Duran deslliga l'enretirada de la consulta

“Mai he mos­trat cap inco­mo­di­tat amb el dret a deci­dir o amb la con­sulta.” Josep Antoni Duran i Lleida va des­vin­cu­lar ahir del 9-N la seva marxa de la secre­ta­ria gene­ral de CiU i el va lli­gar a la con­veniència de donar pas a altres diri­gents d'Unió. Tot va anar sobre el guió pre­vist. A pri­mera hora del matí, Duran va comu­ni­car la decisió, con­sen­su­ada abans amb Artur Mas, a la per­ma­nent d'Unió. Després, la va for­ma­lit­zar en l'exe­cu­tiva de la fede­ració, que es reu­nia per última vegada abans del parèntesi esti­val. Segons el líder soci­al­cristià, feia exac­ta­ment un mes i dos dies que havia acor­dat amb Mas anun­ciar l'enre­ti­rada jus­ta­ment ahir per cedir ter­reny a Ramon Espa­da­ler.

L'espe­rada elecció d'Espa­da­ler per al relleu orgànic a CiU acaba de con­sa­grar el també pre­si­dent del con­sell naci­o­nal d'Unió com l'home desig­nat per Duran per quan arribi el dia, encara no plan­te­jat, que el líder soci­al­cristià faci la passa enrere defi­ni­tiva al par­tit. Espa­da­ler compta així mateix amb la “plena con­fiança” del líder de la fede­ració. “Prova d'això és que està en el govern i en un depar­ta­ment tan sen­si­ble com el d'Inte­rior”, va defen­sar Mas. El d'Espa­da­ler, a banda, és un per­fil amb menys ares­tes i amb un millor encaix amb els con­ver­gents en ple procés sobi­ra­nista. La tria lubri­fica, per tant, la fron­tissa entre CDC i UDC. La fede­ració rati­fi­carà els can­vis orgànics en una con­ferència naci­o­nal específica entre finals d'agost i prin­ci­pis de setem­bre. Con­vergència també obrirà el curs polític amb la for­ma­lit­zació de la sor­tida d'Oriol Pujol de la secre­ta­ria gene­ral del par­tit en el con­sell naci­o­nal del 6 de setem­bre i Unió deci­dirà la seva posició a la con­sulta en un congrés extra­or­di­nari. Els dos par­tits no pre­ve­uen abor­dar el posi­ci­o­na­ment de CiU en el 9-N, el veri­ta­ble front de con­flicte i des­en­ca­de­nant de fric­ci­ons entre els dos par­tits després de l'aposta con­ver­gent per l'estat propi i l'actual aposta pel doble sí a la inde­pendència i la defensa de Duran de la ter­cera via.

Però el que va pas­sar ahir no és una reti­rada de la pri­mera línia política. El d'Alcam­pell es manté com a por­ta­veu de CiU al Congrés –on també seguirà pre­si­dint la comissió d'exte­ri­ors encara que “inco­modi” a diri­gents del PP, començant per Alícia Sánchez-Camacho– i tam­poc ha posat en qüestió la seva per­manència com a pre­si­dent del comitè de govern d'Unió. Duran con­ti­nuarà sent mem­bre del comitè exe­cu­tiu de la fede­ració.

Després de la reunió d'ahir, Duran va com­parèixer flan­que­jat per Mas, Espa­da­ler i Xavier Trias, com a secre­tari gene­ral adjunt de la fede­ració. No va acla­rir si vol repe­tir com a can­di­dat a les elec­ci­ons espa­nyo­les del 2015. “No tinc res deci­dit”, va sen­ten­ciar. I Mas va esqui­var dialècti­ca­ment el ter­reny pan­tanós esgri­mint la impre­vi­si­bi­li­tat de la política cata­lana: “Hem de res­pec­tar els tem­pos i en això estem.”

Segons fonts de CiU, el líder soci­al­cristià va jus­ti­fi­car l'enre­ti­rada a porta tan­cada amb els matei­xos argu­ments amb què es va expli­car davant de la premsa. El pri­mer és el canvi de les cir­cumstàncies amb què va ser nome­nat secre­tari gene­ral de CiU fa 13 anys. Lla­vors Mas era desig­nat can­di­dat de la fede­ració al Par­la­ment. La suc­cessió de Jordi Pujol havia des­en­ca­de­nat un con­flicte intern amb Duran, que aspi­rava a con­ver­tir-se en cap de car­tell. Tot allò “està superat”, segons Duran.

El segon argu­ment és que Unió té ara diri­gents de pes per anar-lo subs­ti­tuint, al seu parer. La vice­pre­si­denta del govern, Joana Ortega, ja va assu­mir la pre­sidència de la part cata­lana de la comissió bila­te­ral al gener. Duran ha admès que, com a home pont amb Madrid, és “un dels polítics que viuen amb més inco­mo­di­tat”. El líder soci­al­cristià, que també ha sos­pe­sat amb diri­gents del par­tit la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar-se a les cata­la­nes en funció de l'evo­lució del procés, apunta que dedi­carà el temps que esgar­rapi a ampliar i reno­var l'espai de cen­tre a Cata­lu­nya. Una idea que, segons diu, no qüesti­ona la con­tinuïtat de CiU. Duran va ence­tar l'enre­ti­rada fa més d'un any, quan es va començar a replan­te­jar el paper a CiU. Tot arriba.