Política

Fins a la victòria

Catalunya fa saber al món que votarà el 9-N amb la tercera mobilització seguida més gran de la història d'Europa

Pressiona perquè ningú no es faci enrere

La imatge d'una noia de 16 anys votant al vèrtex, la més simbòlica

Ves per on, tres-cents anys després, Cata­lu­nya encara hi és. Més viva que mai. I, el dia que feia tres segles de la pèrdua de les seves lli­ber­tats, ha tor­nat a sor­tir al car­rer per pro­cla­mar que vol recu­pe­rar-les allà on es fa al segle XXI: a les urnes. Perquè és la volun­tat d'un poble que vol ser, i que ahir es va superar per ter­cer any con­se­cu­tiu per enllu­er­nar el món en la demos­tració de força popu­lar més gran de la història d'Europa. Un mosaic estra­tosfèric de la senyera amb 1,8 mili­ons de per­so­nes vin­gu­des de tots els racons del país va envair les prin­ci­pals artèries de Bar­ce­lona per dei­xar clar que Cata­lu­nya votarà per deci­dir el seu futur. I que ho farà el 9 de novem­bre. “No hem arri­bat fins aquí per fer-nos enrere i arron­sar-nos”, pro­cla­mava la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), Carme For­ca­dell. “No per­me­trem que tor­nin a tre­pit­jar la volun­tat d'un poble”, deia la pre­si­denta d'Òmnium, Muriel Casals. Qui deia que el procés era una febrada? El propòsit és ferm, i el full de ruta està fixat.

For­ca­dell i Casals, que feien una doble crida a deso­beir el TC i a man­te­nir la uni­tat política, van ser rebu­des a Palau tot just aca­bar pel pre­si­dent Mas, encara “impac­tat” pel que aca­bava de veure. “Cap altra soci­e­tat del món pot fer una mobi­lit­zació com aquesta”, afir­mava, i asse­gu­rava que havia cap­tat la crida i farà “tot el neces­sari” per no tren­car la uni­tat en unes set­ma­nes, les que vénen ara, cru­ci­als. “Em sento com­promès per no defrau­dar ningú”, pro­cla­mava, solemne, secun­dat per la vice­pre­si­denta, Joana Ortega.

Això sí, a qui també anava diri­git el mis­satge “potentíssim” enviat ahir és a Brus­sel·les, i sobre­tot a Madrid, on, per cert, a la tarda uns ultres van tor­nar a incre­par el dipu­tat Josep Sánchez Lli­bre a la porta de la dele­gació de la Gene­ra­li­tat. Apro­fi­tant l'escalf del poble, Mas allar­gava la mà ahir per enèsima vegada per nego­ciar els ter­mes de la votació amb l'Estat, si bé tot indica que Rajoy i els seus segui­ran cecs i sords davant del clam. La dele­gació de l'Estat ja en donava una bona pista en rebai­xar a mig milió la quan­ti­tat d'assis­tents a la V –100.000 més dels que el minis­tre Fernández Díaz va dir l'any pas­sat que havien anat a la Via Cata­lana– i la pre­si­denta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, s'hi va aga­far per afir­mar que l'inde­pen­den­tisme va “de cai­guda” i està en un “final d'etapa”. Ho deia a Tar­ra­gona, on uns 3.500 cata­lans es van reu­nir per dir-hi també la seva a favor de la uni­tat d'Espa­nya i es van eri­gir en por­ta­veus del “seny” i del que ano­me­nen la “majo­ria silen­ci­osa”. Evi­dent­ment, ells també podran votar el dia 9 per demos­trar si ho són.

La Diada del Tri­cen­te­nari

El dia del Tri­cen­te­nari havia començat ben d'hora. A les vuit del matí, tres-cents vio­lon­cel·lis­tes volun­ta­ris van tren­car el silenci a les res­tes mudes del Born, allà on Bar­ce­lona va caure el 1714. “Pas rere pas”, deien els ver­sos musi­cats de Miquel Martí i Pol. Pas rere pas, Cata­lu­nya s'havia refet de la des­feta, i es plan­tava a l'alba d'una Diada històrica en tots els sen­tits. “Està tot a punt per al 9-N”, deia Mas, tot just aca­bar, en una breu roda de premsa en què feia una nova crida a la “concòrdia i l'entesa” amb els altres pobles de l'Estat.

Els actes ins­ti­tu­ci­o­nals habi­tu­als com ara l'ofrena a l'estàtua de Rafael Casa­nova–on es produïa l'únic inci­dent remar­ca­ble del dia, un inde­sit­ja­ble ves­tit de mili­tar que va cre­mar una este­lada– dona­ven pas a la gent. Bar­ce­lona començava a rebre una immensa senyera amb potes, lla­vors encara dis­persa, i milers de cata­lans ocu­pa­ven el Cap i Casal amb samar­re­tes gro­gues i ver­me­lles, senye­res i este­la­des, enmig d'un ambi­ent ale­gre i fes­tiu, que feia joc amb un dia radi­ant.

