Primera volta a Sant Cebrià

La ciutat vota per elegir el seu nou batlle en un ambient apassionat

La com­pli­cació dels afers en curs, la com­pli­cada gestió del muni­cipi cos­ta­ner i les àmplies zones d'ombra que encara que­den per elu­ci­dar -recor­dem que 15 per­so­nes, com antics adjunts i col·labo­ra­dors així com l'esposa del bat­lle des­a­pa­re­gut són incul­pats-, no han impe­dit l'ape­tit de mol­tes per­so­nes pel càrrec vacant, una major part d'entre elles ja pre­sents en l'antic con­sis­tori.

Les llis­tes en com­pe­tició són sis, totes amb noms rela­ti­va­ment sem­blants i amb tanta poca ori­gi­na­li­tat que hom es pot dema­nar si no hi haurà con­fu­si­ons per una part dels elec­tors: «Saint Cyprien gag­nant» de Clau­dette Gui­raud (inves­ti­dura ofi­cial UMP), «Saint Cyprien tou­jours plu­ri­e­lle et soli­daire» de Claude Valdès (afi­liat UMP), «Le bon sens par­tagé» de Jean Roméo (auto­pro­cla­mat «apolítc», però afi­liat UMP), totes tres llis­tes vin­cu­la­des a l'antiga majo­ria. Dues altres llis­tes «Saint Cyprien unis pour la rai­son» de Thi­erry del Poso (Nou­veau Cen­tre) i «Saint-Cyprien...c'est main­te­nant» de Marie-Pierre Sadourny (PS) venen d'ele­gits de l'antiga opo­sició. El sol nou­vin­gut és Ber­nard Beau­court amb «Saint Cyprien Renais­sance», sense eti­queta, però recent­ment adhe­rit a CDC, que fins ara no vivia a Sant Cebrià (hi pas­sava les vacan­ces), fun­ci­o­nari a París recent­ment jubi­lat i que compta amb el suport de Denis Moll-Escar­pen­ter (MoDem) que, en un pri­mer temps volia pre­sen­tar una llista pròpia i Jean-Marie Galan, direc­tor jubi­lat de la soci­e­tat d'ende­ga­ment de Sant Cebrià, la SELCY. Una curi­o­si­tat és el suport ofi­cial de Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya (Nord) a Ber­nard Beau­court, men­tre que dos mem­bre de CDC fan ofi­ci­al­ment part de la llista Del Poso.

Les últi­mes elec­ci­ons de mars 2008 van donar més de 82 % de vot a la dreta/cen­tre-dreta i el caràcter dretà de la ciu­tat cos­ta­nera és òbvi amb 23 UMP, 4 NC i 2 PS.

Sant Cebrià compta amb 8598 habi­tants, més de 350 emple­ats muni­ci­pals i 14 per­so­nes repre­sen­ten 15% de la massa sala­rial de la comuna.

L'Art a Sant Cebrià

Q.B

Res no destinava Sant Cebrià a trobar-se en un escàndol en el qual l'art sembla ser el principal responsable. És l'amistat entre Jean Olibo, batlle de la postguerra, intel.lectual i amic de nombrosos artistes amb el pintor François Desnoyer que inicia aquest cicle que es veu accelerat per l'expansió fulgurant d'un petit poble rural en famosa estació balneària. Desnoyer, l'any 1962, dona a Sant Cebrià l'essencial de la seva obra artística i els seus arxius personals. Es crea un museu amb fama de qualitat, però de dimensions modestes. Quan Jacques Bouille, metge del poble, succeïx a Jean Olibo, les coses canvien a poc a poc; les adquisicions de peces pel museu s'incrementen, fins que, entre només els dos anys 2006 i 2007, es compra per 5 milions d'euros de pintures, estàtues i altres obres d'art. El patrimoni artístic d'aquesta petita vila de 8598 habitants seria avaluat a més de10 milions d'euros. És la desaparició d'una part d'aquestes obres posteriorment retrobades en el domicili o a casa de persones relacionades a Jacques Bouille que va originar l'enquesta judicial i la seva detenció. El misteri del silenci dels elegits de la llista Bouille a propòsit de les obres d'art, inclòs el seu antic primer adjunt delegat a les finances i successor durant 10 dies, Pierre Fontvielle, ara retirat de la cursa al municipi, és el fet més estrany de tot aquest assumpte. També "no sabien res" Claudette Guiraud, número 3 i després 2 del consell municipal o Claude Valdès elegit número 10 i professionalment controlador dels impostos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.