Por de la pregunta i de la resposta

El setem­bre del 2006, ara fa exac­ta­ment tres anys, l'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt va cele­brar una con­sulta popu­lar per saber si els ciu­ta­dans esta­ven a favor o en con­tra de la urba­nit­zació de la Riera, car­rer ver­te­bral del poble. En aquell moment ni l'Estat ni ningú va pen­sar a impug­nar la con­sulta o inva­li­dar els resul­tats, que eren vin­cu­lants: si els veïns volien la riera coberta, com era el desig de l'Ajun­ta­ment, la riera es cobria, i si no, com volien algu­nes for­ces pro­gres­sis­tes i mal­grat tot con­ser­va­ci­o­nis­tes, es dei­xa­ria de sorra, com estava.

Ara el govern espa­nyol recorre con­tra la con­sulta que el mateix Ajun­ta­ment, a ini­ci­a­tiva d'algu­nes enti­tats cíviques, vol fer el dia 13, dos dies després de la Diada, sobre si els vila­tans estan a favor o en con­tra de la inde­pendència de Cata­lu­nya. El govern espa­nyol es basa en la llei de règim local, que impe­deix aques­tes con­sul­tes però, com que va dei­xar pas­sar la pri­mera, vol dir que allò que a l'Estat real­ment li cou és la pre­gunta i la res­posta que la d'ara pugui obte­nir, sobre­tot tenint en compte que els referèndums es fan per gua­nyar-los i que a Arenys de Munt els que l'orga­nit­zen volen que la res­posta sigui favo­ra­ble a la inde­pendència. I això que aquest cop el resul­tat no seria, evi­dent­ment, vin­cu­lant. També té por el govern espa­nyol –i la seva dele­gació a Cata­lu­nya– que l'exem­ple s'esten­gui i més pobles orga­nit­zin con­sul­tes sem­blants. El recurs gover­na­men­tal és un greuge a la lli­ber­tat d'expressió i a la inde­pendència dels ajun­ta­ments, amb la con­nivència de Falange Española, que havia amenaçat de fer soroll el dia de la con­sulta, i de Ciu­ta­dans/Ciu­da­da­nos, que havien pre­sen­tat denúncia. Dues for­ces que, tot i no tenir repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt, es veu que gau­dei­xen de més auto­ri­tat que els par­tits muni­ci­pals que van votar a favor de la con­sulta. És també una desau­to­rit­zació al govern de la Gene­ra­li­tat, que fins ahir no va fer públic que posava con­di­ci­ons a la mani­fes­tació de Falange. Per tant, en nom de la lli­ber­tat d'expressió i de l'auto­no­mia naci­o­nal i muni­ci­pal, la con­sulta s'ha de fer, de la mateixa manera que Falange s'ha de poder mani­fes­tar, d'acord amb el permís d' Inte­rior.

Tot s'ha de dir. En el referèndum del 2006 sobre la urba­nit­zació de la riera va sor­tir der­ro­tada la tesi dels pro­gres­sis­tes-con­ser­va­ci­o­nis­tes, molts dels quals són els ins­pi­ra­dors de la con­sulta d'ara. Van que­dar tan des­con­cer­tats que van inten­tar impug­nar-ne el resul­tat basant-se en les matei­xes lleis que esgri­meix l'Estat per impe­dir la con­sulta del dia 13.