Madrid imposa la querella
La fiscalia superior de Catalunya refusa, per majoria, iniciar accions penals contra el president Mas
El fiscal general de l'Estat ordena presentar la denúncia al TSJC
La fiscalia superior de Catalunya, després d'un debat jurídic intens –que va quedar en taules divendres passat–, va actuar ahir com Fuenteovejuna, en expressió d'un dels seus protagonistes, i al migdia va comunicar a la fiscalia general de l'Estat que per majoria (nou fiscals) la seva junta havia acordat que “no procedia iniciar accions penals contra els responsables de l'anomenat procés de participació ciutadana”, del 9-N. L'hermetisme d'aquest resultat va durar fins a dos quarts de nou de la nit, en què en un comunicat es detallava que el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, “considera que s'ha de formular querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i així ho ha ordenat avui [per ahir]”.
La històrica plantada dels fiscals catalans, malgrat les pressions del PP, és important, i en la nota oficial també es fa constar que el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va comunicar al seu superior jeràrquic, Eduardo Torres-Dulce, que “no considera procedent” la presentació de la querella pel 9-N, que ha estat fabricada a Madrid i que segurament, al final, anirà dirigida contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la seva vicepresidenta, Joana Ortega, per delicte de desobediència a les dues resolucions del Tribunal Constitucional.
Tot i aquesta oposició jurídica, Eduardo Torres-Dulce, com a màxim representat de la fiscalia espanyola, va acordar ahir mateix que cal presentar la denúncia penal. No obstant això, en el comunicat s'avança que el fiscal general de l'Estat convoca per demà la junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem per saber el seu parer, tal com exigeix l'estatut orgànic del ministeri fiscal.
A qui li tocarà?
En concret, l'article 27 d'aquest estatut precisa que quan un fiscal rep una ordre o instrucció contrària a les lleis o que consideri improcedent ho farà saber al seu fiscal en cap, i si continua l'ordre ho plantejarà a la junta de fiscals. En aquest cas, com que és dirigida al fiscal general, aquest ha de convocar la junta de fiscals de sala, que són membres del Suprem. El que resolguin els fiscals del Suprem en sala no és vinculant, i Torres-Dulce ja ha avançat que s'ha de realitzar la querella.
Aquesta ordre de Torres-Dulce arribarà fins al final. Això significa que, si no hi ha canvis, ordenarà al fiscal de Catalunya que signi la querella, dictada per Madrid (d'on ja van rebre l'esborrany amb errors una setmana abans del 9-N), i un dels vuit fiscals assignats al TSJC l'haurà de defensar. Només tindrà llibertat d'expressar el que consideri en les intervencions orals, segons fonts jurídiques.
La fiscalia superior de Catalunya no va emetre cap comunicat, ni tampoc va donar detalls dels raonaments jurídics que s'inclouen en l'informe elaborat per la seva junta de fiscals, que s'oposen a querellar-se. L'informe jurídic és força elaborat i els eixos desenvolupats se centren en la falta de fonaments jurídics i de proves.
Sense comunicat dels fiscals catalans, Madrid va centrar la nota en els arguments a favor de la querella contra Mas i de les iniciatives preses fins ara. Així, s'hi recorda que “el 8 de novembre passat la fiscalia superior de Catalunya va obrir diligències d'investigació davant els actes (cessió de locals públics, elaboració de paperetes, distribució d'urnes...) realitzats per part del govern de la Generalitat de Catalunya contraris a la suspensió cautelar dictada pel TC”. El comunicat oficial, però, omet que la fiscalia catalana va actuar sota les ordres de la fiscalia general de l'Estat, rebudes el vespre abans del procés de participació.
Dimecres passat, Romero de Tejada i el seu segon, Francisco Bañeres, van anar a Madrid per exposar els seus dubtes de la denúncia penal, que ahir van ratificar en junta de fiscals. Torres-Dulce, però, continua entestat.
LA NOTA DE LA FISCALIA DE L'ESTAT
El TSJC rep dotze denúncies
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut fins ara dotze denúncies contra el president de la Generalitat per haver convocat el procés de participació, que es van presentar a distints jutjats de guàrdia el 9-N. Com que Artur Mas és aforat, s'han elevat a l'alt tribunal català. Segons premsa del TSJC, les denúncies s'han remès des dels jutjats de Martorell, Terrassa i Gavà. Falten les de Barcelona. Ara la sala del TSJC designarà un ponent per a cada denúncia. Com és habitual, les remetrà a la fiscalia superior de Catalunya perquè informi si és favorable a la seva admissió a tràmit, i el magistrat resoldrà. És probable que les denúncies s'unifiquin en una. El TSJC encara espera la posició de la fiscalia vers la denúncia que Manos Limpias va presentar contra Mas abans del 9-N. Està feta i retinguda a Madrid, s'apunta.