Política

Reivindicació ‘vintage'

El vet del PP i del PSOE a l'oficialitat del català a les institucions de la UE fabrica independentistes

Schulz no s'atreveix a complir la promesa d'autoritzar-ne l'ús

Que el fede­ra­lisme són els pares i la ter­cera és una via morta ha que­dat demos­trat, fins i tot, al Par­la­ment Euro­peu. El PP i el PSOE, fàbrica d'inde­pen­den­tis­tes també a Brus­sel·les, hi con­ti­nuen vetant l'ús de la llen­gua cata­lana, tot i que pro­ba­ble­ment és la rei­vin­di­cació més fàcil de resol­dre de Cata­lu­nya: no gene­ra­ria cap des­pesa extra ni cap pro­blema en una Euro­cam­bra que ja tre­ba­lla en 24 llengües, l'àmplia majo­ria molt menys par­la­des. El boi­cot dels euro­di­pu­tats espa­nyols al català arriba sovint al hoo­li­ga­nisme d'insul­tar Ramon Tre­mosa quan intervé en el ple en anglès o italià: “Hablas mejor español!”, el va escri­das­sar el soci­a­lista Ale­jan­dro Cer­cas.

Alejo Vidal-Qua­dras no és l'únic con­trari a la llen­gua. Els soci­a­lis­tes han fet molt de mal amb la seva feina bruta i soter­rada i, espe­ci­al­ment, amb la cro­ada per­so­nal de Miguel Ángel Martínez: l'euro­di­pu­tat cas­te­lla­no­man­xec del PSOE és pre­ci­sa­ment el vice­pre­si­dent de l'Euro­cam­bra res­pon­sa­ble de mul­ti­lingüisme i dels ser­veis de tra­ducció i inter­pre­tació i s'ha opo­sat ferot­ge­ment a la pro­mesa de Mar­tin Schulz de per­me­tre les inter­ven­ci­ons en català a l'hemi­ci­cle. Els euro­di­pu­tats cata­lans estan dis­po­sats a avançar-ne per escrit la tra­ducció i, per asse­gu­rar que el cost econòmic fos zero, s'apro­fi­ta­rien els intèrprets cata­lans que ja tre­ba­llen a Brus­sel·les com a tra­duc­tors de cas­tellà. “És que tant se val el motiu, sen­zi­lla­ment no es farà i punt”, dis­para Martínez. Pobra Maria Badia.

Ocasió per­duda

La fines­tra històrica d'un pre­si­dent cata­lanòfil del Par­la­ment Euro­peu s'ha tan­cat i l'ofi­ci­a­li­tat de la llen­gua cata­lana haurà de con­ti­nuar espe­rant, almenys fins a l'estat propi. Abans Andorra s'adhe­rirà a la UE (i el pro­blema s'haurà aca­bat) que Espa­nya accep­tarà que el català rebi el mateix tracte que el cas­tellà, com Irlanda va fer amb el gaèlic, tot i tenir només 130.000 par­lants. De res no ha ser­vit que Schulz sàpiga reci­tar de memòria les novel·les de Jaume Cabré: impres­si­o­nat per l'odi del PP i del PSOE a una llen­gua del seu propi Estat, el líder dels soci­a­lis­tes euro­peus s'ha aca­bat fent enrere, per por d'enfron­tar-se a Espa­nya i bus­car-se pro­ble­mes en
la seva cursa per pre­si­dir la
Comissió Euro­pea.

La llista de greu­ges als cata­la­no­par­lants és inter­mi­na­ble: les empre­ses escrip­tu­ra­des en català con­ti­nuen mar­gi­na­des dels con­cur­sos públics de la Unió, els cata­lans no poden fer opo­si­ci­ons a Brus­sel·les en la seva llen­gua materna, a diferència de la resta d'euro­peus, les far­macèuti­ques no poden redac­tar els pros­pec­tes en català... I popu­lars i soci­a­lis­tes ho apro­fi­ten per fomen­tar el seces­si­o­nisme lingüístic, obli­gant la Comissió a dife­ren­ciar el català del valencià, per exem­ple en els cur­sos d'Eras­mus. Després del 25-M, els nous euro­di­pu­tats cata­lans tor­na­ran a fer front comú per defen­sar aquesta rei­vin­di­cació que ja és vin­tage.

Quan es tracta de pro­te­gir el cas­tellà, en canvi, la bel·ligerància del PP i del PSOE s'acosta a l'obsessió. El govern espa­nyol va blo­que­jar durant anys l'apro­vació de la patent euro­pea, perquè limita a l'anglès, el francès i l'ale­many les llengües en què es poden regis­trar invents. I fins i tot va dema­nar als euro­di­pu­tats cata­lans que hi votes­sin en con­tra. L'exe­cu­tiu del PP ha arri­bat a pro­hi­bir als seus fun­ci­o­na­ris que par­ti­ci­pin en reu­ni­ons euro­pees si no se'ls per­met par­lar en cas­tellà: el 2012 va enviar-los una cir­cu­lar en què els adver­tia que no els reem­bor­sa­rien les des­pe­ses i die­tes de des­plaçament si assis­tien a tro­ba­des tècni­ques del Con­sell en què no se'ls garantís ser­vei de tra­ducció i inter­pre­tació en llen­gua cas­te­llana.

El govern de Zapa­tero direc­ta­ment va pren­dre el pèl als cata­la­no­par­lants, amb pro­me­ses que no només va incom­plir sinó que han estat con­tra­pro­du­ents. Per exem­ple: va ven­dre que al Tri­bu­nal de Luxem­burg s'hi podria fer ser­vir la llen­gua cata­lana, però la lle­tra petita de l'acord n'excep­tua els docu­ments jurídics, que en un tri­bu­nal són els més impor­tants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.