Política

la crònica de taradell

Entre Santiago i ZZ

A les nou del matí mig Taradell ja estava a les portes de l'institut amb cara de satisfacció. No hi havia Mossos ni cap tipus de policia: es podia votar. Un Francesc Homs somrient i sense temps ni per saludar els coneguts presidia la mesa número sis, on van anar a votar els veïns del municipi de cognom entre Santiago i ZZ. La mesa del costat, la número 5, on feien cua els veïns que es diuen entre Pladelasala i Santiago, la presidia la seva dona. Tot quedava en família. Els taradellencs van matinar i, a part que l'ANC i Òmnium havien dit que s'hi anés aviat, molts ho van fer també per por que hi anés la policia i retirés les urnes. Però no, tot va anar bé. El temps també va acompanyar: fresqueta però sol. “Estava tan nerviosa mirant a quina taula havia d'anar que he acabat xocant contra el vidre de la porta i m'he fet aquest tall al nas”, explicava la Núria que, infermera com és i previsora, duia unes tiretes per curar-se. “Hi ha molta pau i harmonia. Estic molt contenta”, explicava. No va tenir paciència ni per esperar la seva filla Júlia, que a primera hora del matí encara dormia i que ahir votava per primer cop, ni el seu marit, que plegava a les dues de la feina i volia anar a votar després de dinar.

Un altre matiner va ser el televisiu Albert Om, que ahir va anar de convidat a casa els seus pares. “Estic empadronat de fa anys a Barcelona però el DNI no me l'he canviat i encara hi posa l'adreça d'aquí a Taradell. Avui he vingut en família, amb els pares i la meva neboda, que també és periodista”, explicava i assenyalava una joveneta que, micròfon en mà, anava fent entrevistes. L'Albert saludava tothom perquè va al poble de tant en tant, de visita, i als amics d'infància els veu poc.

Josep Vallmitjana i la seva filla Núria, d'una granja situada no gaire lluny de l'institut, també van anar a votar dels primers. Els va tocar a la mesa del conseller de Presidència, Francesc Homs. La Núria era el segon cop que votava. “Vaig votar a les europees, però no és el mateix. Avui és molt especial”, explicava. Amb ells hi anava un amic, l'Andreu. “Encara no puc votar però m'ha fet gràcia venir per veure l'ambient i formar part de tot això”, explicava.

L'ambient era festiu del tot i la gent explicava que no se sabia de cap incident a excepció de Roda de Ter, que havien posat silicona als panys de la porta de l'institut. “Però res, ho han arreglat i ja tothom està votant amb normalitat”, explicava la Núria, que, via WhatsApp, controlava tota la comarca.

A Taradell a primera hora hi va anar a votar gent de totes les edats però, sobretot, gent gran. Alguna, molt gran. Un avi amb bastó i que s'havia d'agafar a la barana va entrar emocionat al gimnàs de l'institut i, saludant uns i altres, que allà es coneix tothom, es confessava feliç. “Avui és un dia d'alegria per a mi”, explicava. Deia que no hauria pensat mai haver arribat fins aquí.

Que hagi estat una consulta de costellada, que no tingui
cap repercussió oficial era el de menys. La gent va anar a votar convençuda que aquest acte de rebel·lia era important. A Taradell –un d'aquests pobles on és normal trobar veïns amb vuit cognoms catalans– la immensa majoria van votar pel sí i sí. El degoteig de veïns va ser constant tot el dia, la peregrinació carrer Ramon Pou amunt, la foto de la jornada. L'Andreu, un senyor de gairebé vuitanta i convalescent d'una operació, va anar a votar a la tarda. Nascut a Albacete de família represaliada després de la Guerra Civil, el seu vot per la independència de Catalunya s'ha anat gestant amb el pas dels anys i ahir, en marcar dues creus en el sí explicava que ha estat una decisió “ més que meditada”. Instal·lat a Catalunya des que es va casar, als seus fills grans i a la dona els parla en castellà i al petit i als néts –i a tothom pel carrer– en català. “Avui per dinar hem brindat per la independència”, confessava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia