Política

Les càbales del 10-N

Les xifres de participació del 9-N han superat les expectatives i reforcen el procés sobiranista, valoren alguns experts

L'independentisme no ha tocat sostre en els 1,9 milions, i té marge per convèncer indecisos en un procés electoral normal, afirmen

Una campanya amb un debat d'arguments dóna més opcions al sí i sí sobre el sí i no i el no

Les setmanes prèvies al 9-N, un ventall de veus del sobiranisme fixaven al voltant dels dos milions de vots el llistó per determinar l'èxit o el fracàs de la consulta alternativa. Llavors, això sí, fonts de la campanya pel sí i sí Ara és l'hora, impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural i finalitzada tot just diumenge, van alertar que podia ser perillós fixar-se fites massa ambicioses, tenint en compte que el sobiranisme –incloent-hi ICV i UDC– mai no havia arribat a mobilitzar tanta gent, tret dels 2,15 milions que van votar-lo en unes eleccions tan polaritzades com les del 2012 al Parlament, amb una participació rècord de prop del 70%. Quina anàlisi fan ara del 9-N, doncs, amb els resultats a la mà?

Els 2,3 milions de vots són una empenta per al procés?

La participació va superar totes les expectatives, admeten les mateixes fonts. “Ens tocava ser pessimistes, perquè si no la gent no rema”, justifiquen, si bé aclareixen: “El resultat és boníssim, però no és del tot sorprenent; el matí del 9-N ja era entre les millors previsions que fèiem.” Anàlogament, el politòleg Josep M. Reniu va fixar a partir dels 1,5 milions el llindar per considerar-la un èxit, després que 811.000 persones haguessin votat en les consultes populars arran de la del 2009 d'Arenys de Munt. Vist així, fa un “balanç espectacular” dels 2,3 milions, gairebé el triple, que diumenge van votar. “Ha estat una lliçó impressionant de voluntat individual i col·lectiva per fer sentir la nostra veu, una molt bona notícia per a la salut democràtica del país”, valora.

El sobiranisme toca sostre?

Els prop d'1,9 milions de vots del sí i sí (gairebé tants, per cert, com els del sí a l'Estatut del 2006) arriben als 2,1 si s'hi afegeixen els del sí i no, que també advoquen per un estat propi, i coincideixen gairebé així amb els 1,8 milions de vots de CiU, ERC, la CUP i Solidaritat en les últimes eleccions catalanes, també 2,1, afegint-hi ICV. Tots neguen amb rotunditat, tanmateix, que aquest sigui el sostre de votants del sobiranisme. “La campanya no era pel sí-sí, era per convèncer la gent que es feia una consulta, per fer-la creïble”, exposen des d'Ara és l'hora. “Hem estat venent un producte que uns dies existia i uns altres no, i així és molt difícil fer campanya”, recorden. És a dir, que donen per fet que entre els abstencionistes diumenge també hi ha molts potencials sobiranistes. En la mateixa línia, Reniu constata que el del sí i sí “no és un sostre perquè no podem fer cap comparació en volum de participació ni en vots amb les opcions que hi havia, és una fal·làcia fer extrapolacions o comparacions perquè els incentius per anar a votar són molt diferents”. Segons ell, “és molt clara l'opció pel sí-sí, però no hi som tots; això no ho podrem afinar fins que no ens recomptem en un procés electoral normal”.

Però el percentatge de participació va ser alt o no?

Com que no hi havia un cens previ, no es poden precisar xifres relatives de participació, que tanmateix els observadors internacionals situaven per sobre del 37%. Alguns feien el càlcul respecte a l'últim cens disponible, el de les europees del maig, de 5,3 milions, sense tenir present que diumenge també podien votar nois de 16 i 17 anys i estrangers residents al país. Altres, en canvi, situaven la base en prop de 6,3 milions, que segons l'Idescat inclourien tots els estrangers empadronats, si bé d'aquests s'haurien d'excloure els que no són residents. Sigui com vulgui, en cap dels casos la xifra de sí i sí el 9-N baixaria del 30% del cens, que en la majoria d'eleccions és més que suficient per assolir la majoria absoluta. Sense anar gaire lluny, el PP governa sol des del 2011 al conjunt de l'Estat havent obtingut aquest percentatge. En unes eleccions reglades i oficials, i amb totes les garanties, és clar.

Tan diferent hauria estat la consulta inicial del 9-N?

És evident. Per començar, pels condicionants logístics a causa del menor nombre de punts de votació que en unes eleccions ordinàries, que va obligar a fer desplaçaments més llargs i a llocs diferents. “És obvi que no han votat la majoria dels del no, però els del sí també havien de fer un esforç”, expliquen des d'Ara és l'hora. A més, recorden que els indecisos “s'han sentit molt còmodes votant sí-no, i en un referèndum de veritat se'ls hauria pogut posar entre l'espasa i la paret”, en al·lusió a una campanya en què se'ls haguessin fet veure les bondats de decantar-se cap al sí i sí. De fet, en aquest sentit, proposen avaluar l'èxit fent-se preguntes a la inversa. “Algú va tenir condicionants logístics per votar? Sí.” “Es va fer campanya per convèncer indecisos? No.”

Què seria diferent en un referèndum oficial?

Sobretot, que hi hauria una contraposició d'arguments entre dues opcions que fins ara no ha existit. “Si hi hagués hagut un debat en condicions entre el sí i el no, hauríem convençut alguns indecisos?”, es pregunten des d'Ara és l'hora, convençuts que una campanya decantaria gent que ara no ha votat cap a l'independentisme. Reniu ho corrobora: “Crec que l'independentisme és majoritari, però vull contrastar-ho en un procés en què els del no entenguin que també hi són cridats.” “En cas de victòria llavors encara li donarà més força”, conclou.

Reniu ja no confia en el diàleg
El professor Reniu, integrant del Consell Assessor per a la Transició Nacional, creu que “ara toca empènyer per fer un procés en condicions normals”, i valora positivament l'enèsim oferiment del president Mas el 9-N, quan va demanar pactar un referèndum vinculant a l'Estat. “Està bé no tancar-se al diàleg, no és criticable”, sosté Reniu. Això sí, també vaticina que serà un nou “intent en va”, però vistes les experiències anteriors “l'únic escenari” que preveu és un nou procés electoral. Cap a plebiscitàries.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.