La visió del paraigua

Un humil paraigua. S'ha convertit en la icona definitiva de les protestes més massives i complexes a què ha hagut de fer front Pequín des de les manifestacions de Tiananmen l'any 1989. Des que nombrosos manifestants de Hong Kong van emprar els paraigües per protegir-se del llançament de gas lacrimogen i gas pebre per part de les forces de seguretat, aquest senzill però útil objecte s'ha fet omnipresent allà on hi ha concentracions a favor de la democràcia i ha donat nom al moviment opositor. Els manifestants els distribueixen arreu gratuïtament, dormen amb ells i hi escriuen eslògans. Colpejada periòdicament per tifons, la població de Hong Kong està avesada a protegir-se constantment amb paraigües, una eina que també empren per resguardar-se dels rajos de sol. Avui, però, l'objecte ressona com a símbol d'una resistència pacífica en una imatge que s'ha fet global gràcies al poder de les xarxes i dels mitjans de comunicació.

Pequín aplica la mà de ferro davant qualsevol amenaça al seu monopoli del poder. En són una bona mostra tant les campanyes contra la dissidència política, amb desenes d'activistes empresonats, a l'exili o sota arrest domiciliari, com les diferents maniobres contra els anhels independentistes uigurs i tibetans. La Xina manté el pas barrat als periodistes estrangers a les regions autònomes de Xinjiang i el Tibet, a l'oest del país, fet que dificulta la tasca informativa fins i tot dels mitjans de més renom internacional. Les informacions relatives a incidents ocorreguts a qualsevol d'aquestes dues regions arriben en comptagotes, si és que arriben, i sovint ho fan només a través dels mitjans oficials xinesos. Així, el nombre de morts en suposats atacs terroristes i la identitat de les víctimes es fan difícil de verificar.

La massiva campanya de desobediència civil que té lloc a Hong Kong planteja a Pequín un repte al qual no està avesat. L'excolònia britànica és un dels centres financers més importants del món. Segons Credit Suisse, hi ha la concentració d'institucions bancàries més destacada del planeta, amb 71 dels 100 principals bancs del món operant al territori. És, alhora, seu de 290 companyies de gestió de fons d'inversió, més que cap altra ciutat asiàtica. Bona part de la seva població gaudeix de majors estàndards de vida que la població de la Xina continental i el seu passat com a colònia britànica ha permès al territori heretar estructures basades en la llei anglesa.

Així, doncs, Pequín es veu obligat a bregar amb les manifestacions de Hong Kong sota l'atenta mirada constant d'un món interconnectat, capaç de convertir en viral qualsevol imatge presa durant les protestes. Censurar a internet certs continguts relacionats amb les protestes o bloquejar Instagram, una de les poques xarxes socials occidentals de renom permeses a la Xina, només li permetrà encegar la seva pròpia població, però no la resta del món. Pequín manté l'immobilisme perquè se sap fort. Sobretot tenint en compte que els governs forans semblen poc disposats a contradir un dels mercats econòmics més atractius del món. Però també sap que aquest cop i potser més que mai haurà de vigilar com respon.