Un èxit del treball de la societat civil

Una escletxa d'esperança. Això és el que representa l'informe elaborat pels experts de l'ONU en desaparicions forçoses per als familiars de les víctimes. Una escletxa d'esperança, ja que confien que l'informe faci que les institucions, i no només el govern espanyol, sinó també a la Generalitat, s'impliquin en la recerca dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Una implicació que fins ara ha estat mínima. Per aquest motiu, l'informe és un èxit de la tasca de la societat civil, que treballa agrupada per a la recuperació de la memòria històrica. Ha estat la seva perseverança el que va fer que els experts de l'ONU viatgessin a l'Estat espanyol el setembre passat per comprovar in situ la situació de desempara i indefensió en la qual estaven. Un viatge de set dies, les conclusions del qual es recullen en l'informe difós aquesta setmana, que dóna la raó als familiars sobre la seva situació de desempara. Una d'aquestes iniciatives, impulsada per familiars de víctimes, i amb membres de la qual es van reunir els experts de l'ONU, és el Banc d'ADN català. Tot va començar el maig del 2010, explica Roger Heredia Jornet, de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), besnét d'un soldat desaparegut a la batalla de l'Ebre i membre de la Xarxa de Suport a la Querella Argentina, quan el Memorial Democràtic de la Generalitat va organitzar un cicle de conferències sobre la Guerra Civil, anomenat Fosses Comunes: un passat no oblidat. Va ser en aquesta conferència on va conèixer Marc Antoni Malagarriga, que tenia un oncle desaparegut i que va acabar sent el seu company de projecte. “Després de sentir una de les xerrades ens vam adonar que, tot i tenir la llei de memòria històrica catalana i la llei de fosses, el govern català no tenia cap pla definit pel que fa a la presa de mostres dels familiars directes vius dels desapareguts”, explica Heredia, que hi afegeix: “Va ser aleshores quan vam prendre consciència de la necessitat de fixar un mètode que ens permetés de conservar un testimoni genètic, prou ampli per família, que assegurés futures comparacions de l'ADN, en paral·lel a l'obertura de fosses comunes de la Guerra Civil.” Conscients que els familiars directes són grans i que s'estan morint, van posar fil a l'agulla i el 2011 van exposar el projecte a l'equip mèdic de genètica forense de la UB, format per la doctora Carme Barrot i el doctor Manel Gené. El Banc d'ADN s'inscriu com un projecte de recerca del Programa de Doctorat Assessorament i Investigació Aplicada en el Camp de la Genètica Forense i Toxicològica. Aquest projecte té el suport de la Fundació Bosch i Gimpera, que actua de garant. Un projecte que els seus creadors esperen que rebi la difusió i el suport institucional necessari per facilitar als familiars dels desapareguts del franquisme trobar els seus parents i fer-los justícia.