Mas es referma en la consulta
Esvaeix els dubtes dels últims dies i assegura que continua amb un únic pla: que es voti
Reclama que el poble català lluiti, perquè si no ho fa la derrota és segura
L'escenari no era casual. El president de la Generalitat, Artur Mas, va ser ahir a Talamanca (Bages), on es va desenvolupar l'última batalla que els catalans van guanyar ara fa 300 anys. Un lloc èpic per al catalanisme i un acte vinculat al Tricentenari del 1714. Per això, en aquest marc, Mas va voler dissipar dubtes sobre la consulta del 9 de novembre. Una incertesa fonamentada aquests dies en les declaracions de la vicepresidenta, Joana Ortega, que va dir que si el Tribunal Constitucional invalida el referèndum “s'haurà de buscar un altre 9-N”. En unes mesurades paraules, va evitar desautoritzar la seva número 2. Va atribuir la polèmica d'aquests dies al fet que “a l'agost sovint hi ha polèmiques innecessàries”. Una situació que va qualificar d'embolic i tempesta en un got d'aigua.
Tot plegat per esvair dubtes a l'entorn de la consulta i concloure, com ja ha fet diverses vegades, que l'únic pla que té al cap és que els catalans votin. Això sí, aquest compromís no el va concretar en el 9 de novembre. “Donem una importància relativa a aquestes coses, perquè en allò que depengui de mi, no hi ha plans B ni C o D. Només en tinc un, que és votar, però òbviament s'ha de fer bé”, va dir. És a dir, la voluntat que es voti i el compromís amb la consulta es mantenen intactes, però va evitar pronunciar la data acordada entre els quatre partits partidaris del dret a decidir.
El president es va referir al fet que aquesta consulta estarà emmarcada en la legalitat. També, com ja ha fet en reiterades ocasions, va recordar que el Parlament està a punt d'aprovar la llei de consultes. Serà, en principi, el 19 de setembre, segons va avançar aquest diari. “D'acord amb aquesta llei, convocaré la consulta”, va concloure. La convocatòria serà per al 9 de novembre, això no ho va qüestionar, i segons el que passi “reaccionarem”, depenent de quina sigui la resposta de l'executiu de Mariano Rajoy. De quina manera reaccionarà el govern no ho va concretar, però sí que va deixar clar que no serà una decisió unilateral. “En el moment de prendre decisions, es consultarà tots els partits partidaris del dret a decidir”, va tranquil·litzar Mas.
Aprendre de la història
Un discurs, el seu, que va basar en la batalla de Talamanca del 1714, abans de la desfeta de Barcelona de l'11 de setembre. Va aprofitar aquesta circumstància per reclamar que s'aprenguin lliçons de la història. La primera, la del poble català que ha estat capaç durant tres segles de mantenir una cultura i una identitat pròpies. I una llengua que parlen deu milions de persones al món i que és una de les primeres de la Unió Europea tot i que no estigui oficialment reconeguda. La segona lliçó: no menystenir la força dels contrincants. “Ja eren fortes el 1714 i ho continuen essent ara”, va advertir el president de la Generalitat, que justament per això va animar els catalans a lluitar amb unitat, valentia i intel·ligència per poder guanyar.
I encara una tercera lliçó vinculada a l'esperit de lluita. En la vida, es pot guanyar o perdre, però si no lluites ja està tot perdut. Per això Mas va demanar que es valorin quines són les forces de Catalunya. Va esmentar la majoria social partidària de decidir si es manté o no a l'Estat espanyol, un procés pacífic i, finalment, un consens polític. En aquest aspecte, va llançar també una petició a la resta de formacions, en el sentit que aquest és un moment excepcional i s'han de
deixar de banda els partidismes. Si no es fa d'aquesta manera, va reblar, el consens s'afeblirà i com a conseqüència, també ho faria el procés que es viu a Catalunya.
Mas tampoc va deixar passar l'oportunitat de llançar un missatge a l'Estat espanyol. Que no es pensi que el que passa al país és una dèria d'uns quants, sinó la voluntat “de molts”. També va aprofitar per instar els catalans a fer força la pròxima Diada.
LES FRASES DE MAS
El Tricentenari camina sol
L'acte d'ahir a Talamanca s'emmarca en la programació del Tricentenari, una celebració que va tenir el tret de sortida l' 11 de gener a Lleida. Aquest era l'inici a més d'una cinquantena d'activitats que serviran per commemorar, al llarg de tot l'any vinent, els tres segles dels fets del 1714. La commemoració persegueix quatre grans objectius: commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar. Els àmbits en què es basen les activitats són la cultura, el pensament, els actes institucionals, l'economia, l'ensenyament i les activitats lúdiques. I és que, segons els organitzadors, la primera voluntat és situar en el present una data fonamental en la història de Catalunya per construir el futur. A banda de les activitats que s'han programat des de la Generalitat, un gran nombre de municipis catalans també n'han programat pel seu compte.
