Crida a estrènyer lligams entre els Països Catalans
El diputat de la CUP, David Fernàndez, recorda que pel seu partit aquest és un lloc comú irrenunciable
Activistes de diversos territoris assenyalen problemes que viuen i alternatives
els diferents territoris
Va servir per fer una anàlisi més completa de la situació actual dels Països Catalans i també, per visualitzar la necessitat d'estrènyer lligams entre el Principat, la Catalunya del Nord, les Illes Balears i el País Valencià. L'acte d'ahir organitzat per la CUP, Països Catalans, segle XXI, va posar atenció sobre “el lloc comú” que aquest partit sempre ha tingut com a propi, tal com va destacar el diputat de la CUP al Parlament David Fernàndez, que va obrir el debat. Les intervencions, amb activistes de tots els Països Catalans, van esbossar la realitat i les circumstàncies particulars que viuen. Tot això, amb el teló de fons del procés sobiranista.
“El més necessari és que ara ens coneguem, que establim uns vincles ferms per trencar la tendència a la indiferència”, va afirmar Anna Pujolàs, regidora de la CUP a Girona, que va presentar el debat. En aquest sentit, Fernàndez va defensar “el triple sí” de què fan bandera a la CUP, que inclou la independència dels Països Catalans. A més, va explicar que algunes de les diferències entre els territoris arrenquen amb la transició i “una Constitució que va néixer contra els Països Catalans.” També va recordar l'assassinat del militant independentista i antiracista Guillem Agulló, que significa, “per alguns”, la primera consciència dels Països Catalans. (El judici pel seu assassinat a mans de feixistes comença demà). “Més que dir-los molt, el que cal és construir els Països Catalans i viure amb normalitat aquestes relacions”, va recalcar.
Quan el debat es va començar a aturar en diferents punts dels Països Catalans, Marta Serra, activista de la Catalunya del Nord, va ser la primera de fer caure tot un reguitzell de tòpics amb un discurs ferm i complet que va
merèixer forts aplaudiments. Serra va denunciar el “genocidi cultural
i lingüístic”, l'escanyament econòmic i el sistema polític desigual que ofeguen la Catalunya del Nord. Tot i així, va remarcar les respostes que estan articulant i el paper que han tingut perquè el Principat sigui avui la cruïlla històrica en què es troba: “Els Països Catalans hem sigut un mur de contenció, no s'entén el moment polític del Principat sense entendre la resta”, va constatar.
Els aplaudiments es van repetir en diversos moments de la intervenció, de to viu, de Tomeu Martí, que lluïa la samarreta de defensa de l'escola en català i de qualitat a les Illes. De fet, va començar per agrair, en nom de l'assemblea de docents i Jaume Sastre (mestre que va protagonitzar una vaga de fam de protesta) la solidaritat de tots els Països Catalans amb les reivindicacions de la gent de les Illes. Amb crues dades econòmiques, va emmarcar el menyspreu de les Illes Balears del govern espanyol (“la malaltia més estesa a les Illes és la insuficiència pressupostària) i va posar en evidència l'absurditat de la llei d'educació del govern de Bauzá. L'activista Toni Infante va girar com un mitjó la mirada negativa sobre el País Valencià per evitar que, de “l'autoodi blaverista” es passi a “l'autoodi de la gent catalana” i va recalcar algunes de les “alternatives” que estan construint.