Flor d'Escòcia absent al Brasil

Iain Martin, analista polític del Daily Telegraph, escrivia a mitjan maig, en relació amb el futur del Regne Unit, que “la Unió és en greu perill”. I ironitzava: “En aquestes circumstàncies, el seleccionador d'Anglaterra, Roy Hodgson, ha de ser persuadit per l'MI6 [servei secret], o pel primer ministre, per complir amb el seu deure patriòtic, fet que significa garantir que Anglaterra perdi” la copa del món. Gens difícil, d'altra banda! L'equip nacional escocès no ha tingut mai sort en els campionats. El que més i millor es recorda és la victòria contra Holanda a l'Argentina 78, 3-2, tot i que no li va valer de gaire: van ser eliminats i alguns sociòlegs, amb humor i potser un punt de raó, van apuntar que el refús en el referèndum per la devolució de poders del 1979 es va originar en aquell fracàs. Veritat o no, el tercer gol escocès, marcat pel veterà Archie Gemmill, és el cant del cigne d'Escòcia en la copa del món. A l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Trainspotting, d'Irvine Welsh, l'orgasme d'un dels protagonistes coincideix amb el moment en què el jugador penetra la xarxa amb la pilota. Massa obvi, sí. Però, què volen? El llibre ho és tot menys subtil.

L'èpica futbolística escocesa no va més enllà. Escòcia no s'ha classificat per al Brasil i no s'hi escoltarà la bonica cançó que li serveix d'himne, Flower of Scotland, de Roy Williamson (The Corries), i que fa referència a la victòria dels escocesos contra anglesos en la batalla de Bannockburn (1314), de què parlaré properament.

Escòcia no juga, però sí Anglaterra. I el 20 de maig passat, a la BBC van demanar a Alex Salmond si volia que els anglesos guanyessin. Els va desitjar sort. Si hagués estat sincer, hauria dit que no, però. La rivalitat entre les dues nacions és enorme i els escocesos, unionistes o independentistes, sempre volen que perdi Anglaterra. Per què Salmond va ser políticament correcte? Per educació, però potser també pel que comentava Martin. Una improbable victòria anglesa en la final de Maracanã faria disparar el nacionalisme xenòfob anglès fins a extrems insofribles. Tant, que els escocesos votarien a cegues sí al referèndum. La Unió, doncs, necessita que Anglaterra perdi i l'independentisme escocès, que guanyi. Paradoxes del futbol, més que mai un afer polític.

Un triomf de la roja, tot i molt destenyida per la taronja mecànica, és desitjable? Escriuria Artur Mas un article com el que va escriure el 2008 l'expresident Montilla a La Vanguardia quan Espanya va jugar la final de l'Eurocopa contra Alemanya? Vist el que ja s'ha vist, ni Mas ni Salmond hauran d'escriure res, ni a favor ni en contra.

FALTEN 91 DIES