“Han estat quatre anys difícils”

S'ha complert la predicció i en escreix, perquè les dificultats que té la Generalitat es transmeten als ajuntaments. Tal com vaig dir fa un temps, es tractava de buscar solucions imaginatives i sortosament, les hem trobat. Ara tornem a tenir un altre endarreriment dels pagaments de la Generalitat i això ens provoca un problema de tresoreria, és clar.

Uns 120.000 euros, als quals cal afegir uns 60.000 euros de la Diputació, tot i que en el cas de la Diputació és un fet puntual, ja que no sol retardar els pagaments. Són uns 180.000 euros en total.

Estem bé. No arribem al 60%, tot i que potser hi arribarem perquè hem hagut de signar un crèdit per finançar les obres del casal de la gent gran. Però al final serà això, pels volts del 60%.

La veritat és que sí. Per fi vam poder connectar la depuradora, que ja funciona a ple rendiment i bé; hem arranjat la carretera de Serrapelada de Vilavenut; el nou aparcament; petites actuacions... Això sí, més a poc a poc del que hauríem volgut. Hem pogut acabar la part de l'escola que ens tocava a nosaltres; el parc infantil; els aparcaments de la zona esportiva; hem fet millores al camp de futbol; hem reformat el nucli de Fontcoberta... Tenim pendent la construcció de dues places de Melianta i aviat, com deia abans, farem l'ampliació del casal de la gent gran. D'altra banda, hem hagut de fer front a un problema greu, com va ser la fallida de la promotora de la Ciutat Jardí de Melianta. L'Ajuntament ha hagut d'assumir la urbanització que ha quedat pendent.

Sembla que sí. Hi ha hagut diverses consultes i s'ha sol·licitat un permís d'obres. També hi ajuda el fet que els bancs han obert una mica la porta al crèdit.

No, no, ni de bon tros. Amb l'ampliació del casal de la gent gran cobrirem un dèficit. Però en queden d'altres. Tenim pendent dotar Vilavenut d'un bon local social a l'antiga rectoria, cosa que ara estem intentant a través d'unes negociacions amb el bisbat. Segur que ens entendrem, però són coses que requereixen temps. I ens falten equipaments com ara parcs infantils. Pensa que, en vuit anys, a Melianta hem passat de poc més de 1.200 habitants a 1.500. Com que ha vingut gent jove, hi ha molta mainada –tenim la llar d'infants a ple rendiment– i això crea noves necessitats.

Ja fa anys que ho estem replantejant. La nostra idea és potenciar-hi les exposicions que hi tenim: la de reproduccions del patrimoni arquitectònic del municipi, la part dedicada a la geologia (centrada en la platja d'Espolla, és clar) i finalment, un espai sobre la biologia, amb protagonisme per als Triops. L'objectiu és que, qui visiti can Jan, es faci una idea de la personalitat del municipi. Allà on hi havia la biblioteca, de moment hi van els materials que es van trobant al jaciment de Roca Foradada. És un espai que el posem a disposició del Consorci de l'Estany, amb la intenció que sigui una mica com l'embrió del futur parc natural de la zona lacustre. La sala inferior seguirà sent un espai polivalent.