Política

Urnes per a cinc milions de catalans

El vot per correu augmenta a Catalunya un 45% i baixa a la resta de l'Estat respecte del 2009

A examen el futur d'Europa i el projecte sobiranista català

Les elec­ci­ons euro­pees es con­ver­tei­xen per enèsima vegada en el termòmetre que indi­carà l'interès que des­perta la cons­trucció d'una Unió Euro­pea avui en declivi a causa de la llu­nya­nia amb què els seus diri­gents han actuat res­pecte d'uns ciu­ta­dans afec­tats per una greu i ja històrica crisi econòmica i finan­cera. A Cata­lu­nya, però, el termòmetre serà doble perquè també està en qüestió el procés sobi­ra­nista que té tena­llat el govern de CiU i el seu soci, ERC.

El man­tra de l'abs­ten­ci­o­nisme tor­narà a ser el gegant a com­ba­tre, mal­grat que els rep­tes polítics a Cata­lu­nya sem­blen haver fet aug­men­tar l'interès i, con­seqüent­ment, la par­ti­ci­pació. Així ho demos­tra l'alt per­cen­tatge, fins a un 45%, en què ha aug­men­tat el vot per cor­reu. Una xifra que con­trasta amb el des­cens (4,5%) que s'ha regis­trat a la resta de l'Estat espa­nyol res­pecte de les dades que es van obte­nir en els comi­cis euro­peus del 2009. Si es comp­ta­bi­litza el vot per cor­reu a Cata­lu­nya tenint en compte el que també s'ha sol·lici­tat des de l'estran­ger es con­ti­nua regis­trant un aug­ment encara que infe­rior, un 24%. Sigui com sigui, si les elec­ci­ons han des­per­tat interès se sabrà a par­tir de les 11 d'aquesta nit, quan tan­quin els col·legis elec­to­rals d'Itàlia.

A Cata­lu­nya, el nom­bre de ciu­ta­dans que tenen dret a vot és de 5.264.057. Pel que fa a cata­lans resi­dents a l'estran­ger, la xifra és de 175.485, 10.258 dels quals, només un 5,8%, tenen pos­si­bi­li­tat de votar avui. La resta que no ho poden fer és perquè o bé no han pre­sen­tat la sol·lici­tud, o perquè els ha arri­bat tard o perquè els ha estat dene­gada.

Pel que fa als can­di­dats que es pre­sen­ten en aques­tes elec­ci­ons, només n'hi ha dos que repe­tei­xen: Ramon Tre­mosa (CiU) i San­ti­ago Fisas (PP). Ernest Urta­sun (ICV-EUiA) i Javi López (PSC) han riva­lit­zat per atreure el vot dels joves amb crítiques cons­tants, sobre­tot de l'eco­so­ci­a­lista, a l'actu­ació de la troica. Josep Maria Ter­ri­ca­bras (ERC) ha estat la veu refle­xiva, men­tre que María Teresa Giménez (UPD) ha estat la gran des­co­ne­guda. I els par­tits polítics?

Què s'hi juguen?

CiU té molt poc a gua­nyar, i, en canvi, molt a per­dre en aques­tes elec­ci­ons. El més pro­ba­ble, segons les enques­tes, és que acon­se­gueixi dos euro­di­pu­tats i, per tant, es que­da­ria igual que ara. Tot i això, CiU no suma la victòria en unes euro­pees des del 1994, quan Jordi Pujol gover­nava a la Gene­ra­li­tat. No obs­tant això, per­dre les elec­ci­ons en nom­bre de vots a Cata­lu­nya amb ERC seria un cop molt dur dins i fora de Con­vergència. CiU ha asse­gu­rat durant la cam­pa­nya que el lide­ratge d'Artur Mas i del procés sobi­ra­nista està en joc en aques­tes elec­ci­ons. ERC, en canvi, té poc a per­dre, ja que ara mateix no té ni un euro­di­pu­tat i, en canvi, té molt a gua­nyar: podria vèncer en unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya per pri­mer cop des de la Segona República. Una de les con­seqüències que tin­dria un bon resul­tat seria una remo­de­lació impor­tant del govern. ERC hi podria entrar –tal com ha insi­nuat en cam­pa­nya– per repar­tir el des­gast del procés sobi­ra­nista i de les reta­lla­des amb CiU.

