Somnis i tècnica aplicats a la política

A una banda, un sofista. A l'altra, un platònic. Així presentava el debat sobre la formulació de polítiques públiques, ahir, al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa, a Barcelona, el seu moderador, Fernando Vallespín, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Madrid. Amb una targeta de presentació com aquesta, el debat havia de tenir un contingut gruixut, però també estones de dialèctica divertida, com quan els dos convidats –el sofista i el platònic– van abonar-se als símils futbolístics.

El concepte d'eficiència va aparèixer diverses vegades com a vara de mesurar la distància entre les intervencions de José María Labeaga (director de l'Escola de Doctorat de la UNED i exdirector de l'Institut d'Estudis Fiscals) i Joaquim Brugué (catedràtic del departament de pedagogia de la Universitat de Girona). Al mig del debat hi havia “el paper del coneixement en la formació de polítiques públiques” i una diatriba que de seguida va quedar molt clara: qui va per davant, la política o la tecnocràcia? Aquí és on es van confrontar les posicions sofistes (Labeaga) i platòniques (Brugué).

“El coneixement s'ha d'utilitzar en política per reduir les incerteses”, va afirmar Labeaga, que va explicar algunes facècies estrepitoses de falta de sentit comú en l'administració pública –espanyola, en aquest cas–. “Es fan massa lleis que no funcionen, que no les fan els que tenen el coneixement i que no serveixen per a res perquè no es compleixen”, va precisar. Brugué, en canvi, va defensar la política com “la capacitat de conduir la societat en funció d'uns determinats valors i mites”. “Sense capacitat de somiar no existeix política”, va subratllar. En aquest sentit, va censurar l'aposta tecnòcrata “com una manera de conjurar les pors”, a través de “solucions màgiques.”

Aquest va ser el primer de tres debats del cicle sobre política i coneixemen,t que organitzen l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i el Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa.