Política

Pedres, història, romans i poca política

La majoria de visitants o bé no van interessar-se en el discurs o bé confessaven que no havien tingut temps de veure'l
La majoria de visitants o bé no van interessar-se en el discurs o bé confessaven que no havien tingut temps de veure'l

De vegades, per fer fulls de ruta de futur val la pena mirar bé el passat. I potser no hi ha millor expressió de la història que palpar la Tàrraco de fa dos mil anys en algun dels recintes patrimonials que el Museu d'Història de la ciutat custodia. Un dia plujós d'entre setmana no és probablement el més actiu en aquest tipus de llocs, però sí que hi treuen el cap alguns grups i turistes aïllats, de proximitat i de lluny, que aprofiten la temporada baixa. Tot i que la majoria d'ells amb l'actualitat molt lluny de les seves prioritats.

“El discurs del president? Però si hi havia futbol!”, diu Juan Izquierdo, que forma part d'un grup de jubilats vinguts del Maresme que visiten a pas veloç el pretori i el circ romà. La seva resposta és l'habitual als diferents recintes museístics de Tarragona: l'acte d'Artur Mas de dimarts al vespre o bé no interessava, o bé els visitants no havien tingut temps de veure'l. Això no impedeix que en tinguin una opinió quan els fem cinc cèntims del camí que va traçar el president. “Penso que ja estem marejant massa la perdiu, fa massa temps que estem amb aquesta ximpleria”, detalla Izquierdo, que ha viatjat des de Montgat. “No sap ja com acabar la història”, hi afegeix un altre company de grup, José Campillo, de Tiana.

Una visió diferent tenen dos altres veïns d'aquesta localitat del Maresme, l'Agustí i la Margarida. Confessen que tampoc no van poder veure el discurs a la televisió (tot i que sí que reconeixen que han retingut clarament les imatges en què el líder d'ERC, Oriol Junqueras, no aplaudeix Mas), però han acollit millor les seves propostes. “No es pot fer cap altra cosa, ha de seguir”, assenyalen, a més d'aplaudir que Mas hagi estat, segons el seu parer, “conseqüent” amb les seves promeses pel que fa al procés nacional. Això sí, tornen a tocar de peus a terra quan es menciona la llista unitària pel sí a la independència. “Serà molt complicat. Si els partits ja s'haguessin posat d'acord, ja estaria tot resolt. Però com no ho fan, Rajoy continua vivint de Catalunya”, sentencien.

Però amb la distància geogràfica, també creix la confusió. “Em xoca tant... Jo que sempre he considerat Catalunya el referent de com es fan bé les coses, i que ara es digui que els odiem”, explica Pilar Gómez, de Segòvia, mentre visita la Casa Castellarnau, un altre dels recintes del Museu d'Història de Tarragona. Altres, però, tenen pressa i, senzillament, una altra visió de la vida, com és el cas d'Iris Viejo i Àlex Fuentes, turistes de Llinars del Vallès. Els cacem uns segons entre visita i visita. “Hem sortit aviat i no en sabem res. No mirem notícies, preferim mirar sèries i pel·lícules”, confessen. Segurament, per a ells la vida era ahir molt més senzilla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.