Marca Ulster a cinc dies del 18-S

Si en algun territori la defensa i lluita contra la unió britànica ha tingut, recentment (1965-2000), efectes devastadors (més de 3.500 morts), aquest ha estat l'Ulster. Per combatre en la guerra no declarada d'Irlanda del Nord, Londres disposava d'una poderosa maquinària militar, policial i d'intel·ligència i, a més, de la fidel i brutal aportació dels paramilitars protestants. Grups que, ara, a l'hora de preservar l'estatus de 1707 dels anhels de l'independentisme escocès, també volen dir-hi la seva a través de marques ben properes. Per al 13 de setembre, cinc dies abans del referèndum, la Gran Lògia Orange d'Escòcia ha convocat una marxa pel centre d'Edimburg en suport del no. Abans-d'ahir, de fet, l'ordre orangista —que diu que té 40.000 membres a Escòcia— es va registrar com a membre de ple dret de la campanya unionista, cosa que li permetrà invertir fins a 150.000 lliures en activitats, que se sumen a l'1,5 milions de lliures límit de què disposa Better Together.

Com a pròleg de l'acte del 13 de setembre, el 5 de juliol es viurà a Glasgow —una setmana abans de les tenses desfilades orangistes d'Irlanda del Nord— la Boyne Parade, que commemora la batalla del mateix nom (1690), lliurada a prop de Dublín entre el catòlic Jaume II i el protestant Guillem III d'Orange-Nassau. No és l'Ulster, però, i la seva divisió quasi paritària de credos, l'única raó del conflicte històric. N'hi ha una altra, estretament vinculada, és clar, que rau en l'estructura legislativa del Regne Unit, en què el monarca de torn, i d'acord amb l'acta d'Unió de 1707, ha de jurar “mantenir i preservar la veritable religió protestant i la forma presbiteriana de govern de l'Església d'Escòcia”, i refusar la doctrina i l'autoritat de l'Església Catòlica de Roma. Quin pot ser l'efecte de 40.000 lleialistes desfilant per Princes Street amb una parafernàlia bèl·lica, que recordarà els Disturbis d'Irlanda del Nord? Els catòlics només són el 16% de l'electorat escocès. Per tant, i encara que les enquestes ja indiquen que entre aquests predomina el sí en més gran mesura que entre els protestants, l'impacte serà relatiu. Molt més en pot tenir entre les classes més liberals i progressistes del país, que no s'estimen gens l'orangisme ni el que el representa. Tot plegat, i passi el que passi el 18-S, la desfilada també recordarà una fonamental disfunció de la Unió, que ha de preservar el cristianisme protestant en el jurament del rei en una societat cada vegada més secular i religiosament diversa.

FALTEN 82 DIES