Pendents del decret
El president Mas manté en suspens la crida a les urnes
ERC va per feina i se suma a la campanya ‘Ara és l'hora' a favor del sí-sí
Més de la meitat dels ajuntaments es comprometen a col·laborar amb la consulta
Falten “dies o hores” perquè s'iniciï una etapa transcendental per a Catalunya en què institucions i govern hauran de fer saltar alguna molla del sistema perquè els catalans puguin votar sobre el futur de Catalunya.
Hores d'ara tothom continua pendent que el president Mas posi en joc la seva carta, la llei de consultes populars no referendàries, per aconseguir instal·lar les urnes el 9 de novembre. Aprovada la norma pel Parlament divendres passat, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va tornar a repetir ahir que la signatura està pendent de resoldre “petits temes burocràtics”. La vicepresidenta es reunia amb representants del món local als quals va convidar a “avançar junts”.
El rellotge encara és a mans del president Mas, ja que si es confirmen totes les amenaces, el govern espanyol no podrà recórrer contra la llei de consultes fins que el nou text legislatiu surti publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Un fet que es produirà a tot estirar a final de la setmana vinent.
Si la llei resulta registrada conjuntament amb el decret signat, hi haurà dos recursos per part de l'Estat, que el Tribunal Constitucional admetrà a tràmit i conseqüentment quedarien automàticament suspesos de forma cautelar.
Mentrestant, en les hores prèvies al debat, alguns partits ja han començat a prendre posicions. Els primers d'anar per feina han estat els republicans. ERC va celebrar ahir al matí una executiva nacional ampliada en la qual es va acordar posar tota l'estructura del partit a favor de la campanya Ara és l'hora que organitza l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium. “Són 50 dies, la campanya més important que hem fet en la nostra vida”, assenyalava el secretari general adjunt del partit, Lluís Salvadó. L'objectiu de la campanya és clar: ampliar la base social que està a favor del sí-sí el 9-N.
A la reunió celebrada a la seu d'ERC van ser-hi convidats tots els càrrecs institucionals del partit per començar a perfilar la campanya “més extensa, massiva i proactiva que hem fet mai”, va assegurar, i en la qual participaran alcaldes, regidors, diputats i militants. Tot i que la campanya està prevista que comenci el dia 4 d'octubre, l'assemblea ho té tot a punt per avançar-se en el calendari i fer coincidir l'inici de l'activitat amb la signatura del decret de convocatòria.
Sigui la data que sigui, els que també han començat a arromangar-se són els responsables de 453 municipis catalans que ja s'han compromès per escrit amb la vicepresidenta Joana Ortega a col·laborar en l'organització de la consulta del 9-N amb el marc legal que ofereix la llei de consultes populars. Altres ajuntaments, en canvi, han expressat la seva negativa a participar-hi, com els de Badalona i Castelldefels, governats pel PP, mentre que ens locals encapçalats pels socialistes (Cornellà, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, etc.) matisen que ho faran sempre que la consulta sigui legal i acordada.
Desobediència, sí o no
La resposta a la suspensió de la llei i del decret també continua protagonitzant les declaracions de polítics. El govern s'aferra a l'adjectiu cautelar per mantenir en actiu el full de ruta i continuar els tràmits per organitzar la consulta. Altres partits, tanmateix, parlen directament de desobediència civil, com la Candidatura d'Unitat Popular, que va reiterar ahir, en un acte a Barcelona que “no hi ha altre camí” , en paraules del diputat David Fernàndez. “Tenim molt clar que entre obeir el 80% de la societat catalana o dotze jutges d'un tribunal altament polititzat i monitoritzat governamentalment, escollim el poble”, va assenyalar. També els republicans es van afegir al debat de la desobediència i més després que s'abstinguessin en l'aprovació d'una proposta que va arribar al ple signada per la CUP i a la qual els republicans havien anunciat que hi podrien donar suport.
La secretaria general d'ERC, Marta Rovira, va apel·lar a no fer ús d'aquest terme, de la mateixa manera que també es va mostrar partidària d'evitar portar aquesta qüestió al Parlament. Tot i la prudència que va deixar entreveure en l'entrevista a Catalunya Ràdio, Rovira també va llançar la següent piulada; “Tothom tranquil! Desobeirem quan calgui!” I també sense cap intenció d'obrir el debat a l'entorn de la desobediència, el líder ecosocialista, Joan Herrera, des de la Bisbal d'Empordà, va reclamar unitat dels partits catalans per fer front a l'autèntic adversari, el PP. La portaveu de CDC, Mercè Conesa, també va descartar la desobediència perquè “la comunitat internacional ens observa”. I just avui, el president Mas rebrà la Flama de la Resistència en un acte a Cardona que recrea i commemora el final de la guerra de Successió.
Madrid demana reflexió
En aquest compàs d'espera, ahir també va intervenir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, des de Saragossa. La popular va tornar a brandar la Constitució que “ha fet Mas president” per demanar al cap de l'executiu que “reflexioni” abans de convocar a les urnes. “És president per fer la vida més fàcil i millor als qui governa”, va etzibar.
Les “virtuts de la unitat” va ser l'argument que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va apuntar per rebutjar la consulta. El socialista participa avui en la Festa de la Rosa que el PSC organitza a Gavà els dies posteriors a la Diada. Va ser en una convocatòria com aquesta de fa dos anys quan el seu predecessor es va comprometre amb el federalisme, un missatge que reprèn avui el nou líder, que no comparteix ni tan sols els termes de legal i acordada que defensen els seus homònims catalans per defensar una consulta.