L'arri­bada va ser prou esca­lo­nada, si bé, tal com es temia, hi va haver embus­sos als acces­sos via­ris, que es van repe­tir a la tor­nada, i als trans­ports públics, que es van col·lap­sar tot i tenir la freqüència de dia fei­ner. I és que van entrar a Bar­ce­lona més de 100.000 vehi­cles pri­vats i més de 2.000 auto­cars. Alguns, per cert, com els de la Val d'Aran i l'Alta Riba­gorça, després de sis hores de tra­jecte...

Els que van arri­bar més res­sa­gats, això sí, segu­ra­ment van ser els que s'havien con­gre­gat al matí davant de la majo­ria dels ajun­ta­ments de Cata­lu­nya, on les ter­ri­to­ri­als de l'ANC van lliu­rar els mani­fes­tos sig­nats per la majo­ria del tei­xit asso­ci­a­tiu dels seus muni­ci­pis en què dona­ven suport al procés i a la con­sulta del 9-N. Una foto, per cert, que pot­ser es repe­tirà d'aquí a pocs dies, quan, després de la con­vo­catòria de la con­sulta, l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència farà plens de suport arreu.

A les tres de la tarda, quan es va tan­car la Dia­go­nal i la Gran Via de les Corts Cata­la­nes, gai­rebé tot­hom ja era a lloc. Cen­te­nars de milers de per­so­nes al car­rer. Famílies sen­ce­res, d'avis a néts. Dese­nes de pan­car­tes que pro­cla­ma­ven “Serem lliu­res” i “No es pot silen­ciar la veu d'un poble”. Deu murals gegants, ja des­ple­gats durant l'estiu, ins­ta­ven els grans líders mun­di­als a escol­tar el clam. Gegan­ters. Bas­to­ners. Gra­llers. Una urna gegant... A quarts de cinc, els milers de volun­ta­ris repar­tits pels 73 trams habi­li­tats –la ins­cripció als quals s'havia tan­cat amb un rècord de 550.000 per­so­nes– havien fet la feina, i el mosaic de 200.000 metres qua­drats de la senyera començava a pren­dre forma al llarg dels onze quilòmetres del recor­re­gut. Les pri­me­res imat­ges aèries que arri­ba­ven posa­ven la pell de gallina: Cata­lu­nya havia tor­nat a res­pon­dre a la crida.

Lla­vors tot es va des­fer­mar. A les cinc, l'actor Quim Mas­fer­rer, con­ver­tit en mes­tre de cerimònies des de l'esce­nari cen­tral a la plaça de les Glòries, ho pro­cla­mava: “L'estem fent molt grossa.” Men­tre dos mil can­tai­res ento­na­ven Ara és l'hora, l'himne creat expres­sa­ment per a l'acte, deu ado­les­cents que com­pli­ran 16 anys el 9 de novem­bre s'acos­ta­ven a l'urna situ­ada al mateix vèrtex de la colos­sal V. I en la imatge simbòlica sens dubte més potent de la Diada, Emma Soler, de Rubí, tenia l'honor de dipo­si­tar-hi el seu vot a les 17.14 hores, embol­ca­llada per tot un poble, que s'hi acos­tava amb una doble pan­carta des de les dues avin­gu­des: “9-N Vota­rem”, deia l'una. “9-N Gua­nya­rem”, repli­cava l'altra. Tot el que va venir després va ser una festa: dues giga­o­na­des, una sei­xan­tena de cas­tells aixe­cats alhora, senyals de victòria, i un home­natge a Peret, “l'únic rei que ha tin­gut mai Cata­lu­nya”, el de la rumba.

Els par­la­ments, i Els sega­dors, posa­ven el punt final toca­des les sis, tot i que molts encara van seguir la festa al car­rer, als locals i al Con­cert per la Lli­ber­tat de l'Arc de Tri­omf. Per arro­do­nir-ho, això sí, la piu­lada mas­siva pre­vista a les 20.14 hores, amb el mis­satge #cata­lans­Vo­te9N, esde­ve­nia tren­ding topic mun­dial a Twit­ter. Ara que a aque­lla hora, infor­ma­tius i mit­jans digi­tals de mig pla­neta ja es feien ampli ressò de la nova bru­ta­li­tat que havien fet els cata­lans per fer-se escol­tar, i els vin­cu­la­ven al cas escocès. Escòcia votarà dijous, 18 de setem­bre. Cata­lu­nya ho farà el 9 de novem­bre. I aquell dia haurà gua­nyat.

1,8
milions
de persones segons la Guàrdia Urbana van sortir ahir als carrers de Barcelona per crear una senyera gegant.
550.000
inscrits
va tenir al final la V, en un registre que l'ANC i Òmnium havien tancat la nit abans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia