Política

Reina sense sang blava

Se suposa quede Sofia la princesa havia d'aprendre a mossegar-se la llengua

Després de les genu­fle­xi­ons públi­ques i pri­va­des, dels retocs faci­als incon­fes­sa­bles, de les amar­gues dis­pu­tes fra­ter­nals i de les ine­vi­ta­bles dis­pu­tes matri­mo­ni­als, després d'algu­nes sor­ti­des de to i de mol­tes sor­ti­des noc­tur­nes, després de la bata­lla per­duda con­tra les balan­ces que apri­men i con­tra els rumors, de la des­pi­e­tada expo­sició als mit­jans de comu­ni­cació i de les dolo­ro­ses punya­la­des dels antics com­panys, després de les impo­si­ci­ons del pro­to­col i de la moda, dels emba­ras­sos dolents, de la pluja dels xiu­lets i de la pluja del cel, que li va aigua­lir el dia del casa­ment i que, des d'ales­ho­res, no ha dei­xat de caure al damunt de la pare­lla més obser­vada d'Espa­nya, Letícia albira per fi el premi de tots els sacri­fi­cis i de totes les renúncies. Ella, la ple­bea divor­ci­ada que els monàrquics es mira­ven de cua d'ull, assis­teix com­pla­guda a la jubi­lació del rei i es pre­para per pro­ta­go­nit­zar la subs­ti­tució per­fecta de la reina.

Subs­ti­tuir la pro­fes­si­o­na­li­tat de Sofia, però, no és un encàrrec sen­zill. Tots sabem que, quan Joan Car­les resu­mia la tasca de la seva esposa amb la famosa frase “ella és una pro­fes­si­o­nal”, es refe­ria sense dir-ho a la capa­ci­tat infi­nita de la reina per tole­rar absències, exces­sos i infi­de­li­tats. I fins ara la doci­li­tat no ha estat pre­ci­sa­ment un dels trets més des­ta­ca­bles de la forta per­so­na­li­tat de l'antiga peri­o­dista.

Poques com­pli­ci­tats

El desem­bar­ca­ment de Letícia a la cort és la història de molts dis­tan­ci­a­ments i de poques com­pli­ci­tats, plena de mals pre­sa­gis des del dia que va gosar fer callar el príncep davant els micròfons i les càmeres que hi eren per immor­ta­lit­zar la pri­mera apa­rició ofi­cial de la pare­lla de pro­me­sos. De la reina se suposa que n'havia d'apren­dre pre­ci­sa­ment això, que una de les ocu­pa­ci­ons prin­ci­pals que la ins­ti­tució reserva a l'esposa del rei és, a banda de pre­si­dir actes benèfics, mos­se­gar-se la llen­gua. Però al cap de deu anys de severa immersió monàrquica, tot fa pen­sar que ha estat jus­ta­ment la reina la que s'ha aca­bat con­ta­mi­nant de manera salu­da­ble de la rebel·lia de Letícia. A finals del 2011, per exem­ple, enmig de la con­vulsió per l'esclat del cas Nóos, la sem­pre dis­creta i paci­ent Sofia viat­java fins a Was­hing­ton i es dei­xava foto­gra­fiar enri­o­lada al cos­tat d'Iñaki Urdan­ga­rin, que Joan Car­les I ja havia fet sal­tar de totes les agen­des de la casa reial. Des d'ales­ho­res, la reina ha acu­dit a la clínica cada vegada que el seu marit s'ha sotmès a una nova inter­venció quirúrgica, però ja no s'ha moles­tat a ama­gar la seva inde­pendència volant sola a Lon­dres en viatge de plaer o visi­tant, igual­ment sola, la família a Grècia men­tre la premsa fur­gava les rela­ci­ons entre Joan Car­les i Corinna.

Difícil equi­li­bri

Letícia, que sem­pre ha tro­bat en la sogra l'escalf i la com­prensió que li ha negat el rei, s'enfron­tarà ara de ple al difícil equi­li­bri entre les obli­ga­ci­ons del càrrec i les devo­ci­ons de la vida pri­vada, un àmbit que defensa amb les ungles esmo­la­des. Les dues filles que ha tin­gut amb el príncep, les infan­tes Eli­o­nor i Sofia, són edu­ca­des en la plu­ra­li­tat lingüística de l'Estat espa­nyol –almenys així ho pre­gona la pro­pa­ganda ofi­cial– però pro­te­gi­des al màxim dels focus públics. Una pre­o­cu­pació que a vega­des ha jugat males pas­sa­des a la prin­cesa, com ara el dia que va enca­rar-se amb una papa­razzi que les aca­bava de foto­gra­fiar durant la caval­cada de Reis a Madrid. Aquesta és una altra de les lliçons que els seus detrac­tors dub­ten que hagi après: el poble pot adme­tre la per­vivència dels pri­vi­le­gis aris­tocràtics però difícil­ment per­dona l'exhi­bició pública dels aires de supe­ri­o­ri­tat. Durant l'etapa que ara s'ini­cia, a més, la futura reina haurà de pres­cin­dir de la pro­xi­mi­tat de Sofia, que mai no li ha fallat quan ha tocat ori­en­tar-la en els èxits i con­so­lar-la en els fra­cas­sos. En canvi, l'ene­mic prin­ci­pal el con­ti­nuarà tenint a casa, una cort far­cida de cons­pi­ra­dors que no han dub­tat a trair-la fil­trant a la premsa els des­a­cords amb la casa reial, les sor­ti­des amb les ami­gues, cada vegada més habi­tu­als, les sobre­tau­les incon­ve­ni­ents amb mili­tants repu­bli­cans, fins i tot les des­a­vi­nen­ces con­ju­gals amb el príncep. No deixa de ser curiós que el pànic escènic als mit­jans de comu­ni­cació, la impotència que li pro­voca no con­tro­lar al mil·límetre la pro­jecció de la pròpia imatge i del seu nucli fami­liar més imme­diat puguin esde­ve­nir al final el fràgil taló d'Aquil·les de la peri­o­dista que volia reg­nar. De moment, sabem que Letícia és una pro­fes­si­o­nal, però no pas de la monar­quia, i encara pot pas­sar que la reina més periodística acabi sent la menys mediàtica.

El perfil Letícia Ortiz Nascuda el 15 de setembre del 1972 a Oviedo, serà reina amb 41 anys. El 22 de maig del 2004, després de casar-se amb Felip de Borbó, es va convertir en princesa d'Astúries. Divorciada del seu primer marit, ha tingut dues filles amb el príncep Felip, les infantes Elionor i Sofia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia