“La caritat està a l'Església i l'equitat està a l'Ajuntament”

Aquest és un govern a qui ningú li donava gaire vida perquè és un govern d'ICV-EUiA amb CiU. Però no hem donat ni mig motiu de comentari. Vam acordar anar a una en els temes de Sant Feliu i ens els temes de fora, cadascú ha fet el que li ha convingut. No hem tingut cap dissensió en els moments crucials, com l'aprovació del pla d'acció del mandat, l'aprovació del pla d'inversions o els pressupostos cada any.

El gran beneficiari de la lluita històrica entre ICV i el PSC a Sant Feliu ha estat CiU.

Jo pensava que en aquest mandat hauria estat possible, però no. La condició que vaig posar per pactar era la tarifació social, canviar la política de preus públics i ajustar-los al nivell de les famílies. I a això, increïblement, el PSC ens va dir que no i CiU ens va dir que sí.

El paquet de mesures que fem per a les famílies afectades per la pobresa crònica.

Quan la Generalitat va suprimir la seva aportació a les escoles bressol el preu va pujar a 160 euros i això per a moltes famílies és prohibitiu. El preu de les escoles bressol va ara dels 32 euros als 195, dividits en set trams segons els ingressos familiars. I les famílies no ens han de portar cap document. Quan inscriuen el nen han de posar una creu en una casella que diu “autoritzo l'Ajuntament a consultar les meves dades fiscals”. Tenim un conveni amb l'Agència Tributària i li consultem la declaració. Segons els ingressos li atribuïm a la família un preu.

Això evita que ningú hagi d'anar a serveis socials a dir “no puc pagar”. Això ho has d'estalviar a les famílies perquè les situa en una situació d'estigmatització. I evita la polèmica sobre a qui es donen els ajuts. Simplificant, qui té un sou de 1.000 o 1.200 euros no és prou rica per pagar 160 euros d'escola bressol ni prou pobre perquè l'ajudin els serveis socials.

Aquest l'he posat com un tema central, i totes les candidatures d'ICV impulsaran aquests elements de justícia social. El concepte de bonificar un preu únic té encara un vessant paternalista. És caritat i no és equitat. La caritat està a l'Església, l'equitat està a l'Ajuntament.

Farem un programa que posarà l'èmfasi en els drets socials i la necessitat de fer costat a les famílies que estan en una situació de pobresa. Ens barallem amb la necessitat de generar ocupació pública i amb els límits que ens posa la llei d'estabilitat pressupostària. I defensarem l'urbanisme de la quotidianitat: la supressió de les barreres arquitectòniques, la il·luminació dels punts foscos, posar bancs perquè cap avi s'esgoti...

Entenem que en una obra ferroviària l'Ajuntament no hi ha de posar diners ni hipotecar sòl públic quan hi ha acords d'inversió entre Generalitat i Estat.

Sí, perquè el trànsit ferroviari al sud de Barcelona necessita del soterrament per incrementar la freqüència de pas, ja que tenim un pas a nivell que s'haurà de suprimir.