Eurodistants
Les eleccions al Parlament d'Estrasburg mesuraran el grau de desafecció amb la UE i el rebuig a l'austeritat dictada des de Brussel·les per sortir de la crisi
Els votants triaran també el president de la Comissió Europea
i euròfobs trauran partit del malestar
La campanya per a les eleccions al Parlament Europeu arrencarà aquesta mitjanit amb la crisi econòmica i les polítiques per fer-hi front com a tema estel·lar del debat. Tot i els esforços per projectar la discussió electoral a escala continental, confrontant les diverses propostes de sortida de la recessió i l'atur, els comicis serviran un cop més per passar comptes amb els governs estatals i, en el cas de Catalunya, per mesurar la força del procés sobiranista.
Amb tot, si es confirmen les tendències detectades de manera continuada per think tanks i estudis d'opinió, en les eleccions europees s'expressarà el distanciament dels ciutadans respecte a les institucions comunitàries i el seu rebuig a les polítiques d'austeritat impulsades des de Brussel·les, mitjançant l'abstenció i l'ascens de partits extremistes a dreta i esquerra, incloent-hi forces partidàries de desmuntar la Unió Europea i retornar la sobirania als estats. L'amplitud i la forma que prengui el càstig a la disciplina fiscal i a les retallades socials és la principal incògnita que emergeix en aquests comicis.
“La creixent subordinació de la política europea i dels seus dirigents als poders econòmics i financers és el germen de la desconfiança i del rebuig ciutadà” envers les institucions de la UE, adverteixen des de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. “Cal ser sord i cec per no adonar-se que Europa suscita una desconfiança creixent”, admetia fins i tot Jean-Claude Juncker, expresident de l'Eurogrup (la reunió dels responsables de finances dels estats que formen part de la zona euro) i un dels aspirants a presidir el futur govern europeu.
L'elecció del cap de la Comissió és, precisament, una de les novetats d'aquestes eleccions, amb la qual es pretén incentivar el vot i frenar l'augment continuat de l'abstenció. Des del Parlament Europeu, a més, s'insistirà en la influència creixent d'aquesta cambra en l'ordenament jurídic de cada estat. Caldrà veure quin impacte tindran aquests missatges a l'hora d'atraure uns ciutadans “cremats” per la crisi i que veuen en Europa un entramat institucional incomprensible i llunyà, quan no inútil i elitista.
