Recurs de l'Estat contra el referèndum sobre la independència a Arenys de Munt

Assegura que vulnera la llei de bases de règim local perquè afecta una qüestió «d'especial transcendència política»

La pre­gunta que es plan­te­jarà als veïns del muni­cipi el pròxim dia 13 en el referèndum, que ha rebut el suport pels grups muni­ci­pals de CiU, ERC, CUP i Arenys 2000, és la següent: «Està vostè a favor que Cata­lu­nya sigui un estat sobirà, social i democràtic?». Així es va acor­dar en el ple de l'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt el pas­sat 4 de juny, en el qual es va apro­var l'adhesió i el suport a la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar del Movi­ment Are­nyenc per l'Auto­de­ter­mi­nació (MAPA) per fer la con­sulta. Suport que es va con­cre­tar, entre d'altres coses, amb la cessió d'un local muni­ci­pal per dur a terme la con­sulta. Ahir, jus­ta­ment, els pro­mo­tors estu­di­a­ven, com a una pos­si­ble opció, que la votació no es fes en un edi­fici muni­ci­pal com a fórmula per esqui­var el recurs de l'Estat.

L'òrgan esta­tal con­si­dera que la ini­ci­a­tiva vul­nera «la com­petència exclu­siva de l'Estat per con­vo­car referèndums sobre qüesti­ons d'espe­cial trans­cendència política» i es basa en l'incom­pli­ment de l'arti­cle 66 de la llei de bases de règim local. En aquest arti­cle s'esta­bleix que «els actes o acords de les enti­tats locals que menys­ca­bin com­petències de l'Estat o de les comu­ni­tats autònomes, inter­fe­rei­xin el seu exer­cici o exce­dei­xin de la com­petència d'aques­tes enti­tats podran ser impug­nats per qual­se­vol dels pro­ce­di­ments pre­vis­tos». L'advo­ca­cia de l'Estat con­si­dera, per altra banda, que «és evi­dent que una con­sulta popu­lar rela­tiva a si es dóna o no suport a la secessió d'una part del ter­ri­tori naci­o­nal perquè es con­ver­teixi en un estat inde­pen­dent és una qüestió de trans­cendència política naci­o­nal com les que se citen en l'arti­cle 92 de la Cons­ti­tució», s'hi afe­geix al recurs.

En el recurs es demana, a més, com a mesura cau­te­lar, la sus­pensió del referèndum, ja que, segons s'adver­teix al text: «Podria supo­sar un exem­ple en el qual es podrien basar altres muni­ci­pis o admi­nis­tra­ci­ons, i hi podria haver un clar efecte mul­ti­pli­ca­dor.» De fet, els orga­nit­za­dors de la con­sulta han asse­gu­rat que una qua­ran­tena de muni­ci­pis s'han interes­sat per l'experiència.

L'advo­ca­cia asse­gura que ja va ela­bo­rar un informe a prin­ci­pis d'agost en el qual con­cloïa que l'acord muni­ci­pal vul­ne­rava la llei i ins­tava la Dele­gació del Govern espa­nyol a Cata­lu­nya a reque­rir a l'Ajun­ta­ment que acordés la seva anul·lació.

El mateix havia estat recla­mat per Ciu­ta­dans, que va pre­sen­tar dimarts una instància per escrit a la Dele­gació del Govern de l'Estat i al Depar­ta­ment de Gover­nació de la Gene­ra­li­tat perquè s'aturés la con­sulta popu­lar. Per Ciu­ta­dans, la cele­bració del referèndum és «il·legal i no es pot per­me­tre en un estat de dret».

L'anunci de la cele­bració del referèndum va pro­vo­car també el rebuig de la Falange, que va acon­se­guir que s'auto­ritzés una mani­fes­tació pel mateix dia 13 de setem­bre, fet que va pro­vo­car alarma per pos­si­bles enfron­ta­ments, i que va fer que el secre­tari gene­ral del Depar­ta­ment d'Inte­rior, Joan Boada, hagués de garan­tir la segu­re­tat dels veïns del muni­cipi. Ahir, però, Inte­rior va deci­dir tras­lla­dar la mani­fes­tació dels falan­gis­tes al dia 20, a la mateixa hora i lloc.

CiU, sorpresa per l'actuació de l'Estat, ja que creu que és una acció «privada»

C.R

El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Lluís M. Corominas, va mostrar ahir en un comunicat la seva «sorpresa» per la decisió del govern espanyol i va recordar que «la consulta ha estat convocada per l'entitat privada Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació i, per tant, difícilment es pot vulnerar la llei de bases del règim local». Corominas sí que es va mostrar crític amb la decisió d'Interior de permetre la convocatòria de dues manifestacions –una convocada per Falange i una altra per Maulets– pel mateix dia al municipi.

Seròs també es planteja una consulta

U.C

L'alcalde de Seròs, Gabriel Pena, va confirmar ahir que el govern d'aquesta població del Segrià també s'ha plantejat fer una consulta popular com la d'Arenys de Munt, però que en cap cas aquesta no es plantejaria des del consistori per «salvar la qüestió formal». Pena va afirmar que avui mateix contactarà amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt per donar-li el seu suport i va insistir que els intents per impedir el referèndum els esperonen a «posar-s'hi encara més». En aquest sentit, va destacar que, malgrat ser membre d'ERC, aquest partit polític no ha de liderar aquesta qüestió, sinó que «són les poblacions, especialment les més petites», les que han de tirar endavant aquestes consultes.

Només per a projectes urbanístics

C.R

La majoria de les consultes populars que aconsegueixen tirar endavant, amb el vistiplau de les administracions, són de caire urbanístic i, sobretot, local. Així, a Rubí, poc més d'un miler de ciutadans van decidir el passat mes de juny que la plaça Doctor Guardiet es reformi segons el projecte Nucli Rubeo. A Tordera, el març passat, la consulta sobre l'àrea residencial estratègica de Tordera va tombar el projecte, mentre que a Barcelona se sotmetrà a consulta com ha de ser la futura avinguda Diagonal. Tot i això, algunes no arriben a bon port, com a Sant Celoni, ja que el Consell de Ministres va acordar recentment denegar a l'Ajuntament que preguntés als veïns sobre la ubicació d'una àrea residencial a la zona de Can Riera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.