El jutjat prohibeix que Cabrils cedeixi el padró pel 9-N
Manté que ara no hi ha cap llei que empari la consulta, però deixa la porta oberta per a la norma catalana
Cabrils no pot cedir, de moment, el padró per fer la consulta del 9 de novembre. Aquesta és la sentència que ha dictaminat el jutjat contenciós administratiu número dos de Barcelona després que el mes de març el consistori maresmenc aprovés un acord de ple per facilitar aquestes dades a la Generalitat i s'iniciés un polèmic camí judicial. El motiu per anul·lar la iniciativa municipal és que a hores d'ara no hi ha cap norma amb rang de llei que obligui a cedir el padró i es “vulnera” el dret dels veïns a la protecció de dades.
Una situació que podria capgirar-se amb l'aprovació de la llei de consultes, que preveu bastir el cos censal a través del registre de la població de Catalunya, un sistema que gestiona l'institut d'estadística (Idescat) basat en el padró. Però tot dependrà de les interpretacions judicials, perquè la magistrada deixa clar que l'actual règim constitucional no permet la cessió del padró per a una consulta d'autodeterminació.
La sentència també tomba les exposicions de l'Ajuntament i la Generalitat, que defensaven que la moció no es podia suspendre perquè és un acte polític i no té efectes jurídics. Però el jutjat recorda que el Tribunal Constitucional (TC) es va manifestar en contra de la Declaració de Sobirania, en què el Parlament defensava uns arguments semblants als de Cabrils. El consistori ja ha anunciat que presentarà recurs.
La llei de consultes, a punt
La llei que ha de servir de marc legal al 9-N està a punt de solfa. Els partits n'enllesteixen els últims detalls i està previst que demà se celebri l'última ponència i en surti un text mitjanament consensuat. Si aquest punt s'aconsegueix, dimecres o dijous es podria aprovar el document a la comissió d'Afers Institucionals. El següent pas seria enviar la norma al Consell de Garanties Estatutàries, perquè n'avaluï la idoneïtat legal. Seguint el calendari, la llei s'aprovaria en un ple extraordinari a mitjan o finals de setembre i immediatament després Artur Mas signaria el decret de convocatòria de la consulta del 9-N.