Els dos par­tits més sobi­ra­nis­tes, amb permís d'ICV-EUiA, saben que en aques­tes elec­ci­ons també està en joc una mena de pri­mera volta de la con­sulta del 9-N. Una de les lec­tu­res que es faran dels comi­cis a Cata­lu­nya és quin és el per­cen­tatge de suport dels par­tits a favor de la con­sulta i quin és el per­cen­tatge de suport dels par­tits con­tra­ris a una con­sulta no acor­dada amb l'Estat (PSC, PP, C's i UpD).

El 2009, els con­tra­ris a la con­sulta suma­ven un 55% dels vots i, per con­tra, els favo­ra­bles a la con­sulta, només un 39%. Segu­ra­ment, cinc anys després, el resul­tat serà ben dife­rent. Cal tenir en compte que en les últi­mes elec­ci­ons cata­la­nes, el novem­bre del 2012, els par­tits pro con­sulta ja van gua­nyar amb un 58% de suports i els con­tra­ris van que­dar en un 37%. Si el per­cen­tatge de suport als par­tits favo­ra­bles al dret a deci­dir con­ti­nua aug­men­tant tin­dran més argu­ments per dema­nar el permís de l'Estat.

L'altre par­tit que es juga el lide­ratge del seu cap de files, més que cap altra cosa, és el PSC de Pere Navarro. Els soci­a­lis­tes cata­lans, que han situat Javi López i Est­her Niubó en el 6 i el 14 de la llista del PSOE, con­fien a no per­dre gai­res vots a Cata­lu­nya per poder així impe­dir la victòria del PP a tot l'Estat. Però els resul­tats dels soci­a­lis­tes, que no aspi­ren en cap cas a repe­tir la victòria amb 708.888 i un 36% dels vots del 2009, seran lle­gits en clau interna. Els sec­tors crítics sobi­ra­nis­tes del PSC, des d'Agru­pa­ment Soci­a­lista fins a Avan­cem, dema­na­ran un congrés extra­or­di­nari si la der­rota és molt dolo­rosa. Pro­ba­ble­ment, Navarro s'hi negarà i inten­tarà con­ti­nuar mal­grat que l'apa­rell del par­tit ja estu­dia alter­na­ti­ves. Si el con­sell de garan­ties expulsa del grup par­la­men­tari els tres dipu­tats díscols a finals de mes, els sec­tors crítics plan­ta­ran bata­lla i, si així es deci­deix, podrien impul­sar una escissió.

El PP i Ciu­ta­dans dis­pu­ta­ran la seva par­ti­cu­lar bata­lla pel vot més espa­nyo­lista. Algu­nes enques­tes ja pre­di­uen que el par­tit d'Albert Rivera, que apa­reix molt més a les tele­vi­si­ons cata­la­nes i de l'Estat que el seu can­di­dat, Javier Nart, podria donar el sor­passo als popu­lars, que estan encapçalats per un per­fil més des­co­ne­gut, com és el de San­ti­ago Fisas. El PSC de l'àrea metro­po­li­tana, sobre­tot en ciu­tats com ara l'Hos­pi­ta­let, Bada­lona o bona part de la comarca Baix Llo­bre­gat, no és aliè a aquesta lluita pel vot antiin­de­pen­den­tista i s'ho mirarà pel retro­vi­sor pen­sant en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015.

Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya, apro­fi­tant que no té com­petència pel car­ril de l'esquerra, ja que la CUP no s'hi pre­senta, sem­bla més cen­trada a robar votants soci­al­demòcra­tes dece­buts amb el PSC o ERC. L'objec­tiu seria arra­bas­sar el màxim de votants als soci­a­lis­tes pen­sant més en unes futu­res cata­la­nes que en aques­tes euro­pees, ja que el que indi­quen la majo­ria d'enques­tes és que només podran acon­se­guir reva­li­dar l'euro­di­pu­tat a Brus­sel·les. Ini­ci­a­tiva té el número 3 dins la llista d'Izqui­erda Plu­ral, però per acon­se­guir un segon euro­di­pu­tat, l'escó per a Núria Lozano, d'EUiA, cal­dria espe­rar que acon­se­guis­sin nou euro­di­pu­tats. Tot i això, una enquesta feta per IU els donava entre 7 i 9 euro­di­pu­tats en cas d'una alta par­ti­ci­pació.

30.849
catalans
han sol·licitat votar per correu des de l'Estat espanyol, un 45% més que en les eleccions del 2009.
10.258
catalans
residents a l'estranger poden votar, només un 5% dels que viuen a fora.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia