Política
Joana Ortega
VICEPRESIDENTA DEL GOVERN
“Només tinc un pla: que el 9-N es pugui votar”
“La negativa constant no és un no a Mas ni al govern; és un no a Catalunya”
“No hi ha esquerdes jurídiques i no ho posem fàcil per donar arguments al no”
EL MODEL DE LES URNES
El prototip de les urnes de cartró és el que s'ha triat per fer la consulta, ja que es poden produir molt ràpidament i costen molt menys que les de metacrilat. Es calcula que en caldran entre 5.000 i 6.000 per al 9 de novembre.
Aquesta no és una consulta per fer invents, i no som a temps de plantejar correctament el
vot per internet
vot per internet
No hi ha solucions planes en realitats complexes, i a Unió no tothom pensa blanc o negre sobre la independència
Quan falten 100 dies per a la celebració de la consulta, la que n'és responsable al govern, la vicepresidenta Joana Ortega, repassa com està en aquests moments l'organització.
Aquesta setmana hi ha hagut la reunió Mas-Rajoy. Decebuda amb la resposta espanyola?
El president Mas no va anar a interpretar cap paper buit de contingut, sinó amb 23 propostes i arguments per donar resposta a l'anhel social i econòmic del país. No em sorprèn la resposta de Rajoy, però sí que considero que ha perdut una altra oportunitat. La negativa constant no és un no a Mas ni al govern; és un no a Catalunya. Nosaltres volem treballar per la democràcia i per un procés que recull la voluntat del 80% del poble. I ho volem fer a través del diàleg, i n'hem donat mostres evidents. La consulta, si no acordada, hauria de ser tolerada per l'Estat, i òbviament legal. Per això, el CEA va detectar cinc vies que demostren que ho és.
Però, tot i aquest 23 a 0, no ha canviat res.
No és tant un 23 a 0, perquè el més important és que Catalunya reclama el diàleg i, d'això, n'hem fet una batalla i una virtut. L'actitud enrocada de l'Estat xoca amb l'aportació de respostes que demana el poble. Lamento molt aquesta actitud, perquè no fa cap favor a l'Estat espanyol.
Mas ha insistit que hi haurà consulta. Però s'estan acabant les vies. Realment creu que el referèndum es farà?
Jo treballo perquè així sigui, i només tinc al cap un pla: que el 9-N es pugui votar. Fa més de dos anys que es treballa per poder dur a terme aquesta voluntat expressada a les urnes. En l'anterior legislatura es va fer la base per a un text molt ben elaborat i en el qual s'ha estat molt curós perquè no hi hagi esquerdes jurídiques. Fàcil, en el sentit de donar arguments per a un no contundent, no ho posem.
Es refereix a la llei de consultes, però aquesta ja és una de les últimes vies que queden.
S'ha fet molt bona feina. Actualment es troba al Consell de Garanties Estatutàries, i jo el que reclamo és que tots els partits siguin respectuosos amb el seu dictamen.
Però és conscient que el PP impugnarà la llei i la durà al TC.
Jo m'enervo quan el PP anuncia accions preventives, per exemple, contra una llei que ni tan sols ha vist. Sempre negant, i posant damunt la taula escenaris de confrontació... El dia 9 de novembre tothom ha de poder expressar el que pensa, sigui quina sigui la seva opció.
La llei preveu que els immigrants votin si tenen un any d'arrelament en el cas dels comunitaris i tres en el dels extracomunitaris. ICV, que signa el pacte, ho troba discriminatori.
És lògic que dins dels signants hi hagi matisos, perquè som formacions diferents. El més important és el gran punt d'acord. Jo també he defensat que fossin cridades a votar persones que en aquest moment no hi consten, perquè la llei preveu que la condició política de català no permet que votin persones en altres punts de l'Estat. Però la decisió del Parlament és sobirana i hi ha hagut un gran acord de les forces polítiques. El que farà el decret de convocatòria serà marcar qui pot votar. Però el marc serà determinat per la llei de consultes. Aprofito per recordar que anem amb un calendari molt ajustat, la llei ens descriu el registre de participació, i que els catalans a l'estranger poden votar. Recomanaria a tothom que resideixi a l'estranger que s'inscrigui en el registre d'estrangers, perquè, si realment volem expressar el nostre anhel, això és necessari.
Si no m'erro, hi ha uns 211.000 catalans a l'estranger, i només s'hi han inscrit uns 1.000. Per què tan pocs?
Anem treballant a mesura que es forgen els instruments. Ara que tirarà endavant la llei, jo ràpidament recomanaria que es registrin al web de Governació.
Va enviar una carta a tots els ajuntaments per demanar col·laboració i la gran majoria s'hi han compromès. Però què passarà en el cas dels que no col·laborin? On votaran aquells veïns?
Hem de partir de la complexitat que té la consulta. Elaborem els instruments amb un calendari ajustat. I, de fet, la llei, que és l'instrument principal, no la tindrem fins al setembre, dos mesos abans de la consulta. A més, ho fem en un entorn poc col·laboratiu per part de l'Estat. Per tant, hem de dibuixar els escenaris. I saber la predisposició dels ajuntaments és molt important. És una consulta excepcional, perquè fins ara sempre s'havia tingut la col·laboració de l'Estat! La resposta ha estat positiva en general i un 75% de la població catalana està coberta. Sí que és veritat que alguns municipis diuen que col·laboraran si la llei els obliga. Només faltaria! La consulta, perquè sigui un èxit, té la base en la legalitat. Jo vinc d'un partit, de Carrasco i Formiguera, que té un gran respecte per la legalitat, per les lleis. Tot aquest procés ha d'estar embolcallat de legalitat. Mai el govern demanarà que ningú vagi contra cap norma.
I el 25% de població restant?
Nosaltres tenim tot un dispositiu preparat perquè tothom pugui exercir el vot sigui on sigui. Ens pot facilitar molt les coses el fet que els ajuntaments cedeixi espais, però, si no, es treballa per tenir-ne en aquests municipis. No s'abandonarà cap part de la població. Ja ens agradaria treballar en l'escenari escocès.
Ja han fet l'encàrrec de les urnes als presos del centre de reinserció de Lleida?
No, no s'ha fet cap encàrrec de res. Tenim prototips, però encara no hi ha el decret de convocatòria, que és el que donarà sortida a tot. Abans no iniciarem cap expedient ni cap contractació. Ens adaptem als temps, i les urnes són ràpides de produir.
Una de les grans novetats de la consulta és el vot per internet. És possible fer-ho?
Sí, s'ha estudiat, però, un cop valorats els pros i els contres, aquesta no és una consulta per fer invents. És per garantir la seguretat de tot el procés. La votació per internet necessita un procés d'aprenentatge, com estan els vots custodiats a la xarxa... i no som a temps de plantejar aquesta solució. Prioritzo la seguretat i la transparència per damunt de la innovació. Tindrem temps d'aplicar-ho en el futur, però ara es tracta de donar totes les garanties perquè ningú posi en qüestió el procés.
Vol dir que el sistema no ofereix prou seguretat?
Hi ha diversos aspectes. Requereix una cultura diferent que encara no té tothom. No tothom té confiança en la traçabilitat i la custòdia dels vots; d'altra banda, en un entorn no col·laboratiu s'han de tenir controlades totes les variables, com ara incursions externes. Tindrem temps d'innovar, de veritat.
Des de l'Estat s'ha aprofitat el cas de Jordi Pujol. Creu que això influirà en la consulta?
El simbolisme i el sentiment de la seva figura... no deixa de ser un sotrac. Més enllà de manifestar la tristor personal, estic segura que la història el situarà en l'equilibri que li correspon pels 23 anys de construcció de país. És cert que aquest primer tsunami pot sacsejar, però el procés no s'atura. Continuarà. Com va dir el president Mas, les persones passen, però els projectes queden. I des de la política hem de recuperar la confiança i la credibilitat.
Parlem que falten 100 dies per a la consulta i el seu partit, UDC, encara no sabem en favor de què farà campanya. No van tard? No ho haurien de saber?
No només garantim el dret a decidir, sinó que estem molt compromesos, perquè tant l'organització com la seguretat de la consulta recauen en dues persones d'Unió. El compromís hi és, i la presa de posició es farà pública en un consell nacional, d'acord amb el que hem defensat al llarg d'una història de vuitanta anys. L'essència d'Unió no és blanc o negre. En realitats complexes no hi ha solucions planes.
Però al final hauran d'apostar pel blanc o pel negre, no?
Sempre hi ha altres opcions.
Ara em perdo.
Unió té molt clar que defensa el dret a decidir i una relació bilateral amb l'Estat amb totes les garanties per poder créixer com a nació amb una història, una llengua i una cultura. Però repeteixo: això no vol dir que tothom pensi blanc o negre en aquesta qüestió. A partir d'aquí, la decisió que prengui UDC serà coherent amb la seva història.
El relleu de Duran per Espadaler com a secretari general de CiU acostarà UDC a les tesis més independentistes?
La tercera via és diàleg, i el diàleg hi ha de ser sempre. A UDC hi ha diverses sensibilitats, però tothom defensa el dret a decidir i la cohesió social del país. L'ànima humanista està per sobre de tot. Duran ja va dir fa temps que vol facilitar nous lideratges al partit, però l'essència del partit és el servei a les persones. Amb un fort component de model social. Nació i societat són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha cap trencament amb les tesis del partit.
L'any passat va ser a la Via Catalana. Serà a la V?
Sí, vaig ser al tram 555 i en tinc un gran record. Però aquest any em sembla que seré més útil fent feina al despatx, perquè el setembre serà molt mogut, però tinc l'absoluta certesa que serà un èxit.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.