC (29), ICV-EUiA (4), CUP (2), independents (5) i altres (6).
Bona part dels municipis favorables a la iniciativa són sobretot petits i mitjans, però també hi ha ciutats i capitals de comarca com Girona, Ripoll, Igualada, Sant Cugat del Vallès o Manresa.
En canvi, el ajuntaments que ja han deixat clar que no faran costat a la consulta són sobretot localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona governades pel PSC (6) i PP (1), com Cornellà de Llobregat, Barberà del Vallès o Sabadell, entre d'altres.
Entre els indecisos també destaquen els consistoris de majoria socialista (14), com l'Hospitalet de Llobregat i Terrassa. També hi ha dos ajuntaments governats per CiU (Das i Ibars de Noguera) i un per ICV-EUiA.