Debat a l'‘Oh happy day'

Asses­sors i peri­o­dis­tes omplien ahir el plató de TV3 que rebia els sis can­di­dats. Com ja és habi­tual, la tem­pe­ra­tura en aquest espai és gèlida i tots miren de reüll el can­di­dat del PSC, Javi López, que s'atre­veix a sor­tir sense ame­ri­cana. Vol ofe­rir una imatge juve­nil enmig de la resta de can­di­dats, però final­ment desis­teix i opta per posar-se la jaqueta. Micròfons, qua­tre con­sells i comença el debat, que s'emet des del mateix plató des del qual es va rea­lit­zar el con­curs de corals Oh happy day. És el més gran de tots i el que sol aco­llir també La Marató. Ara, el plató està ocu­pat per Punt.​cat, el pro­grama que, com el d'ahir, modera la peri­o­dista Ari­adna Oltra, que con­jun­ta­ment amb Mònica Ter­ri­bas dóna la ben­vin­guda als sis can­di­dats, que es con­cen­tren dar­rere les càmeres de tele­visió.

Són els últims moments de dis­tensió abans de l'emissió en directe, un temps que els cinc homes can­di­dats dedi­quen a inter­can­viar les últi­mes impres­si­ons del dia. En un segon pla queda la can­di­data d'UPD, Maria Teresa Giménez, la menys cone­guda dels sis polítics, fins i tot pels matei­xos can­di­dats que l'acom­pa­nya­ven i que dub­ten si havien coin­ci­dit ante­ri­or­ment en algun acte o debat. Tots asse­gu­ren que no estan gens ner­vi­o­sos i sem­bla cert, perquè fins i tot és el regi­dor del plató que ha de cri­dar a l'ordre i dema­nar silenci. Els caps de llista a Cata­lu­nya vénen a fer brega, són els últims dies i cal mobi­lit­zar l'elec­to­rat. Com els can­tants d'Oh happy day, ells també volen fer del plató un espai ani­mat.

La dis­tensió dels últims moments con­trasta, però, amb els crits i xiu­lets que alguns can­di­dats han vis­cut en entrar als estu­dis de TV3. L'arri­bada ha estat pro­ta­go­nit­zada per una cin­quan­tena de tre­ba­lla­dors que recla­men un nou con­veni i que la direcció, en canvi, vol pror­ro­gar fins al novem­bre. “No hi ha diners!”, m'apunta un dels mem­bres de la direcció de la Cor­po­ració. El pre­si­dent, Brauli Duart, s'emporta tota l'escri­das­sada dels tre­ba­lla­dors, que li dema­nen la dimissió cada vegada que surt a rebre un can­di­dat. Els tre­ba­lla­dors també actuen com una coral a dues veus: “Con­veni ja”, i “Brauli dimissió” són les peces pre­fe­ri­des. Santi Fisas, el can­di­dat del PP, i la can­di­data Giménez evi­ten el cos a cos amb els tre­ba­lla­dors i pugen fins a la porta en cotxe. Giménez passa des­a­per­ce­buda i Fisas, un cop dins, exclama: “Nosal­tres ja hi estem acos­tu­mats! El més còmode amb la rebuda és sense dubte Ernest Urta­sun. El can­di­dat d'ICV puja a peu amb la dipu­tada Dolors Camats. Abraçades, petons i fins i tot aplau­di­ments entre ells. La imatge més entra­nya­ble, l'ofe­reix el can­di­dat de CiU, Ramon Tre­mosa, que fa el tra­jecte a peu de la mà de la seva dona. El can­di­dat repu­blicà també opta pel cotxe, però s'atura per l'escri­das­sada. Surt el pro­fes­sor i demana papers i infor­mació. El can­di­dat soci­a­lista arriba l'últim i té pressa. Agafa els papers i enfila cap a dins. En direcció als came­ri­nos dels can­di­dats hi ha un armari que guarda ves­tu­ari. “Núvies, folklòriques i tore­ros”, hi diu. Els can­di­dats hi pas­sen de llarg i s'espe­ren a les bam­bo­li­nes per entrar a la plaça.