“Que sigui l'última”

No va cos­tar gens tro­bar ahir a Bar­ce­lona algú que hagués anat a les tres Dia­des mas­si­ves per la inde­pendència des del 2012. De fet, el que era com­pli­cat era tro­bar algú entre els mani­fes­tants que no hagués estat en les ante­ri­ors. Després de la res­posta sor­pre­nent­ment mas­siva del 2012, i de la dis­ci­pli­nada i com­plexa orga­nit­zació de la Via Cata­lana el 2013, alguns mani­fes­tants ja comen­cen a adqui­rir una certa experiència gai­rebé pro­fes­si­o­nal. “A mi el que m'agra­da­ria és no haver de tor­nar per la Diada de l'any vinent”, explica Oriol Serra, un mani­fes­tant par­ti­dari de la inde­pendència des de ben jove, però que no ha estat mai mili­tant en cap par­tit ni movi­ment, i que, com molts altres, no ha fal­tat a les grans cites del sobi­ra­nisme dels dar­rers anys.

“La pri­mera vegada que em vaig ado­nar que el país estava can­vi­ant va ser en la del juliol del 2010; em va sor­pren­dre molt la quan­ti­tat de gent que s'hi va aple­gar i com l'este­lada va ser la gran pro­ta­go­nista per pri­mer cop”, explica.

L'Oriol ha anat al tram 18 amb el seu fill Biel i la colla d'amics. La seva dona, l'Eva, havia de tre­ba­llar i no ha pogut venir. L'Oriol i en Biel, de set anys, han vin­gut en metro des de Sant Andreu de Palo­mar. A la ram­bla de Cata­lu­nya tro­ben els amics. Se salu­den, fan bro­mes, s'expli­quen les vacan­ces. Cot­xets de nadó i els nens més grans que cor­ren al vol­tant. Par­len de tot excepte de política. L'Anna i el Ger­mi­nal tenen la notícia bomba: espe­ren el pri­mer fill al març. Més abraçades, feli­ci­ta­ci­ons efu­si­ves. Si això és una revo­lució, no és cap revo­lució de vellut: la cata­lana és atípica, una revo­lució de cot­xet infan­til i pro­tec­tor solar. Les crítiques al procés inde­pen­den­tista com a des­a­fi­a­ment radi­cal que­den lluny de les estam­pes inter­ge­ne­ra­ci­o­nals que ofe­reix la V. “Hi he por­tat en Biel perquè m'ho va dema­nar i sabia que hi hau­ria nens de la seva edat”, explica l'Oriol. A les mani­fes­ta­ci­ons ante­ri­ors, el petit no hi va anar, massa aglo­me­ra­ci­ons. “Espero que d'aquí a uns anys en tin­gui un bon record, que pugui dir «Jo hi vaig ser»”, explica el pare.

Després de la sor­presa de la mani­fes­tació del 2010, la que més impacte va cau­sar a l'Oriol va ser la del 2012: també hi va anar amb els amics, i hi havia tanta gent que al final van fer una ruta alter­na­tiva, paral·lela a l'ofi­cial, perquè l'iti­ne­rari ofi­cial pel pas­seig de Gràcia i Via Laie­tana era imprac­ti­ca­ble. En la Via Cata­lana, l'any 2013, va ser una de les bau­les de la cadena humana al seu pas pel parc de la Ciu­ta­de­lla.

“No he estat mai gaire de mani­fes­ta­ci­ons”, explica l'Oriol, que no en recorda cap altra en la seva joven­tut. De la inde­pendència, en parla de tant en tant amb els amics i amb la família, però només de tant en tant i si tots més o menys hi estan d'acord. “Alguns a la família hi estan en con­tra i sim­ple­ment el que fem és no par­lar gaire d'això, no dei­xa­rem pas d'anar-hi a dinar els diu­men­ges”, explica.

Ja al mig de la Dia­go­nal, l'Oriol i els seus com­panys ocu­pen lloc a la V. Sem­bla que no hi ha prou grocs en una fila i un home de l'orga­nit­zació els intenta ajun­tar més. Quan tot queda for­mat, tot és espe­rar. Es repre­nen les bro­mes i les con­ver­ses. De tant en tant, crits d'inde­pendència. L'onada, aplau­di­ments als helicòpters, mira­des al rellotge, tot espe­rant les 17.14 hores. Algú ho com­para amb Cap d'Any: “Pri­mer toca­ran els quarts, no?” L'Oriol és mode­ra­da­ment opti­mista. Ara toca que els polítics facin la feina, però té por que Con­vergència no s'atre­veixi a fer el pas defi­ni­tiu amb la con­sulta del 9-N. El pare de l'Anna, veterà mili­tant soci­a­lista que tam­poc no s'ha per­dut mai cap de les Dia­des sobi­ra­nis­tes, mira de posar-hi con­text històric: “En cal­dran unes quan­tes més, de mani­fes­ta­ci­ons; això serà un procés llarg”, vati­cina. L'Oriol i els seu com­panys, més joves, no tenen més remei que assen­tir. Pot­ser no serà l'última, però ja es veu el final.