Amb l'ull posat al sud

L'assagista, novel·lista, poeta i acadèmic escocès Alan Spence sostenia feia anys, quan el referèndum per la independència d'Escòcia només era una demanda del Partit Nacional Escocès (SNP), que un govern conservador a Londres afavoriria el sí. Ara, quan el període que el regularà oficialment està a punt de començar –una setmana després de les europees, que al Regne Unit seran el 22 de maig–, cal revisar la seva equació. I potser caldrà fer-ho, també, en funció de l'impacte que aquests comicis poden arribar a tenir en el moment en què els escocesos han de prendre una decisió d'enormes conseqüències, en especial en cas de vot afirmatiu.

Una enquesta elaborada per encàrrec del think tank IPPR (Institut for Public Policy Research) i de les universitats d'Edimburg (Escòcia) i Cardiff (País de Gal·les) analitza, entre altres dades, la intenció de vot en les europees en funció del sentiment nacional de l'elector britànic, si escocès, anglès, gal·lès o nord-irlandès.

L'ideari antieuropeu que pot acabar imposant-se el dia 22 a les urnes –o disputar-se el primer lloc amb el laborisme–, i que encapçala el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), de Nigel Farage, és, segons el sondeig, majoritàriament patrimoni d'anglesos.

A Escòcia, per exemple, on hi ha en joc sis escons dels 73 que el Regne Unit aporta al Parlament d'Estrasburg, l'UKIP registra una intenció de vot de només un 10%. En canvi, a Anglaterra, és del 20%. El Partit Nacional Escocès (SNP) continua en primera posició al país, tot i que frec a frec amb el laborisme: 33% a 31%.

Però, a més, si s'analitzen els resultats del sondeig a partir del sentiment de pertinença a una de les home nations del Regne Unit, les dades són més reveladores. Entre aquells que es declaren anglesos només, o més anglesos que britànics, l'UKIP arriba al 42% en intenció de vot.

La mateixa enquesta aporta també dades del possible referèndum sobre la Unió. En aquest cas, els anglesos són els que menys hi donen suport (37%), mentre que els escocesos són els que més (48 de cada cent). A grans trets, doncs, es pot convenir que són molt més favorables a romandre dins de la Unió els escocesos que no pas els anglesos.

Gairebé una paradoxa, perquè és el govern conservador de David Cameron –el mateix que s'ha vist arrossegat per la força populista i antieuropea de l'UKIP, i dels tradicionals euroescèptics tories, a fer una juguesca, la promesa del referèndum a caixa o faixa de la UE, de resultat incert– el que amenaça el proeuropeu SNP que quedaria fora de la Unió si Escòcia optés per la independència.

Amb tot, com el primer ministre Alex Salmond no es cansa de repetir, potser quedar-se dins del Regne Unit serà la manera com Escòcia podrà finalment trobar-se fora del club de Brussel·les.

L'última vegada que ho va repetir, el 28 d'abril, va ser en un fort especialment europeu, el Col·legi de Bruges, on va parlar del paper d'Escòcia dins d'Europa: “Tots i cadascun dels quatre primers ministres des de Margaret Thatcher s'han compromès a posar la Gran Bretanya «al cor d'Europa». No obstant això, la realitat ha estat molt diferent. Avui, la Gran Bretanya es troba al marge de la influència europea i, si Escòcia continua sent governada des de Londres, ens enfrontem a la perspectiva d'un referèndum sobre la conveniència de formar-ne part o no, de la Unió Europea.”

La campanya europea a Escòcia, doncs, mira de reüll, però amb molta atenció, el que passa al veí del sud. També perquè un discurs molt antieuropeu de conservadors o laboristes, per tal de frenar l'augment de l'UKIP, és, en termes teòrics, una bona notícia per a l'independentisme, que pot veure's temptat a recórrer a l'argument habitual: “Si seguim lligats a Londres, serem lluny d'Europa.”

A més, una victòria de l'UKIP en el global del Regne Unit, o uns resultats més que notables, llançaria un clar advertiment sobre el possible resultat de la consulta sobre la UE –a favor de la sortida–, que Cameron ha promès per a finals del 2017.

En política, però, dos i dos no són sempre quatre. Perquè, si bé el 48% dels escocesos declaren que votarien per la pertinença a la Unió en un suposat referèndum, un 60% també asseguren que volen que la consulta es faci. I a aquesta dada s'aferra la cap del Partit Conservador a Escòcia, Ruth Davidson, quan afirma que el seu és l'únic grup que pot satisfer el desig dels escocesos.

Topa, però, amb el recel de Brussel·les a fer cap concessió a Londres, fet que abocaria Cameron a demanar el no a la UE o bé a la dimissió, ja que no hauria estat capaç d'arrencar un millor acord de la Unió. I, a la fi, un cop més, Salmond podria acabar tenint raó, ja que una Escòcia dins del Regne Unit es podria veure arrossegada fora de la Unió Europea, contra l'opinió de la majoria dels seus habitants.

Per tot aquest cúmul de raons, unes eleccions tan poc interessants per als britànics poden ser tremendament importants per al Regne Unit i, de retruc, Catalunya.