El canvi, a examen

Balaguer ha estat un feu de l'esquerra des de les primeres eleccions de la represa democràtica, amb Gregori Gallego (PSUC) a l'alcaldia el 1979 i Miquel Aguilà (PSC) durant un llarg període, entre els anys 1983 i 2011, amb una sola interrupció del mandat 1991-1995, en què Josep Borràs (CiU) va ostentar l'alcaldia.

El 2011 va guanyar Josep Maria Roigé (CiU), que es presentava amb la bandera del canvi i la renovació a l'Ajuntament després de prop de trenta anys de govern del PSC gairebé ininterromputs. Durant el seu mandat ha intentat introduir canvis en les maneres de fer i en l'orientació de les polítiques municipals. En l'àrea cultural, de festes i de promoció de la ciutat és on el canvi ha estat més visible. Els concerts de festa major, la fira medieval, els plans d'ocupació amb la millora de les façanes del centre històric i l'acord amb la Generalitat per convertir en un futur el tram urbà del ferrocarril de Lleida a la Pobla en un tramvia amb l'eliminació de barreres arquitectòniques són algunes de les cartes de presentació de la gestió de Roigé. Han estat quatre anys de crisi econòmica greu i, d'inversions, no n'hi ha hagut gaires, tot i que les finances locals s'han redreçat amb un pla econòmic financer que ha reduït l'endeutament. En l'àmbit simbòlic, Roigé ha apostat fermament per situar Balaguer en el procés cap a la independència.

En el balanç negatiu de la gestió de Roigé, s'hi troba l'enfrontament intern dins de CiU, amb els dos regidors d'Unió sense cap cartera de govern per l'enfrontament amb l'alcalde, així com tensions amb el personal laboral del consistori i un desacord greu amb la interventora de l'Ajuntament, cosa que ha entorpit la tramitació dels pressupostos.

ERC va ajudar Roigé en la investidura per afavorir un canvi al consistori i en acords puntuals sobre pressupostos i projectes concrets. Els republicans, però, es presenten a les eleccions amb la idea de ser ara ells l'alternativa de govern, tot i que es troben a molta distància de CiU i del PSC. Els republicans presenten Jordi Ignasi Vidal com a cap de llista i aspiren a fer valer la gestió en actuacions iprojectes concrets i de microurbanisme que s'han pogut fer gràcies a la seva influència negociadora al consistori.

El PSC, per la seva banda, aspira a recuperar posicions tot i el mal moment que passa el partit a escala nacional. El relleu d'Aguilà l'ha pres Carlos García, professor universitari a la URV, qui ja va ser regidor de Promoció Econòmica entre 1995 i 1999. No ha estat senzill per al PSC definir el cap de llista però, un cop assumit el repte de recuperar l'alcaldia, García es mostra disposat a arribar fins al final. Revitalitzar el centre històric amb els municipis francesos com a model i impulsar l'activitat comercial i cultural són les seves prioritats.

El PP repeteix amb l'actual regidor com a cap de llista, Joan Maria Molins. La proposta dels populars és posar fi a les actuacions sobiranistes des del consistori, congelar els impostos municipals i més endavant abaixar-los, crear aparcament al centre històric amb petites actuacions i allunyar la via del tren als afores del municipi en lloc de convertir-lo en tramvia.

La CUP ha fet aliança amb Procés Constituent i aposta per una política municipal més transparent i oberta a la participació; reforma del centre històric a partir de les opinions dels ciutadans i no amb grans inversions, i posar l'ocupació com a prioritat en l'actuació municipal. Ciutadans serà la novetat d'aquestes municipals a Balaguer. Amb un candidat jove, el partit proposa més transparència en la gestió i posar la generació d'activitat econòmica i d'ocupació al capdavant.