La història segons Alícia

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va aprofitar ahir la celebració del Dia de la Constitució per fer una confessió al centenar de persones aplegades al saló de Martí l'Humà del Museu d'Història de Catalunya: si no hagués estat política, hauria estat historiadora. Però una cosa és la història i una altra explicar històries. La història és “una narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d'aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta, des d'una perspectiva objectiva”. I vet aquí el problema: l'objectivitat. Perquè si es perd, la història és manipulable i després s'expliquen històries. El portaveu del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, però, va fer un recorregut per la història que té el voltant del museu. Com ara la plaça del Rei, on l'alcalde, Xavier Trias, va vetar el rodatge d'una sèrie sobre Isabel la Catòlica. O el saló del Tinell, just al costat, on es va forjar un “acord vergonyós que va anar en contra de tots el que defensem la integració, el respecte i la convivència”. O la plaça Sant Jaume, on els deliris independentistes d'un alcalde van fer treure una placa on hi posava Constitució i que havia sobreviscut, fins i tot, una guerra civil. I és que la història sempre té bons i dolents, i el dolent d'aquesta és clar: el sobiranisme.

Però la història s'escriu cada dia i ahir per a Camacho era un dia “molt important i bonic”. Sobretot perquè es commemorava un èxit. D'aquí ve la diferència entre els demòcrates i els separatistes: “Ells celebren la derrota del 1714 i nosaltres la victòria col·lectiva del 1978”, va dir aplaudint el diàleg i el rebuig al sectarisme que practica el PP. Tota una lliçó històrica, aquesta última lloança. Perquè, per Camacho, tot això és el que li falta a l'independentisme. Una mostra és “l'anomalia democràtica de Catalunya”, on cap de les forces sobiranistes celebra el Dia de la Constitució, però sí el d'una desfeta a la qual s'han abocat ja “sis milions d'euros”. Això és veritat. No hi van. Es va oblidar de dir, però, que el PP fa anys que tampoc no participa en la Diada de Catalunya perquè no li agrada el que es fa. Per ella, però, un exemple de bon fer és Societat Civil Catalana, que són més que “l'ANC i l'AMI”. I els números avalen les seves tesis: els més de cinc milions que no van votar “en el simulacre” del 9-N. Tots, sense cap excepció, volen seguir sent espanyols. Vaja, tota una lliçó d'història i sense perdre en cap moment l'objectivitat.