El bipartidisme aranès, a prova

A la Val d'Aran hi governa un bipartidisme perfecte entre les dues forces aranesistes: Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit aliat amb CDC, i Unitat d'Aran (UA), partit aliat amb el PSC. Els dos partits s'han repartit en el temps el govern del Conselh Generau d'Aran des de la restauració, el 1991, i el de la capital, Vielha e Mijaran; els dos partits han empatat a sis escons en els últims comicis, fet que ha propiciat que l'alcaldia passés de mans d'UA a CDA gràcies al regidor del PP, que el 2007 va fer decantar la balança amb un acord que va donar l'alcaldia dos anys al popular Josep Calbetó. Durant el mandat actual Àlex Moga, de CDA, ha ocupat l'alcaldia i ara concorrerà a repetir-la. A l'altre costat hi tindrà de candidat Juan Antonio Serrano, empresari hoteler de Vielha i conseller de Turisme de la vall durant el mandat en què UA va ocupar el Conselh Generau.

Aquest cop, però, la situació política i econòmica general aixeca noves expectatives, també a l'Aran, i alguns nous partits són candidats a trencar el bipartidisme, juntament amb el PP, que intentarà mantenir el seu regidor o augmentar-ne el nombre amb un nou candidat, Joaquim Alexandre, al capdavant de la llista. Ciutadans (Cs) ha pogut constituir una agrupació a Vielha i està preparant una candidatura. Està previst que durant aquesta setmana l'agrupació decideixi ja formalment si es presenta i qui serà el cap de llista. En els últims comicis celebrats, les europees del 2014, Cs va aconseguir el 8,5% dels vots al municipi de Vielha e Mijaran. Javier Ribas, coordinador de Cs a Vielha, ha explicat que el grup està format per ciutadans de professions ben diverses i que aspira “a tot” a Vielha, sense parlar encara sobre possibles pactes o formacions de majories.

A més, aquestes setmanes hi ha converses a Vielha explorant la possibilitat que es constitueixi una candidatura d'esquerres amb la confluència de militants i simpatitzants de diverses formacions que fins ara no han tingut entrada a cap regidor a la capital aranesa, com ICV, ERC, la CUP i Podem, amb David de Andrés, que ja va ser candidat per ICV a Vielha a les eleccions municipals del 2007, sense representació, com una de les persones al voltant de la qual s'està treballant aquesta idea. De Andrés ha confirmat a aquest diari les converses, que encara no han culminat en un acord i que continuaran les properes setmanes. Una idea amb què es treballa és que la candidatura d'esquerres es presenti com una entesa d'independents, de manera que els seus vots no comptarien a la Diputació de Lleida per cap partit d'àmbit general.

Els candidats dels dos partits grans de Vielha reconeixen que la situació política general a Catalunya i l'Estat pot donar peu a la irrupció de noves forces al consistori i al trencament del bipartidisme amb el PP com a única frontissa. Tot i així, també admeten que les eleccions municipals tenen característiques pròpies, amb el factor de coneixement i confiança personal en els candidats per damunt de les sigles i la política general, i confien a mantenir o augmentar posicions.

L'actual alcalde, Àlex Moga, presentarà com a balanç haver aconseguit que les finances municipals de Vielha s'hagin mantingut sanes en el pitjor moment econòmic de les administracions públiques a Catalunya. El deute s'ha reduït, des d'un 50% del pressupost municipal fins a practicament desaparèixer, el consistori paga els proveïdors al cap de quinze dies, i el romanent de tresoreria és del 20%. Tot això, a més, en un mandat accidentat per culpa de les inundacions del 18 de juny del 2013, quan el Garona es va desbordar i va destruir infraestructures, béns i equipaments a la vall per valor de 90 milions d'euros. “Els ajuntaments no hem rebut pràcticament cap ajut, però en menys d'un any ho havíem refet tot”, diu Moga. Uns 700.000 euros, el 20% del pressupost anual de Vielha, es van haver de destinar a la reconstrucció. Per al pròxim mandat, Moga presenta com a proposta estel·lar el pla estratègic 2015-2020, amb inversions culturals, turístiques i d'infraestructures per valor de 20 milions d'euros i que es presentarà al pla Junker de la UE. Inclou la instal·lació de fibra òptica al Palau de Gel, un parc agroalimentari i la Casa de les Lletres araneses i occitanes.

Juan Antonio Serrano, per la seva banda, anuncia que portarà al programa les polítiques socials i de recuperació econòmica i que un dels objectius serà trencar la dependència del turisme d'hivern, millorant l'oferta de la ciutat per reforçar l'activitat i l'oferta de primavera, estiu i tardor.

Pel que fa al procés sobiranista català, els dos partits aranesistes coincideixen a reclamar per a la Val d'Aran el dret a decidir que Catalunya vol exercir. CDA dóna un suport clar al procés català i aposta perquè l'Aran l'aprofiti per aconseguir un estatus. Moga assenyala que la reforma de la llei d'Aran aprovada recentment al Parlament ha inclòs el dret a decidir dels aranesos. UA, associat al PSC, manté una posició més crítica, tot i que reclama el dret a decidir per a l'Aran. Serrano, a més, assenyala que a l'economia de la vall, amb turisme espanyol i català, “no li convé la tensió política” que genera el procés.