El dret a decidir, assegurat

La nova destralada del Tribunal Constitucional (TC) implica l'enèsim atac contra l'autonomia de Catalunya i és un argument més per carregar de raons aquells que defensen el caràcter plebiscitari del 27-S, però a efectes pràctics i legals gairebé no canvia res. No es pot fer marxa enrere en el 9-N ni es pot esborrar del mapa els 2,3 milions de vots ni tampoc tindrà incidència en les querelles contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, segons va explicar ahir el nou comissionat per a la transició nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. A més, el Departament de Governació recorda que les tres consultes locals que s'han engegat arreu del territori continuen endavant, convertides en un procés participatiu semblant al que es va fer servir en el nou 9-N.

Precisament avui està prevista una reunió entre la vicepresidenta, Joana Ortega, i els deu
alcaldes del Moianès en què s'acordarà que el 22 de març se celebri la consulta perquè els veïns d'aquesta zona puguin decidir si es converteixen en la 42a comarca catalana. Fa mesos s'havia previst que aquest procediment se sustentés en la llei de consultes, però en veure que el TC la bloquejava des d'un bon inici es va optar pel procés participatiu i seran els alcaldes els que convoquin els ciutadans, amb el suport de l'executiu català. Ahir la vicepresidenta, Joana Ortega, indicava: “Si ens van tallant instruments, en buscarem d'altres”, com ara el 9-N, i va subratllar: “Allò substancial és que la gent es pugui expressar i, en funció d'això, actuarem.”

Una situació idèntica és la dels promotors de la nova comarca del Lluçanès, encara que en aquest cas s'ha decidit que el procés participatiu es farà el mateix 27-S o després.

Un tercer cas és el dels municipis de Torà i Biosca, que volen consultar a la ciutadania si han de continuar a la Segarra o, per contra, ingressar al Solsonès. L'any passat, la Generalitat va demanar a l'Estat, a través de l'antiga llei del tripartit, poder fer una consulta vinculant en aquestes dues poblacions, però es va denegar perquè no es tracta d'un “assumpte municipal”. És per aquest motiu que ara s'han decantat per la mateixa via alternativa del 9-N.

Curiosament, la celeritat amb què el TC ha tombat l'actual llei de consultes contrasta amb la lentitud amb què examina la del tripartit, que tracta aquesta mateixa qüestió i que està recorreguda en contra des del 2010. Actualment és vigent, però per a l'alt tribunal no suposa cap perill, ja que s'ha de demanar el permís final a La Moncloa per poder preguntar a la ciutadania.