Política

El 26-M serà un altre dia

Rajoy ha anat deixant per després de les eleccions algunes de les mesures complexes, com ara la reforma fiscal, el debat del finançament o l'avortament

Planteja la recuperació com una qüestió de fe i confia que la factura de la corrupció sigui lleu

Si la derrota és dura es reserva la carta de remodelar el seu govern

Cada cop hi ha més
mala maror i divisió dins
el PP, i un daltabaix podria desfermar una crisi interna

Recent­ment, una de les grans ame­na­ces elec­to­rals del PP, Rosa Díez, retreia a Mari­ano Rajoy que la seva tàctica de dei­xar que escampi la tem­pesta és absurda, sobre­tot quan el xàfec ja t'ha calat fins als ossos. Però el pre­si­dent espa­nyol és amo i senyor dels seus temps i els admi­nis­tra d'aque­lla manera que tant irrita els seus detrac­tors: ajor­nant l'alarma perquè soni la set­mana següent, o l'altra, si convé. I així suc­ces­si­va­ment fins a acu­mu­lar car­pe­tes de deu­res. El 25-M ha para­lit­zat gai­rebé tota l'acció de govern. De fet, ho ha fiat a futu­ri­bles: una rebaixa d'impos­tos incon­creta, una acce­le­ració de la cre­ació d'ocu­pació que els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals no detec­ten, un nou finançament –acom­pa­nyat de la publi­cació d'unes pecu­li­ars balan­ces fis­cals– que ja ha fet enfa­dar els ter­ri­to­ris i això que encara no se n'han posat ni els fona­ments, una llei de l'avor­ta­ment ultra­con­ser­va­dora... Tot arri­barà l'endemà del 25-M. I, men­tres­tant, el gabi­net de Rajoy s'aboca en la cam­pa­nya amb la mateixa can­ta­re­lla: Espa­nya comença a anar bé, mal­grat l'herència rebuda, i el que digui el con­trari és un mal patri­ota. En poc més d'un any, s'ha pas­sat de la imatge de depressió minis­te­rial a la de l'ale­gria des­bor­dada, amb un únic objec­tiu: que l'elec­tor s'acabi con­ven­cent que la remun­tada és un fet, encara que la seva but­xaca no ho detecti.

La recu­pe­ració serà més ràpida per una qüestió d'estat d'ànim, indi­quen els asses­sors de La Mon­cloa. És per això que els del PP usen totes les seves ener­gies per sor­tir com menys danyats millor de la bata­lla del 25-M con­vençuts, a més, que serà la des­con­fiança en l'eco­no­mia i no les escan­da­lo­ses con­fes­si­ons de Luis Bárce­nas les que els pena­lit­za­ran més. Donant per amor­tit­zats els casos de cor­rupció que afec­ten el par­tit, després de la majo­ria abso­luta del 2011 i d'haver gua­nyat per pri­mer les elec­ci­ons a Anda­lu­sia –si bé no hi van poder gover­nar–, els de Rajoy no es resig­nen a accep­tar que en aques­tes elec­ci­ons sí que podrien pagar les reta­lla­des, les pri­va­tit­za­ci­ons i la seva afició a pas­sar el corró sense cap com­passió per l'adver­sari. Perquè, des que mana, Rajoy no perd el temps nego­ci­ant.

Mal­grat ser un par­tit de govern gens amic de fomen­tar el debat intern, una der­rota faria aflo­rar el males­tar dins el PP –sobre­tot entre els més ultres, si bé aquests dies s'ha vol­gut fer veure que se sege­llava la pau amb José María Aznar– i molts diri­gents mira­rien cap a la número dos, María Dolo­res de Cos­pe­dal, per recor­dar-li que la des­feta porta el seu segell. Qüesti­o­nada per la seva nul·la mà esquerra per resol­dre les ten­si­ons a Anda­lu­sia o al País Basc, la secretària gene­ral manté una guerra soter­rada amb l'altra per­sona de con­fiança del líder, la vice­pre­si­denta Soraya Sáenz de San­ta­maría. Un i altre pun­tal no s'equi­li­bren, sinó que s'empe­nyen per veure quina cau la pri­mera.

Solu­ci­ons que cauen del cel

Si bé la cam­pa­nya s'ha dis­se­nyat i es diri­geix des del car­rer Génova, Rajoy també hau­ria d'assu­mir la part que li toca com a cap visi­ble de l'exe­cu­tiu, i la prova és que par­ti­ci­parà en deu actes. Un sec­tor del par­tit –encapçalat per Aznar i Espe­ranza Aguirre– li retrau la seva mania de dei­xar pas­sar el temps espe­rant que les solu­ci­ons li cai­guin del cel. I en el cas del procés català, un dels eixos de la cam­pa­nya dels popu­lars, l'acu­sen de no haver fet tot el pos­si­ble per atu­rar-lo o no haver estat prou con­tun­dent en la reacció als movi­ments dels par­tits pro con­sulta. En tot cas, amb vista al 25-M es tor­narà a inten­si­fi­car la tàctica de la por. El PP usarà el procés en la cam­pa­nya després d'ado­nar-se que par­lar de la UE no enganxa i que el seu elec­to­rat vol mis­sat­ges en clau interna.

Així doncs, si la pata­cada és rao­na­ble –gua­nyar el PSOE i no per­dre més de tres escons– Rajoy se sen­tirà reforçat en la seva estratègia de qui dia passa any empeny, podrà con­ti­nuar fent i des­fent amb les seves refor­mes i atri­buir-se més l'auto­ri­tat. Però si la der­rota és cla­mo­rosa, és pos­si­ble que el cap de l'exe­cu­tiu espa­nyol activi una crisi de govern que també va que­dar ajor­nada quan va relle­var Miguel Ángel Arias Cañete. És el revul­siu que es reserva si les coses van mal­da­des.

2
mesos
després que el PSOE hagués anunciat que Elena Valenciano seria la seva cap de cartell, el PP va oficialitzar la candidatura d'Arias Cañete. El 28 d'abril es va fer el seu relleu com a ministre d'Agricultura i Medi Ambient amb el nomenament d'Isabel García Tejerina. L'exministre ha aconseguit estalviar-se bona part de la precampanya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia