“Aquí fan molts pactes i plans per falta d'idees”

Repetir els quatre seria un èxit, però hem de tocar de peus a terra. El PP i el PSC tenen desgast i les enquestes apunten un suport inferior. Aspirem a ser la garantia del canvi. Treure un o dos regidors seria un molt mal resultat, tres no serien òptims, però tenint en compte el context i que entraran noves forces, seria correcte.

És arriscat pronunciar-se abans. Tenim un programa i aquest és el nostre contracte amb la ciutadania. En una negociació, qui estigui disposat a assumir-lo en part seria amb qui podríem pactar.

C's em genera dubtes a nivell municipal. Les eleccions a Andalusia serviran de referència. A les enquestes es recull que el votant enfadat trasllada el sentiment de reacció votant-los i això em descol·loca perquè C's són de centre-esquerra. No coincidim a nivell programàtic, però és que a nivell municipal la seva activitat ha estat molt baixa i no haurien de tenir incidència. Hi ha l'efecte Rivera, que és un puntal mediàtic, però això demostra que el seu projecte
polític és unipersonal.

Espero que no. Hi ha qui té interès a plantejar-ho, perquè la deriva separatista és un estratègia. I Terrassa, per formacions com ERC, és un punt estratègic que va més enllà de les municipals. I ho notarem en campanya amb la presència dels seus líders. ERC planteja treballar la independència des del municipis i, de moment, m'estranya que CiU no ho faci. Potser és
pel canvi de candidat.

Mantenim el de fa quatre anys perquè els problemes són els mateixos amb matisos. N'hi ha dos de principals: les conseqüències negatives derivades de la crisi econòmica, tot i estar en camí de recuperació, com són l'atur i les necessitats socials. Tots hi estem d'acord però no s'impulsen polítiques de foment de l'activitat econòmica. Aquí es fan molts pactes i plans per manca d'idees per la dinàmica de 36 anys de PSC. A partir d'aquí hi ha altres problemàtiques en temes de serveis, manteniment urbà, neteja, incivisme i seguretat, mobilitat i immigració.

[Riu] Em fa gràcia el qualificatiu. Defensàvem que es recuperés com a passeig perquè pot ser un eix comercial potent, però que no és comencés la casa per la teulada. El PSC sí que es va obsessionar en la Rambla com a estratègia electoral en comptes de fer una gestió eficaç. I la prova és que s'ha desertitzat. No m'obsessiona, però com a terrassenc em sap greu el fet que tenim una Rambla que podria ser excepcional i cada cop és pitjor. Es va crear un grup de treball, van sortir una sèrie de propostes,
i no s'ha fet res.

Legalista i formalista ho sóc, de professió, i perquè crec que les coses s'han de fer ben fetes. Se'm deia des de dins que era poc vehement i, des fora, ho trobaven positiu perquè em consideraven de l'ala moderada. Sóc el Gabi de sempre, ideològicament sóc el mateix, però davant el que considero un atac per part del'independentisme a la meva terra, que és Catalunya, hi ha d'haver
una reacció evident.

Sempre he defensat Espanya amb Catalunya, però no en fèiem una bandera continuada perquè teníem davant una formació amb la que podíem pactar i dialogar. Jo em defineixo catalanista perquè el millor catalanisme és defensar la Catalunya-Espanya, però ara han tornat a situar un debat, el territorial, que ja estava resolt.

És un trànsfuga. Prefereixo no parlar de la gent deshonesta, perquè no és el fet de marxar, si no el fet de quedar-se com una paparra a la cadira. I quan ho va anunciar va donar explicacions diferent perquè és una persona que entre en bastants contradiccions. Des d'abans de l'estiu teníem una situació no òptima al grup en quant a condicions de treball perquè ell era crític amb anar a reunions, preparar-se-les, anar als actes de cap de setmana... i això acabava repercutint en els altres, ja que es carregaven més de feina en no poder confiar en ell. L'element clau és que va saber que no repetiria a la llista si jo era el candidat. També he de dir que em fa molta gràcia quan diu que el PP ha endurit les seves posicions. ja que dels quatre era el que estava més situat a la dreta.

Crec que hi haurà PSC, CiU, nosaltres, la plataforma d'esquerres, C'S i ERC. Un mínim de sis i no crec que entri la CUP perquè el seu vot anirà a Esquerra.La clau serà la distribució de regidors i la campanya. Hi ha partits, com CiU i ERC, que ja s'envien missatges que poden incidir en el vot. Quan un candidat ja avança que pactarà amb l'altra formació pot ser que desincentivi els seus votants i incentivi l'altra formació.