El PP imposa l'aforament
corró
Els populars es queden sols en el blindatge exprés de Joan Carles i la seva vida privada adduint “la impagable gratitud que li deu Espanya”
PSOE i CiU s'abstenen pel rebuig a la pressa i a la forma, i la resta s'hi oposa
Coincidint amb el dia del seu sant, el rei Joan Carles va veure desbrossat ahir el primer tràmit per al seu aforament exprés, que culminarà en només tres dies i sense debat gràcies a la majoria absoluta del PP. A través d'una esmena ad hoc encabida a la força i in extremis dins la llei de racionalització del sector públic, el PP va imposar el seu corró en la comissió de Justícia del Congrés i va aprovar l'aforament dels reis sortints Joan Carles i Sofia, de la reina actual, Letícia, de la princesa d'Astúries, Elionor, i del seu futur cònjuge perquè tots estiguin blindats davant la justícia ordinària i una eventual demanda contra ells acabi recalant sempre al Tribunal Suprem. Mentre el PSOE i CiU es van abstenir en protesta per les formes del tràmit, el gruix de la resta de l'oposició hi va votar en contra i només UPN i Fòrum Astúries van secundar acríticament les presses del PP.
Com que elaborar una llei orgànica hauria trigat mesos, uns mesos en què el govern espanyol i el PP temien que aflorés encara amb més efervescència el debat entre monarquia o república, el pedaç ideat a La Moncloa va ser atípic: adherir una esmena a una llei en tramitació que no té res a veure amb la monarquia. El mètode ha estat definit pel president espanyol, Mariano Rajoy, com a “raonable” i per la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, com a “impecable” i fet “sense cap pressa”. Una visió que pretén no contradir la versió oficial segons la qual Rajoy coneixia el pla d'abdicació des del març.
Durant el tràmit d'ahir, el PP fins i tot va veure com es desmarcava el seu fidel aliat en l'operació de la successió, el PSOE, que encara manté com a líder Alfredo Pérez Rubalcaba mentre els dos aspirants favorits, Pedro Sánchez i Eduardo Madina, pugnen per succeir-lo. Segons la diputada socialista catalana Meritxell Batet, el que promou el PP és “evitar el debat” i “usurpar a la cambra la possibilitat de deliberació”.
En nom de l'altra força abstencionista, CiU, el diputat Jordi Jané va denunciar “una falta de respecte institucional”. “El debat d'avui no enforteix la institució monàrquica i provoca una desafecció institucional que no ens convé”, va alertar Jané.
L'encarregat de rebatre l'allau de crítiques en nom del PP va ser el portaveu de justícia, José Miguel Castillo Calvín, que va fer un al·legat a favor de “la impagable gratitud” que, segons ell, “té i ha de tenir Espanya” amb el monarca dimissionari. A l'hora de defensar el procediment atípic, el popular Castillo Calvín es va aferrar al fet que el 2009 el PSOE –aleshores al govern– va limitar la justícia universal amb una esmena a la llei d'oficina judicial que tampoc no tenia res a veure amb l'afer que es volia legislar.
Avís del Constitucional
Entre les irregularitats que denuncia l'oposició hi ha el fet de no respectar que, entre el tràmit en una ponència i el seu salt a una comissió, el reglament fixa que han de transcórrer almenys quaranta-vuit hores. Alhora, el diputat d'IU Gaspar Llamazares ha invocat sentències del Tribunal Constitucional, com la 23/1990, que fixen l'obligatorietat que les esmenes a un projecte “versin sobre la matèria a la qual es refereix el projecte de llei”. La socialista Batet va citar cinc sentències del TC que avalarien que el PP comet un frau reglamentari. IU recorrerà contra el procediment, però el problema és que el recurs es resol a la mesa, on el PP també imposa la majoria absoluta. “Aquest aforament llança el missatge: «A mi no em jutja un jutge Castro»”, va dir Llamazares en al·lusió a l'instructor del cas Nóos que tenalla la infanta Cristina.
En un estat on hi ha més de 10.000 aforats, la diputada d'UPD Irene Lozano va denunciar la creació d'un “aforament plus” que cobreix fins i tot l'esfera privada del rei en previsió de les demandes de paternitat de què és objecte. Segons Lozano, a més, el PP envia un missatge de desconfiança als jutges que imparteixen justícia a la majoria de ciutadans en favor dels magistrats del Suprem, que depenen dels equilibris entre el PP i el PSOE per ser-hi ascendits. Des d'Amaiur, el portaveu abertzale Sabino Cuadra va alertar que el PP vol “blindar passat, present i futur de Joan Carles” amb “la vareta màgica de la majoria absoluta, convertint en llei l'absurd jurídic”.
El Senat no votarà l'esmena reial
Amb la mateixa exhibició de força de la majoria absoluta que ahir li va servir per salvar el primer tràmit parlamentari de l'aforament reial des de la comissió de Justícia, el PP ha forçat una convocatòria d'un ple extraordinari del Congrés per demà en què l'assumpte quedaria liquidat. Malgrat les crítiques unànimes a la falta de debat que li plouen des de l'oposició, el cert és que el dia d'ahir va viure el màxim debat que suscitarà una qüestió tan sensible en una monarquia parlamentària com l'estatus del rei sortint o dimissionari.
Quan el Congrés aprovi demà l'esmena continguda en la llei de racionalització del sector públic –que en realitat regula els permisos i l'accés a a la jubilació dels jutges– i que modifica de retruc la llei del poder judicial, el que quedarà serà un últim tràmit al Senat durant la setmana que ve. Aleshores, però, ja es votarà íntegrament la llei de racionalització del sector públic (sobre permisos dels jutges) i l'esmena reial que viatja al seu interior s'aprovarà indirectament, perquè no tindrà una votació per separat.
