L'espectacle d'escollir

A la Pera, petit municipi del Baix Empordà on Ielena Dmítrievna Diàkonova –coneguda com a Gala– va trobar el refugi etern, no estan d'orgues. Quan mig país feia cua per fer la dolenteria de posar un paperet dins d'un sobre i aquest dins d'una caixa de cartró, una colla prou representativa d'habitants de la Pera van exercir el seu dret a escollir. A diferència d'altres municipis en què els mandats municipals s'executen de dilluns a divendres en horari d'oficina, a la Pera van aprofitar diumenge per fer-ho. I a sobre van convertir el noble propòsit de fer endreça en un acte per al gaudi col·lectiu.

La feina que s'havia d'executar: un canvi de nom. Per fer-ho no els va caldre ni clicar el botó de la dreta del ratolí ni fer córrer el Tipp-Ex per esborrar el nom antic: amb una estructura per enfilar-se, escarpa i una maceta en van fer prou. A quarts de deu van muntar la bastida a la plaça de la Pera per treure el rètol de “plaça Constitució”, que es dirà ben aviat “de Catalunya”. Era la primera endreça encomanada. En acabat van anar a fer una feina que els havia quedat endarrerida, i van posar el rètol de l'AMI a l'entrada del poble. La segona part de l'endreça van portar-la a terme una hora i mitja després a la plaça de la Constitució de Púbol, on també van arrencar la placa per deixar lloc a la que dirà aviat “plaça Major”. I, a més a més d'endreçar el poble, els habitants de la Pera van anar a votar i van deixar clar que pertanyen a un dels municipis de la comarca amb més votants del sí i sí (95%). De fet, a tot el Baix Empordà només hi va haver dos pobles amb més votants del doble sí. El poble en què hi va haver un percentatge més elevat va ser Ultramort (96,4% dels vots emesos). L'altre superior a la Pera va ser Parlavà, una de les viles de residència de Lluís Llach, escriptor vergelità, nascut a Girona, que també viu al Priorat i, últimament, al Senegal. El cantautor jubilat, diumenge més parlavanenc que cap altre, ja devia tenir l'endreça feta i, per això, va exercir el dret a escollir fent un bon esmorzar amb els veïns i veïnes (ell hi va posar el vi) per celebrar l'entremaliadura col·lectiva il·legal.

El dia en què l'unionisme militant recupera l'obsessió per la majoria silenciosa ve de gust comparar com es van comportar abans-d'ahir els votants baixempordanesos. Fent un cop d'ull ràpid es dedueix fàcilment que l'empordanès va trobar com fer compatible l'endreça amb la festa i amb l'hàbit més democràtic de tots: votar.

La darrera cita electoral –les europees del maig passat– serveixen perfectament per posar sobre la taula les dades de participació. En tota la comarca abans-d'ahir van votar 45.458 persones, que vol dir un 9,6% més que en les darreres europees (41.457). En quatre dels cinc municipis de la comarca amb més habitants, la xifra de votants va ser superior. És el cas de Palafrugell, en què van anar a votar 408 persones més que el maig passat, o de Palamós, en què van fer-ho 458 persones més. Destaca per sobre de la resta la participació que hi va haver a Torroella de Montgrí, amb 882 votants més que en les europees del maig, i a la Bisbal, el cap de comarca, amb 958. A quatre municipis no hi va haver cap votant que introduís la papereta amb el no a la primera pregunta. Van ser Serra de Daró, Fontanilles, Regencós i Parlavà. En aquest últim cas, un votant va invalidar la resposta en marcar el no en les dues preguntes. Dels 36 municipis empordanesos, Castell-Platja d'Aro va obtenir el percentatge de no més alt, amb 125 votants (5%). La resposta sí i no va obtenir el percentatge més alt a Mont-ras (amb un 8,9%). En aquest municipi hi va haver també la xifra més baixa de votants del sí i sí, amb un 80,5%, curiosament el percentatge que s'acosta més a la mitjana del país, que va ser del 80,7%. Els empordanesos van estar, doncs, per sobre de la mitjana catalana en el doble sí.

Dret d'escollir és triar quin nom ha de tenir la plaça del poble i també ho és no quedar-se al sofà escarxofat i anar a fer de voluntari o a votar, això tan “il·legal i malsà” que van entossudir-se a fer 2.305.290 catalans. Tot un espectacle.