El TC deixa el Moianès sense vot
La subcomarca no podrà tirar endavant, per ara, la proposta del govern de fer una consulta popular per quantificar el suport per ser comarca
L'expedient administratiu hauria d'entrar al Parlament abans del 31 de desembre perquè el Moianès no perdi el seu consorci
La suspensió de la llei de consultes populars no referendàries que va fer ahir a la nit el Tribunal Constitucional també té efectes col·laterals en el món local. És el cas de la subcomarca del Moianès, que lluita des de fa anys per esdevenir comarca, i que estava pendent de celebrar la consulta popular que els havia proposat el Departament de Governació a principis d'agost. L'objectiu de les votacions hauria estat quantificar quants ciutadans volen ser comarca i quants no. A més, tal com va dir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, en la trobada que va fer amb tots els alcaldes del Consorci del Moianès, hauria estat “una mostra de l'expressió pel dret a decidir en l'àmbit local”, fent referència a la utilitat que hauria tingut aquesta llei més enllà del 9-N.
Per ara, la consulta no es podrà fer realitat, però l'alcalde de Moià i president del Consorci del Moianès, Dionís Guiteras, insisteix que la tramitació per ser comarca seguirà el seu curs encara que s'hagi dit no a la llei de consultes, ja que no és en absolut preceptiu per assolir els seus objectius. “El compromís del govern és que abans del 31 de desembre s'ha d'haver passat l'expedient administratiu al Parlament perquè s'aprovi la nova comarca del Moianès”, explica Guiteras. “No ens atabalem”, conclou. Se'ls va esgotant el temps, però confien que sigui així, perquè, si no, amb la llei de governs locals del Partit Popular es dissoldria el Consorci del Moianès, que és el que mancomuna els serveis per als deu pobles de la subcomarca. De fet, que entri l'expedient administratiu al Parlament és l'últim pas que falta al Moianès per ser comarca. Fa dos anys que té l'expedient de creació de comarques tancat, amb tots els informes favorables.
Pel que fa a la consulta que es proposava des del Departament de Governació, no se'n coneixien més detalls. Si la llei de consultes seguís vigent, el pas següent per al Moianès era mantenir un seguit de reunions amb el govern per acotar com fer la consulta popular. En un principi, la proposta no va ser rebuda amb bons ulls perquè els alcaldes la van conèixer a través dels mitjans de comunicació, però, després que es reunissin amb la vicepresidenta del govern, van acceptar tirar-la endavant. Guiteras és contundent: “No hem de despistar la gent.” I afegeix que ara la consulta en què s'han d'abocar tots els esforços és la del 9-N, per assolir la independència de Catalunya.
La llei en l'àmbit local
La llei de consultes suspesa, per ara per cinc mesos, preveia que les consultes poguessin ser promogudes pels plens municipals i d'altres ens locals mitjançant un acord adoptat per majoria simple, a proposta de dues cinquenes parts dels regidors o dels representants de l'ens local en qüestió. La llei també preveia que, a part de la iniciativa institucional, hi pogués haver la iniciativa ciutadana per promoure consultes. Així, en funció de la població, es podien promoure diverses consultes. En els municipis de menys de 1.000 habitants, s'exigia la firma d'un 15% dels habitants cridats a votar; en els d'entre 1.001 i 20.000, la d'un 10% amb un mínim de 150 firmes, i en els d'entre 20.001 i 100.000, la d'un 5% amb un mínim de 2.000 firmes.
Tot això, però, no serà possible. I no ho serà tampoc per a l'altra subcomarca, el Lluçanès, que també s'apuntava a complir la proposta del govern de fer una consulta popular. A diferència del Consorci del Moianès, el del Lluçanès estava pendent de fer una trobada amb algun representant del Departament de Governació. L'últim moviment de fitxa va ser acceptar fer la consulta.
