L'abdicació anima accions legals contra Joan Carles I
Una demanda de paternitat i una querella contra l'excap d'estat pel 23-F busquen una escletxa legal per prosperar
Joan Carles I té oberts almenys dos fronts judicials mentre es tramita el seu aforament exprés impulsat pel govern de Mariano Rajoy: una demanda de paternitat i una querella pel seu paper en el 23-F. L'Audiència de Madrid manté, de moment, la data del 9 de setembre per celebrar una vista pel recurs d'apel·lació presentat per Albert Solà (Barcelona, 1956) contra la decisió d'un jutjat de Madrid de no acceptar la demanda que havia presentat contra l'aleshores rei. Després de l'abdicació, l'advocat de Solà va presentar un escrit d'apel·lació al·legant que la inviolabilitat del rei en l'exercici de les seves funcions, regulat en la Constitució, ja no es pot argumentar per descartar la demanda.
Un cop entri en vigor la reforma de la llei orgànica del poder judicial, en què s'ha inclòs l'esmena referida a l'aforament, és previsible que l'afer sigui remès al Tribunal Suprem. L'advocat disposaria ara d'una prova d'ADN confrontada per un antic pèrit del Cesid que avalaria la paternitat amb una fiabilitat del 99,99%. En el moment de la presumpta concepció, Joan Carles no era rei. Es tractaria del seu primogènit, resident a l'Empordà i criat en una família adoptiva. Però Solà no és l'únic que reivindica que és fill de Joan Carles. L'octubre de 2012, la justícia va rebutjar la seva demanda i la de la belga Ingrid Jeanne Satiau.
D'altra banda, l'Audiencia Nacional va acordar ahir posposar fins al juliol la deliberació del recurs contra l'arxivament d'una querella contra Joan Carles basada en les revelacions de la periodista Pilar Urbano en el llibre La gran desmemoria, sobre el 23-F. L'autor de la querella, l'advocat José Luis Mazón, representant del partit polític Soberanía, ha demanat ampliar-la, també coincidint amb l'abdicació.
Segons el lletrat, com que Joan Carles perd la seva inviolabilitat lligada constitucionalment al càrrec, podria ser jutjat per haver comès un delicte de rebel·lió per haver format part, juntament amb Felipe González, d'una “trama civil” darrere del cop d'estat del 1981.
