L'oposició carrega contra uns comptes “irreals”

Poques vegades un projecte de llei suscita entre els grups de l'oposició una crítica unànime i coincident. Però ahir va succeir. La presentació del pressupost per part del govern va originar un reguitzell de crítiques, la majoria coincidents, entre els partits del PP, el PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP.

Tot i que amb evidents matisos ideològics, el dard comú que brandaven els grups és la partida de 2.183 milions d'euros que el conseller Andreu Mas-Colell ha consignat a l'apartat d'ingressos i que responen als deutes que l'Estat hauria de pagar a Catalunya. Que es tracti d'una xifra que en la seva totalitat depèn d'unes negociacions amb el govern espanyol va provocar ahir les queixes més contundents de l'oposició, que va utilitzar termes com ara “estafa”, “ficció” i “fantasia” per descriure la proposta comptable de l'executiu. No en va, tots els grups, menys ERC, van presentar una esmena a la totalitat que avui no prosperarà gràcies al suport temporal que ERC ha ofert a CIU a canvi d'acordar un avançament electoral.

Va ser precisament aquest ús polític del pressupost cap a on els grups de l'oposició van dirigir el segon dard més crític. Per ICV-EUIA, en paraules del diputat Josep Vendrell, es tracta “d'un xantatge polític”. El diputat socialista, Maurici Lucena, va lamentar que ERC permeti tramitar uns pressupostos que són un “mer canvi” perquè el president Mas convoqui les eleccions. Pel diputat del PP, Enric Millo, la maniobra dels republicans “esdevindrà una nova fal·làcia política”.

Davant d'aquesta situació, els grups de l'oposició veuen més probable i imminent que el que ara és una proposta de pressupostos acabi convertint-se finalment en una pròrroga pressupostària com a avantsala d'unes eleccions anticipades, malgrat l'enrocament que hores d'ara sembla allunyar la possibilitat de pacte entre CiU i ERC.

Les intervencions dels grups de l'oposició contra el pressupost no van evitar la crítica més social, protagonitzada principalment pels grups d'ICV i la CUP. El diputat David Fernández els va arribar a qualificar de “declaració de guerra per a les classes populars”, mentre que Vendrell va assenyalar que amb aquests comptes les retallades esdevenen “cròniques”. Tots dos van retreure a l'executiu que no faci front a les desigualtats creades per les polítiques d'austeritat i que mantingui les privatitzacions.