Política

38 anys de regnat: Del franquisme a la democràcia i amb polèmiques al final

Joan Carles I va pilotar la transició i va haver de sortejar un cop d'Estat el 23 de febrer del 1981

La polèmica pel cas Urdangarin i la cacera d'elefants ha fet empitjorar la seva imatge des del 2011

El rei Joan Carles I posarà punt i final a 38 anys de regnat passant a la història com el cap d'Estat que va pilotar la transició i que va haver de sortejar un cop d'Estat el 23 de febrer del 1981. L'any 1969, el dictador Francisco Franco el va nomenar successor i al 22 de novembre del 1975 va començar el seu regnat i mesos després escollia Adolfo Suárez com el primer president del govern espanyol de la democràcia. Un cop aprovada la Constitució i consolidada la monarquia parlamentària, el rei ha viscut anys d'estabilitat fins al 2011, quan la seva imatge es va començar a deteriorar arran del cas Nóos i de la fractura al maluc durant un viatge de caça a Botswana.

Nascut a Roma el 5 de gener del 1938, Joan Carles és fill de Joan de Borbó i Battemberg, Comte de Barcelona, i Mercedes Maria de las Mercedes de Borbó i Orleans. Va passar part de la seva infància a l'exili a Suïssa i Estoril, a Portugal, i va arribar a Espanya, per primer cop a la seva vida, l'any 1948, en plena dictadura franquista.

Al setze anys, va finalitzar el batxillerat a Madrid i a continuació va continuar els estudis a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Els seus estudis militars es van allargar fins al 1960 i durant aquests anys també va passar per l'Escola Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire, a San Javier.

L'any 1962, es va casar amb Sofia de Grècia, amb qui va tenir tres fills: Elena, Cristina i Felip, el successor de la Corona, també Príncep de Girona i que en breu es convertirà en Felip VI. Felip de Borbó regnarà al costat de Letizia Ortiz, amb qui es va casar fa deu anys i amb qui té dues filles, Leonor, que ara passarà a ser la primera successora al regne, i Sofia.

L'any 1969, a proposta del dictador Francisco Franco, va ser designat successor com a cap d'Estat a Espanya i va ser nomenat Príncep d'Espanya. Va ser dos dies després de la mort de Franco, el 22 de novembre del 1975, que Joan Carles va ser nomenat oficialment rei d'Espanya i va oferir el seu primer discurs a la societat espanyola des de l'actual Congrés de Diputats. D'aquesta manera, Joan Carles assumia el càrrec per davant del seu pare, el Comte de Barcelona, que va renunciar oficialment als seus drets dinàstics el 1977.

El 6 de desembre del 1978, el poble espanyol va votar en referèndum l'actual Constitució, en què es reconeix, en l'article 56.1, el monarca com a “símbol de la unitat i permanència” i en l'àrbitre i moderador del funcionament regular de les institucions. A més, en el text s'inclou que la figura del monarca és “inviolable”.

Tres anys després, el monarca va haver de fer front a un cop d'estat militar, concretament el 23 de febrer del 1981, durant el ple que debatia el nomenament de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern espanyol en substitució d'Adolfo Suárez, que acabava de presentar la dimissió. Després d'hores d'incertesa i dels diputats retinguts a l'interior del Congrés dels Diputats sota el control del tinent Tejero, Joan Carles I es va dirigir a la societat espanyola de matinada mitjançant un missatge televisat, en què rebutjava el cop i feia una aposta per la democràcia.

Des d'aleshores, el rei i la institució es van consolidar en el panorama polític i social fins a l'any 2011, quan va començar el deteriorament de la monarquia arran dels escàndols del seu gendre, Iñaki Urdangarín, pel 'cas Nóos' i pel qual els Ducs de Palma estan imputats. Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres estan acusats d'apropiar-se fons públics a través de l'Institut Nóos per feines que mai es van fer.

Entre d'altres, a principis del 2013, es van fer públics una sèrie de correus electrònics del soci d'Urdangarin, Diego Torres, que apuntaven que el monarca estava al corrent de les activitats. Fins i tot, el 'he New York Times va publicar una peça on apuntava que el cas Undargarin “acorrala” el Rei.

D'altra banda, l'abril del 2012, el rei es trobava a Botswana caçant elefants, en companyia de la seva amiga Corina zu Sayn-Wittgenstein, on va patir un accident i va haver de ser operat a Madrid per una fractura de maluc. Per aquest motiu, el monarca va enviar un breu missatge per disculpar-se pel seu comportament i va assegurar que “no tornaria a passar”. La relació entre Joan Carles i Corina va aixecar molta polèmica, també per la difusió d'uns altres correus en què s'evidenciava que també tenia contacte amb Urdangarin.

A més, en els darrers anys, la seva salut ha anat patint un deteriorament. L'any 2010, se sotmetia a una operació quirúrgica a l'Hospital Clínic de Barcelona per extirpar-li un nòdul del pulmó, de la qual es va recuperar satisfactòriament, i més recentment, va ser intervingut per una hèrnia discal i se li va haver d'implantar una pròtesi al maluc causada pel desgast produït per l'artrosi que també pateix. La darrera d'aquestes intervencions va ser el novembre del 2013.

Coincidint amb tots aquests capítols, al febrer del 2013, la Zarzuela va haver de sortir al pas dels rumors que ja apuntaven a una possible abdicació del monarca i va negar-ho. En concret, fonts del palau van afirmar que el rei regnaria i que no hi havia “cap pla ni A, ni B, ni C”. Aquest desmentiment va coincidir també amb unes declaracions del primer secretari del PSC, Pere Navarro, que es mostrava partidari que el monarca abdiqués, unes paraules que van desautoritzar el mateix PSOE.

En relació a Catalunya, destaquen unes declaracions l'any 2001, quan va assegurar que el castellà no va ser mai imposat i que van ser les comunitats històriques les que van fer aquesta llengua com a seva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.