LA DATA
CiU i el PSC busquen un text de consens
Avui, a les sis de la tarda, ple municipal. I una moció damunt de la taula per donar suport a la consulta. CiU i el PSC van decidir ahir esgotar les hores per arrencar el vot favorable dels socialistes. I és que sense el sí del PSC els números no surten; una abstenció no és suficient. Caldrà veure què passa avui. La clau de volta és el text de la moció: aconseguir les modificacions que obtinguin el sí del PSC i que CiU no faci gaires concessions.
L'Esquirol farà igualment la consulta del 9-N
A l'Esquirol, a Osona, hi haurà consulta “sí o sí” el 9 de novembre. Així ho va aprovar l'Ajuntament en el ple extraordinari que va fer la setmana passada per donar llum verd a la moció de suport a la convocatòria del 9-N.
El grup de Cabrerès i Progrés (CiP), actualment a l'oposició, va presentar una esmena a la moció proposada per l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la Independència per afegir-hi un punt en el sentit que tant si el Tribunal Constitucional prohibia o no la consulta, a l'Esquirol s'acabés fent igualment, emparant-se en el reglament de participació ciutadana aprovat a principis d'aquesta legislatura. Serà el mateix reglament que fa uns mesos ja va permetre sotmetre a consulta i posteriorment aprovar una proposta de canvi de nom del municipi (es va escollir l'Esquirol en lloc de Santa Maria de Corcó).
L'esmena va ser introduïda com un punt més de la moció amb els vots de CiP, l'únic regidor d'Agrupació Units per Decidir assistent al ple (l'alcalde, Àlex Montanyà, és de baixa per paternitat), els tres de CiU i l'únic d'ERC.
El PSC canvia d'idea i tomba el text original
L'alcaldessa de Santa Coloma, la socialista Núria Parlon, havia anunciat la voluntat del seu partit d'abstenir-se i fer així que la moció a favor del 9-N s'aprovés amb els vots d'ICV-EUiA, CiU i Gent de Gramenet. Però ahir, en l'últim instant, el PSC va presentar una contramoció que especificava que només es donaria suport a la consulta si el Tribunal Constitucional no la considerava il·legal. Totes les formacions van aturar el ple per discutir en privat la resolució. Finalment, es van discutir els dos textos, l'original i el del PSC, i no se'n va aprovar cap. L'original, el que han aprovat la majoria d'ajuntaments catalans (en algun cas amb matisos) només va tenir el suport dels promotors. El text de la bancada socialista no va convèncer ningú i els dotze vots del PSC van ser insuficients.
Un PSC dividit evita que la moció prosperi
Màxima expectació a la sala de plens per saber si prosperaria la moció a favor del 9-N, sobretot després que el PSC donés llibertat de vot. Finalment, el text no va prosperar, ja que només hi van votar a favor tres regidors socialistes, els dos de CiU i dos més d'ICV-EUiA. A les files socialistes, dos regidors més es van abstenir i un total de cinc hi van votar en contra, entre ells l'alcalde, Joan Callau. Alguns dels presents van manifestar el seu malestar amb el vot contrari del PSC.
El PSC i CiU negocien una moció conjunta
El PSC i CiU negociaven ahir al vespre la possibilitat de votar en el ple extraordinari que se celebrarà avui una moció conjunta sobre la consulta del 9-N. Si no hi ha acord, CiU impulsarà la moció de l'AMI i l'alcalde, Àngel Ros, en defensarà una de pròpia del PSC en què es recull el dret dels catalans a decidir en un marc legal, però sense citar explícitament la data del 9 de novembre. El PSC té majoria absoluta. El tercer grup a la Paeria, el PP, va demanar ahir que es desconvoqués el ple.
A favor del 9-N, amb l'abstenció del PSC
L'Ajuntament de Gavà ha aprovat una resolució de suport a la convocatòria de la consulta sobre el futur de Catalunya, que s'ha de fer el 9 de novembre. L'aprovació es va fer divendres en un ple extraordinari, i a proposta dels grups municipals de CiU, ERC i ICV-EUiA –que forma part de l'equip de govern municipal–. El PSC, amb majoria al ple, es va abstenir, mentre que el Partit Popular i Ciutadans hi van votar en contra.